© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

RUTA CULTURAL BARRIS DE TERRASSA
Santa Maria de Les Arenes - Part 2
Dissabte 17 de novembre de 2018.

© Jaume Olivet 2018



© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

Només entrar, ens trobem amb un quadre homenatge a tots aquells que van ajudar al barri en els moments més difícils, veïns que van ajudar amb el que cadascú sabia fer, dintre de les seves posibilitats.

© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

Ens ve a rebre amb molta amabilitat la Sandra una de les persones responsables de l'associació. Una persona molt implicada amb l'associació i amb el barri, treballadora i amb moltes ganes de fer coses. Entrem en una sala molt gran i hem començat a parlar del barri i de la seva història.

© Jaume Olivet 2018

A la sala principal del Casal ens trobem unes plaques amb dibuixos, algunes ens mostren diferents episodis de la història del barri, d'altres, el dia a dia del barri amb les activitats que s'hi fan, els valors de les persones que hi viuen...

© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

L’any 1984 es va formalitzar la unió de les Associacions de Veïns de la Grípia i Les Arenes, a la que es va afegir el veïnat de Can Montllor mancat d’associació pròpia. Per tant naixia l’Associació de Veïns de Les Arenes, La Grípia i Can Montllor.

Autogestió i protagonisme veïnal, claus per a la construcció d’una comunitat cohesionada: A les Arenes hi havia tres cases quan, amb 13 anys, es va instal•lar el senyor P.G. amb la seva família, procedent de Ciudad Real. Era el 1948. Van decidir venir a aquest barri perquè era més barat encara que Ca n’Anglada. El propietari va acceptà com a traspàs una ràdio i una bicicleta, després van anar pagant una mensualitat, 15 pessetes al principi, creu recordar aquest veterà activista veïnal. La casa, on encara hi viu, la van començar a construir els caps de setmana amb les pròpies forces.

© Jaume Olivet 2018

El pla parcial d’urbanització es va començar a treballar quan es va muntar l’organització veïnal després de la riuada, cap al 1962-63, quan ja n’hi havia uns 300 veïns. Entremig, més de 20 anys de mobilitzacions i lluites, autoorganització i construcció d’un barri que tenia quelcom de zona alliberada. Com em va dir el senyor P.G.: «Llavors no hi havia democràcia, però nosaltres aquí, en certa forma sí la teníem».

La riera no estava canalitzada, encara era quasi tot camp, i la gent del carrer va decidir fer un mur, de 150 metres de llargada, 50 metre d’ample i 4 de fondo, per defensar les cases, entre els actuals carrers Canigó i Puigmal. Aquella experiència va servir per «constatar que la gent estava unida i es van plantejar de fer l’associació». Aquest veïnat unit i participatiu va ser protagonista de la construcció i urbanització del barri. Forçant, per exemple, un acord entre propietaris i promotors dels terrenys, ajuntament, contractista i la gent del barri, per asfaltar els primers 9 carrers, el 1971, pagant els promotors i ajuntament la part més important, però també el barri una part.

El febrer de l’any 1964, una assemblea convocada per la parròquia inicià el que seria el Centre Social de les Arenes, legalitzat com a entitat depenent de Càritas, en la pràctica l’associació veïnal. Es va nomenar una primera junta, amb un delegat per cada carrer.

A les assemblees asistia tot el barri.

L’arribada del capellà pare Alexandre és una fita al barri. Va impulsar, amb la gent i connexions socials i institucionals, moltes iniciatives, entre les quals la construcció de l’escola Joan XXIII. En un terreny i amb diners que, més o menys directament, també tenen a veure amb la mediació del capellà. El veïnat va construir el local social, «el nostre local», em va dir un veterà activista i conegut meu «vam treballar unes 500 persones, homes i dones, els caps de setmana», amb assistència voluntària d’arquitectes i altres professionals.

La inauguració del Centre Social va significar una de les culminacions desitjades pel barri. La millora urbanística i en equipaments realitzada a finals de segle va girar com un mitjó l’estructura del barri.

© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

Emigració, inmigració, riuada, reconstrucció, buscant un sostre, un barri com cal, construcció, pau i llibertat, un col·legi, un local social, la història, el centre juvenil, les excursioons, el cine forum, la cultura, els esports... algunes de les paraules que hi surten.

© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

Aquí mateix a l'associació s'ubica Ràdio Star. Hem pogut veure en directe com estaven emetent un programa. Ràdio Star és una emissora cultural propietat de l'AAVV de Les Arenes la Grípia i Can Montllor de Terrassa. Va néixer en el 1984 com una alternativa al panorama radiofònic de Terrassa per iniciativa dels joves del barri. Ràdio Star ofereix una variada programació i l'oportunitat de fer ràdio a totes aquelles persones que comparteixen aquesta passió.

Moltes gràcies Sandra per la teva atenció amb nosaltres i la teva amabilitat.

© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

Si vols pots:

Veure el reportatge: Ruta - Santa Maria de Les Arenes.
Veure l'apartat: Ruta Cultural i Fotogràfica de Terrassa.
Seguir les novetats pel facebook. On? FOTO Jaume Olivet
Seguir les novetats pel Telegram. On? FOTO Jaume Olivet
Pujada el dijous 6 de desembre de 2018.

© Jaume Olivet 2018
Contador:
Counter
© Jaume Olivet 2016