Festa homenatge al Ginjoler - 2018 - Part 1
Diumenge 7 d'octubre de 2018
Vaig sortir de casa per fer unes fotos a la 40a Fira del Dibuix de Terrassa, i al passar pel Raval de Montserrat vaig saber que tindria lloc
als jardins de la Casa Museu Alegre de Sagrera la primera Festa Homenatge al Ginjoler. No podia seguir la cercavila però sí que podria anar als jardins.
La celebració va comptar amb la presència de les colles: Els Ministrils del Raval, Treure Ball, els antics Bastoners de Terrassa i el Ball de Gitanes.
La colla de Treure Ball fa l'entrada als jardins al ritme de la música dels Ministrils del Raval.
Els Ministrils del Raval
Som davant del Ginjoler i, l'Isidor, membre dels Ministrils, pren la paraula per explicar-nos què celebrem.
Isidor Vázquez:
Pau i Xavier Orriols, son uns amics músics de Vilanova i la Geltrú. També son constructors d'instruments com gralles i tenores i com a tals, sempre
han estat relacionats amb el Ginjoler. Era l'any 1991, jo ja vivia a terrassa, però la meva activitat cultural i musical encara estava estretament vinculada
a Esplugues de Llobregat que és on vaig néixer.
Feia 2 anys que havíem recuperat la festa de Santa Magdalena a Esplugues i un company del poble,
en Marcel Caellas va demanar al Pau Orriols de plantar un Ginjoler al poble, ja que era un arbre relacionat amb la festa i la música, i així va ser.
Quan ens vàrem assabentar d'això, un dia va, i amb un cop d'inspiració, vaig fer la música del ball del Ginjoler. Era el dia de Sant Jordi de l'any 1991, pura casualitat!
Vaig lliurar la partitura al Marcel i ell va fer un arranjament pels Ministrers de la Vilanova (on tocaven en Pau i en Xavi Orriols) perquè la toquessin el dia de Santa Magdalena.
Teníem la música, els músics i l'arbre. Només faltava la dansa, això sentia i em deia jo per dintre.
Isidor Vázquez:
Amb els Ministrils del Raval ja estàvem junts feia quasi 3 anys. La meva relació amb el Lluís Puig era estreta i sabia que en Lluís ballava bé i en sabia molt, de danses.
Li vaig demanar que fes una dansa pensant que la ballaria l'esbart Vila d'Esplugues i ell ho va fer encantat. Així va néixer el Ball del Ginjoler d'Esplugues
que des de fa 27 que es balla cada any.
L'any 1999 em vaig traslladar amb la meva família a una casa amb pati de terra, i poc vaig trigar a tenir necessitat de tenir un Ginjoler a casa.
com que tenia relació, encara que puntual, amb el Xavi Orriols, li vaig demanar si en tenia un per mi. Només en tenia un de molt dèbil i malaltó. Tot i així vaig anar a
buscar-lo a casa seva sabent que potser es moriria. Això va ser a l'agost de l'any 2000.
A casa el vaig cuidar molt i el vaig transplantar de test dues vegades fins que va estar a punt per passar a terra. Però em vaig separar i l'arbre va quedar sense plantar.
Durant 17 anys ha estat en un test cuidat i mimat pels meus fills fins que l'any 2016 vaig decicir donar-lo a la ciutat i em vaig posar en contacte amb el Jordi Chueca.
Després de buscar un bon lloc, el Jordi em va proposar de posar-lo als jardins de la Casa Museu Alegre de Sagrera on s'havia mort una palmera. Era una gran
oportunitat i un gran lloc.
Es va plantar el 30 de desembre del 2017 en companyia d'alguns amics dansaires: La Maica, l'Inma, la Marga, la Luci i la Núria. El Carles Llongueras i jo, vàrem tocar dues
peces al seu voltant per batejar-lo. Sempre recordaré aquell dia ballant i tocant per un tros de pal, hahahahaha. Va ser molt emotiu!
Isidor Vázquez:
L'origen del Ginjoler no és definitiu, però tot indica que el seu desenvolupament va iniciar-se fa 4.500 anys a la serralada de Qin Liang, al nort de la Xina,
entre Mongolia i el Tibet. La història i l'evolució, és clar, ha fet que des del Japó i l'Índia i de una forma graduada, faci que el tinguem al Mediterrani fa 2.000
anys i que es pugui considerar un arbre autòcton.
Isidor Vázquez:
El Ginjoler forma part de la cultura xinesa i del sudest asiàtic, així com de la Mediterrània on es consumeix de moltes maneres diferents: Licor, melmelades i
confitures, pastissos,... A l'època de l'Imperi Romà era molt respectat. Als patis dels temples n'hi havien de plantats perquè ells
el consideraven l'arbre de l'amor, la pau, el silenci i la sort.
Isidor Vázquez:
El Ginjoler (Ziziphus Jujuba) és un arbre caducifoli, la fulla surt a l'abril i cau aproximadament a finals d'octubre. De tronc recte amb nusos i escorça molt
arrugada, fulles ovalades i amb extrems dentats, ramificació densa i fortes espines per protegir-se dels animals hervíbors.
Arbre-arbust de clima tropical capaç de soportar sequera, temperatures altes i baixes. El seu creixement és lent i comença a funcionar en plenitut al
cap de 20 anys amb una alçada mitjana de 2,5 a 3 metres tot i que en ocasions son fins a 8 o 10 metres.
A la Xina és una gran font per ajudar a suavitzar, calmar i curar molts tipus de malaties. Li diuen l'arbre de la immortalitat i del dàtil vermell, perquè el seu
fruit és del tamany d'una oliva amb gust agredolç semblant a una poma i que quan s'asseca agafa un color vermell marronós i sembla un dàtil.
A continuació, en Carles Llongueras, posa una mica de terra que ha portat des de Castellfollit de Riubregós, comarca de l'Anoia, d'una zona
coneguda com a l'Alta Anoia, prop de Calaf. Allà va néixer la seva mare, que va morir el juny passat. En Carles va anar-hi a l'estiu a buscar la terra
per adobar el Ginjoler.
En Carles ens explica que han volgut fer un acte simbòlic, que cada any l'arbre rebi terra de diferents llocs, algú
que faci una ofrena com a padrí o padrina. L'any vinent li tocarà a una altra persona, si algú va de viatge a algun lloc, pot portar-ne una mica.
El Ball del Ginjoler
Si vols pots:
Veure:
Apartat - Festa homenatge al Ginjoler.
Seguir les novetats pel Facebook. On? FOTO Jaume Olivet
Seguir les novetats pel Telegram. On? FOTO Jaume Olivet
Pujada el divendres 12 d'octubre de 2018.
Festa homenatge al Ginjoler - 2018 - Part 1
Diumenge 7 d'octubre de 2018
Festa homenatge al Ginjoler - 2018 - Part 1
Diumenge 7 d'octubre de 2018
Vaig sortir de casa per fer unes fotos a la 40a Fira del Dibuix de Terrassa, i al passar pel Raval de Montserrat vaig saber que tindria lloc
als jardins de la Casa Museu Alegre de Sagrera la primera Festa Homenatge al Ginjoler. No podia seguir la cercavila però sí que podria anar als jardins.
La celebració va comptar amb la presència de les colles: Els Ministrils del Raval, Treure Ball, els antics Bastoners de Terrassa i el Ball de Gitanes.
La colla de Treure Ball fa l'entrada als jardins al ritme de la música dels Ministrils del Raval.
Som davant del Ginjoler i, l'Isidor, membre dels Ministrils, pren la paraula per explicar-nos què celebrem.
Isidor Vázquez:
Pau i Xavier Orriols, son uns amics músics de Vilanova i la Geltrú. També son constructors d'instruments com gralles i tenores i com a tals, sempre
han estat relacionats amb el Ginjoler. Era l'any 1991, jo ja vivia a terrassa, però la meva activitat cultural i musical encara estava estretament vinculada
a Esplugues de Llobregat que és on vaig néixer.
Feia 2 anys que havíem recuperat la festa de Santa Magdalena a Esplugues i un company del poble,
en Marcel Caellas va demanar al Pau Orriols de plantar un Ginjoler al poble, ja que era un arbre relacionat amb la festa i la música, i així va ser.
Quan ens vàrem assabentar d'això, un dia va, i amb un cop d'inspiració, vaig fer la música del ball del Ginjoler. Era el dia de Sant Jordi de l'any 1991, pura casualitat!
Vaig lliurar la partitura al Marcel i ell va fer un arranjament pels Ministrers de la Vilanova (on tocaven en Pau i en Xavi Orriols) perquè la toquessin el dia de Santa Magdalena.
Teníem la música, els músics i l'arbre. Només faltava la dansa, això sentia i em deia jo per dintre.
Isidor Vázquez:
Amb els Ministrils del Raval ja estàvem junts feia quasi 3 anys. La meva relació amb el Lluís Puig era estreta i sabia que en Lluís ballava bé i en sabia molt, de danses.
Li vaig demanar que fes una dansa pensant que la ballaria l'esbart Vila d'Esplugues i ell ho va fer encantat. Així va néixer el Ball del Ginjoler d'Esplugues
que des de fa 27 que es balla cada any.
L'any 1999 em vaig traslladar amb la meva família a una casa amb pati de terra, i poc vaig trigar a tenir necessitat de tenir un Ginjoler a casa.
com que tenia relació, encara que puntual, amb el Xavi Orriols, li vaig demanar si en tenia un per mi. Només en tenia un de molt dèbil i malaltó. Tot i així vaig anar a
buscar-lo a casa seva sabent que potser es moriria. Això va ser a l'agost de l'any 2000.
A casa el vaig cuidar molt i el vaig transplantar de test dues vegades fins que va estar a punt per passar a terra. Però em vaig separar i l'arbre va quedar sense plantar.
Durant 17 anys ha estat en un test cuidat i mimat pels meus fills fins que l'any 2016 vaig decicir donar-lo a la ciutat i em vaig posar en contacte amb el Jordi Chueca.
Després de buscar un bon lloc, el Jordi em va proposar de posar-lo als jardins de la Casa Museu Alegre de Sagrera on s'havia mort una palmera. Era una gran
oportunitat i un gran lloc.
Es va plantar el 30 de desembre del 2017 en companyia d'alguns amics dansaires: La Maica, l'Inma, la Marga, la Luci i la Núria. El Carles Llongueras i jo, vàrem tocar dues
peces al seu voltant per batejar-lo. Sempre recordaré aquell dia ballant i tocant per un tros de pal, hahahahaha. Va ser molt emotiu!
Isidor Vázquez:
L'origen del Ginjoler no és definitiu, però tot indica que el seu desenvolupament va iniciar-se fa 4.500 anys a la serralada de Qin Liang, al nort de la Xina,
entre Mongolia i el Tibet. La història i l'evolució, és clar, ha fet que des del Japó i l'Índia i de una forma graduada, faci que el tinguem al Mediterrani fa 2.000
anys i que es pugui considerar un arbre autòcton.
Isidor Vázquez:
El Ginjoler forma part de la cultura xinesa i del sudest asiàtic, així com de la Mediterrània on es consumeix de moltes maneres diferents: Licor, melmelades i
confitures, pastissos,... A l'època de l'Imperi Romà era molt respectat. Als patis dels temples n'hi havien de plantats perquè ells
el consideraven l'arbre de l'amor, la pau, el silenci i la sort.
Isidor Vázquez:
El Ginjoler (Ziziphus Jujuba) és un arbre caducifoli, la fulla surt a l'abril i cau aproximadament a finals d'octubre. De tronc recte amb nusos i escorça molt
arrugada, fulles ovalades i amb extrems dentats, ramificació densa i fortes espines per protegir-se dels animals hervíbors.
Arbre-arbust de clima tropical capaç de soportar sequera, temperatures altes i baixes. El seu creixement és lent i comença a funcionar en plenitut al
cap de 20 anys amb una alçada mitjana de 2,5 a 3 metres tot i que en ocasions son fins a 8 o 10 metres.
A la Xina és una gran font per ajudar a suavitzar, calmar i curar molts tipus de malaties. Li diuen l'arbre de la immortalitat i del dàtil vermell, perquè el seu
fruit és del tamany d'una oliva amb gust agredolç semblant a una poma i que quan s'asseca agafa un color vermell marronós i sembla un dàtil.
A continuació, en Carles Llongueras, posa una mica de terra que ha portat des de Castellfollit de Riubregós, comarca de l'Anoia, d'una zona
coneguda com a l'Alta Anoia, prop de Calaf. Allà va néixer la seva mare, que va morir el juny passat. En Carles va anar-hi a l'estiu a buscar la terra
per adobar el Ginjoler.
En Carles ens explica que han volgut fer un acte simbòlic, que cada any l'arbre rebi terra de diferents llocs, algú
que faci una ofrena com a padrí o padrina. L'any vinent li tocarà a una altra persona, si algú va de viatge a algun lloc, pot portar-ne una mica.
En Carles ens explica que han volgut fer un acte simbòlic, que cada any l'arbre rebi terra de diferents llocs, algú que faci una ofrena com a padrí o padrina. L'any vinent li tocarà a una altra persona, si algú va de viatge a algun lloc, pot portar-ne una mica.