Torna'm al mar, percador
Feinejant un percador, en alta mar es trobava, mirant al cel amb fervor, bona pesca demanava.
Quan les xarxes recollí, arribant la matinada, sols hi havia un peix petit, que de sobte li parlava:
"Torna'm al mar, pescador, no augmentis el meu dolor pare i mare ja no en tinc, i sóc jove per morir...
Em quedem germans petits, que depenen sols de mi, per ells fer-me aquest favor, torna'm al mar, pescador.
El pescador, emocionat, entre ses mans l'agafava, mentre el peixet, tremolat, ple d'angoixa se'l mirava.
De cop, separant les mans, el torna de nou a l'aigua i el peixet, treient el cap, aixi al pescador li parla:
"Gràcies, gentil pescador, pel teu acte de tendresa, per pagar-te el teu bon cor, jo et faig ara una promesa ...
Quan la tasca hagi acabat, i ja els meus no em necessitin, buscaré per tots els mars, fins trobar-te allà on estiguis.
I seràs tu, ningú més, el destí del meu final, dins la xarxa em ficaré, o mossegaré el teu ham..."
de Josep MªCano. |