© Jaume Olivet 2017

© Jaume Olivet 2017

RUTA CULTURAL I FOTOGRÀFICA DE TERRASSA
A la riba dreta d'un torrent
Dissabte 18 de febrer de 2017
Texto: Ferran Peña

© Jaume Olivet 2017



© Jaume Olivet 2017


© Jaume Olivet 2017


Un Mas envoltat per edificis / Sentiments del carrer Serrano.

Situat a la riba dreta del torrent de Vallparadís. És un dels pocs edificis residencials d'època medieval que es conserva al nucli urbà de Terrassa. Va ser fet construir entre 1319 i 1323 per Blanca de Centelles i de Terrassa perquè hi residís el seu procurador. Blanca estava casada amb Guillem de Calders. El símbol de la família Calders figura en un relleu del portal de la casa. Durant el segle XIX va pertànyer a la família Canela, per això es coneix també com can Canela. La casa es coneixia també com a Torre d'en Bru, per una torre cilíndrica que encara es mantenia dempeus al segle XIX. La torre circular d’uns 4.70 m. d’amplada va ser enderrocada per deixar pas a un carrer que comuniqués amb el carrer de Serrano. Al nou carrer se’l va començar a conèixer popularment com el carrer de la Torre Conserva també una finestra gòtica al damunt de la porta, en forma d'arc conopial, decorat amb cresteries de pedra i amb unes interessants figures esculpides , semblen uns dracs que lluiten amb altres animals. La situació topogràfica del Mas de la Castlania era en un punt estratègic pel domini del territori: a poc més de 8 metres del torrent i al costat del camí que portava a Barcelona per Sant Quirze, en l'actual carrer de Serrano.



© Jaume Olivet 2017


Anècdota - Cavall de ferro - Cal Troços.

A la casa d'enfront vivia una família molt especial. Era un taller de reaparacions de bibicletes que es deia "cal troços" perquè tot ho arreglava posant pegats. El propietari era un senyor amb bigoti que sempre portava mig puro a la boca. Quan entraves al taller per arreglar alguna cosa de la bicicleta no hi havia ningú, estaves una estona en silenci... de cop senties un crit que deia "ja vinc ... collons". En lloc de servir-te amb alegria s'enfadava ... "collons ja has punxat la roda?" Mentre arreglava la punxada treia el cap la seva dona que no estava molt bé igual que el seu fill Josep, acabaven tots cridant, se sentien els crits fins al carrer Topete ... i tu i algun altre client per alla al mig.



© Jaume Olivet 2017


© Jaume Olivet 2017


Anècdota - Casa H.Plà.
En uns pisos que hi ha en direcció al carrer Topete, vivia un senyor a dalt de tot , que va fer una estafa als membres del antic sindicat de músics de Terrassa , que en aquells temps es trobava al carrer de la Unió. Des de la finestra va veure com arribava un cotxe de la policia per detenir-lo . La seva reacció va ser sortir corrent fins al terrat i es va ficar dins d'un dipòsit d'aigua que estava ple. Pel motiu que fos un dels policies va pujar al terrat, va obrir la tapa i alli el va trobar....degut a l ´aigua que sortia del dipòsit .



© Jaume Olivet 2017


Cami de Sant Quirze.
Aquest antic camí que vorejava el torrent de Vallparadís era un petit tram pel que hi passava quan era petit per anar a jugar al torrent o per anar a buscar un petricó d’oli a cal Canela (situat a l’antic Mas de la Castlania , o per anar a casa del Rafael Morante ..etc , Passava pel costat d’unes velles fabriques, una crec que era de fundició i l’altre de tintatge. Aquest espai estava sempre ple d’herbes i mal cuidat i donava la sensació de que la ciutat ni tant sol en tenia coneixement de la seva existència, dons mai s’hi va fer cap mena de neteja ni es va arreglar el seu accés. Un vell rètol, que quasi no es podia llegir, indicava precisament que aquell era l’antic camí del cementiri.



© Jaume Olivet 2017


Cami de Sant Quirze tot buscant un punt eclèctic.
Hem analitzat una mica la seva arquitectura. La Font de les Quatre Cantonades està situada a la base d'una torre de la Mina Pública d'Aigües de Terrassa i a la cruïlla que formen la carretera de Rubí - carretera de Montcada i el carrer Topete. La torre fou construïda entre els segles XIX i XX amb la funció de repartir l'aigua entre els edificis del seu voltant. En un principi la torre estava adossada a un habitatge que feia cantonada entre la carretera de Montcada i la carretera de Rubí, però l'edifici va ser enderrocat i la torre amb la font va quedar al mig de la cruïlla.



© Jaume Olivet 2017


La font està situada a la part baixa de la torre, és de cos quadrangular situada damunt d'una base graonada, sobre el broc de la font hi ha un cap de lleó de ferro colat sobre un rectangle de granit. Al costat un porta de ferro permet l'accés a l'interior de la torre. Dues cornises amb dues teulades a tres aigües amb escates ceràmiques policromes determinen la transició de la font quadrangular .A la torre superior també quadrangular, aquesta part està dividida amb dos nivells per una línia d'imposta, el nivell superior, de més alçaria té una obertura en arc de ferradura i trencaaigües ceràmic. La Torre de les Aigües de les Quatre Cantonades està coronada per una doble cornisa emmerletada (envoltada de merlets) i coberta de pavelló amb escates de color taronja i verd disposades en files del mateix color alternativament.



© Jaume Olivet 2017


© Jaume Olivet 2017


© Jaume Olivet 2017


El Bar Aurora y el Ramonet.
El Bar “Aurora” era bar i feia com de Fonda en els pisos de dalt. Just al seu costat, un estanc que per cert sempre hi havia molt poca llum , hi anàvem a comprar els segells, el tabac i els llumins. Hi havia hagut molta vida però aquesta va anar disminuint al pas dels anys. Persones senzilles, treballadores, honestes.... Hi havia gent asseguda a les taules menjant, jugant a les cartes, prenent un got de vi i xerrant a la barra. Des de la barra veies la cuina, la propietària i dues de les seves filles servien als clients era un ambient molt familiar. S'iniciava una conversa a la barra i acabava tothom parlant , tots érem amics de tots no existien diferències. Tot de cop entrava el Ramonet era el fill petit de la família , amb la seva bicicleta i amb molta cura la deixava recolzada a la paret ... ..de seguida estava ajudant en tot i servint les taules , sempre reia i explicava algun acudit d’aquells que ... procurant que no ho sentís la seva mare des de la cuina . Ara, ja no queda res. Potser una diferència entre ahir i avui ..la que veiem.



© Jaume Olivet 2017


© Jaume Olivet 2017


© Jaume Olivet 2017

Si vols pots:

Veure reportatge: Ruta - A la riba dreta d'un torrent .
Veure apartat: Ruta Cultural i Fotogràfica de Terrassa .
Seguir les novetats pel facebook? FOTO Jaume Olivet
Pujada el dijous 6 d'abril de 2017.

© Jaume Olivet 2017
Contador:
Counter
© Jaume Olivet 2016