Moltes gràcies als amics Joan i Clara i la seva filla, la Maria Teresa, per convidar-nos a viure la Patum d'aprop. |
El text que acompanya les següents fotografies està tret de:
www.lapatun.cat i d'altres pàgines web. |
CONTINGUT: |
|
|
|
Tornar a: L'INICI - CONTINGUT - |
|
Documentat des del 1621, i reconstruït el 1726, fou l’únic instrument de La Patum al ritme del qual evolucionaven
les comparses fins a mitjan segle XVII. El Tabal, doncs, no tenia cap simbolisme concret dins les representacions sinó que era l’encarregat de dirigir
i coordinar les evolucions dels diferents entremesos i marcava el ritme de cadascuna de les danses. |
Tornar a: L'INICI - CONTINGUT - |
|
Tornar a: L'INICI - CONTINGUT - |
|
Durant el seu ball, les Maces van evolucionant per la plaça fins que peta el fuet. És llavors quan els dimonis cauen a terra i els àngels els rematen amb la llança i l’espasa. Les Maces foren la darrera comparsa a la qual s’incorporà música, composta per Joan Trullàs l’any 1963. Aquesta música només s’interpreta al salts de lluïment (al migdia). A la nit, les Maces continuen evolucionant, com sempre, al so del Tabal. Antigament, Maces i Plens havien format part d’un únic quadre, el dels dimonis. |
Tornar a: L'INICI - CONTINGUT - |
|
Els Àngels es troben documentats des del 1621, quan només apareix Sant Miquel. El seu ajudant s’incorporà definitivament a la representació a la primera meitat del segle XIX. Fins a la primera dècada del segle XX, l’arcàngel Sant Miquel lluïa una carota, avui conservada al Centre d’Interpretació de Berga. |
Tornar a: L'INICI - CONTINGUT - |
|
Tornar a: L'INICI - CONTINGUT - |
|
L’Àliga de La Patum té un naixement més tardà que el d’altres elements de la Festa i la seva història representa, encara avui, un gran enigma.
L’any 1756, l’Ajuntament de Berga va decidir incorporar una àliga a les solemnitats del Corpus i en va encarregar la construcció d'una al fuster
Ramon Roca. Podria ser la mateixa, convenientment restaurada i modificada, la que balla actualment a La Patum. |
Tornar a: L'INICI - CONTINGUT - |
|
El primer Gegant de la Festa el trobem documentat l’any 1622 i la primera parella l’any 1695. La tradició popular, sobretot des del romanticisme, els ha relacionat amb antics cabdills musulmans vençuts. Actualment, a La Patum hi ha dues parelles que ballen conjuntament: els Vells, estrenats el 1866, que en van substituir uns de més antics, i els Nous, construïts l’any 1891. Els seus balls són, majoritàriament, adaptacions de melodies populars catalanes, tot i que els autors berguedans Jaume Sala i mossèn Marià Miró també van compondre Balls de Gegants. |
Tornar a: L'INICI - CONTINGUT - |
|
Els Nans Vells daten del 1853 i foren un regal a la vila de Berga de Ferran Moragues i Ubach, primer diputat a Corts del districte de Berga, en un moment en què aquests personatges estaven de moda. Són quatre figures masculines, amb barret de tres pics i llargues perruques, que ballen, tocant les castanyoles, als acords de melodies populars, les mateixes que dansen els Gegants. El fet de no disposar de música pròpia sembla que pot explicar-se, segurament, per la seva arribada per sorpresa a Berga, fet que va obligar a aprofitar els balls que ja s’interpretaven per fer-los dansar. |
Tornar a: L'INICI - CONTINGUT - |
|
Els Nans Nous són dues parelles, jove l’una i vella l’altra, que ballen als acords d’una melodia airosa i juganera composta a finals del segle XIX per Joaquim Serra i Farriols, el ‘Quimserra’, que ha acabat esdevenint la més popular i divulgada de les músiques patumaires. Figura en el repertori de molts esbarts catalans amb el títol de ‘La Patum de Berga’. Abans, havien dansat diversos ritmes de moda a l’època com rigodons i americanes. |
Tornar a: L'INICI - CONTINGUT - |
|
Tornar a: L'INICI - CONTINGUT - |
|
Tornar a: L'INICI - CONTINGUT - |
|
Tornar a: L'INICI - CONTINGUT - |