El pla parcial d’urbanització es va començar a treballar quan es va muntar l’organització veïnal després de la riuada, cap al 1962-63, quan ja n’hi havia
uns 300 veïns. Entremig, més de 20 anys de mobilitzacions i lluites, autoorganització i construcció d’un barri que tenia quelcom de zona alliberada. Com
em va dir el senyor P.G.: «Llavors no hi havia democràcia, però nosaltres aquí, en certa forma sí la teníem».
La riera no estava canalitzada, encara era quasi tot camp, i la gent del carrer va decidir fer un mur, de 150 metres de llargada, 50 metre d’ample i 4 de
fondo, per defensar les cases, entre els actuals carrers Canigó i Puigmal. Aquella experiència va servir per «constatar que la gent estava unida i es
van plantejar de fer l’associació». Aquest veïnat unit i participatiu va ser protagonista de la construcció i urbanització del barri. Forçant, per exemple,
un acord entre propietaris i promotors dels terrenys, ajuntament, contractista i la gent del barri, per asfaltar els primers 9 carrers, el 1971, pagant els
promotors i ajuntament la part més important, però també el barri una part.
El febrer de l’any 1964, una assemblea convocada per la parròquia inicià el que seria el Centre Social de les Arenes, legalitzat com a entitat depenent
de Càritas, en la pràctica l’associació veïnal. Es va nomenar una primera junta, amb un delegat per cada carrer.
A les assemblees asistia tot el barri.
L’arribada del capellà pare Alexandre és una fita al barri. Va impulsar, amb la gent i connexions socials i institucionals, moltes iniciatives, entre les quals
la construcció de l’escola Joan XXIII. En un terreny i amb diners que, més o menys directament, també tenen a veure amb la mediació del capellà. El veïnat
va construir el local social, «el nostre local», em va dir un veterà activista i conegut meu «vam treballar unes 500 persones, homes i dones, els caps de
setmana», amb assistència voluntària d’arquitectes i altres professionals.
La inauguració del Centre Social va significar una de les culminacions desitjades pel barri. La millora urbanística i en equipaments realitzada a finals de
segle va girar com un mitjó l’estructura del barri. |