© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

RUTA CULTURAL BARRIS DE TERRASSA
Santa Maria de Les Arenes - Part 3
Dissabte 17 de novembre de 2018.

© Jaume Olivet 2018



© Jaume Olivet 2018

Plaça del Pare Alexandre:

Després de la Guerra Civil s’establiren els primers immigrats al costat del l’antic camí a Sabadell, però és a partir dels anys 50, que es va poblar amb cases d’autoconstrucció formant un barri marginal sense llum, aigua, ni cap mena de servei. La lluita veïnal dels anys 60 i 70 va aconseguir l’arribada dels serveis mínims per a subsistir.

El Pare Alexandre era un frare escolapi que es va implicar totalment cap a la gent del barri arran de la riuada de 1962. Va organitzar tot el moviment associatiu del barri.



© Jaume Olivet 2018

Fent preguntes i tot xerrant amb un amic d'aquí de les Arenes, em va donar aquesta informació d’ell:

Multitudinari adéu al escolapi Alejandro García-Durán, el "pare Chinchachoma", en la presentació de la seva biografia el 28.02.2008 a Barcelona. L'Auditori de la Fundació Casa Amèrica Catalunya va quedar ple a vessar de gent que va assistir a la presentació del llibre "Chinchachoma. Escolapi i guia de carrers mexicà per convicció "(Milenio, 2008), de Daniel Touron i Pilar Garcia-Sedas, en el que va estar un "acte de reconeixement pòstum" a aquest català recordat amb estima per tots aquells a qui va ajudar. Alejandro García-Durán -o "pare Chinchachoma", tal com el van batejar els nens del carrer mexicans- va arribar a Mèxic el 1972 com a professor; aviat es va dedicar a millorar les condicions de vida dels nens del carrer, amb la creació de llars d'acollida i d'altres projectes pedagògics, fins a la fi dels seus dies, el 1999.

Pilar García-Sedas, coautora del llibre, va obrir l'acte de presentació en el qual també van intervenir l'editor Lluís Pagès; Eduard Luque, d'Educació sense Fronteres; i l'escriptor mexicà Jordi Soler, qui va coincidir amb "el padrecito" en diverses reunions i iniciatives associatives en el Districte Federal. "El que més admiro de Chinchachoma", va declarar Soler, "és que sabia com ajudar a la gent necessitada". "M'impressionava el personatge, però sobretot m'impressionaven els seus arguments i la seva enorme bondat", va afegir.

L'escola Joan XXIII d´aquí Les Arenes va ser fundada a iniciativa del pare Alejandro García-Duran. La tasca de l'escolapi es caracteritzava per ser "un element de cohesió social, d'intervenció social, en un context complex" - tant a Terrassa, com al barri de la Sagrera de Barcelona i també a Mèxic.



© Jaume Olivet 2018

El pare Alexandre va batejar a una gran amiga meva i membre del nostre grup la Raquel Pérez Romero.



© Jaume Olivet 2018

Escola Joan XXIII:

L’escola Joan XXIII es troba ubicada aquí mateix i va començar a funcionar al mes de novembre de 1965. El principal tret definidor de l’escola Joan XXIII és que va néixer d’una iniciativa social engegada per el frare escolapi, el pare Alexandre Garcia i que arran de la riuada de 1962 va organitzar tot el moviment associatiu del barri. D’aquesta iniciativa van sortir múltiples millores per al vell barri de Les Arenes i una d’elles va ésser l’escola. Aquesta escola pública ha continuat funcionant i millorant al llarg del temps i ha esdevingut l’actual centre on s’atenen uns 460 alumnes.

El pare de la nostra amiga Raquel Pérez Romero havia estat pioner i mestre d'aquesta escola, una persona molt implicada amb la gent i la cultura del barri. Una gran persona.



© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

Kasal Popular Les Arenes:

És la seu social del Centre Juvenil Les Arenes, l'Associació de Veïns d'Habitatge Social La Grípia, l'Associació per l'Atenció i l'Acolliment Psicosocial DSO i d'altres associacions. Es tracta d'un local municipal amb 30 anys d'història, on treballen col•lectius i associacions per la dinamització comunitària, l'educació inclusiva col•laborativa, els problemes psicosocials i culturals de la comunitat, així com la salut mental de les persones.

Aquí es van començar a construir moltes coses pel barri als anys 80. Amb l'implicació de la AAVV del barri i l'Inem es va fer un curs d'electricitat per aturats. Després, l'any 88 va començar a ser la seu de l'entitat juvenil, en aquella època local-magatzem juvenil.

La Matilde ens explica moltes coses interessants sobre les activitats actuals del Kasal.

© Jaume Olivet 2018

El Centre Juvenil Les Arenes porta 30 anys organitzant, treballant, lluitant i mirant de dignificar les vides dels joves i dels membres d´aquesta comunitat, així com reivindicant-se per tal de disposar d'una seu en condicions igualment dignes, per tal de dinamitzar i organitzar la població juvenil en un primer moment i la població en general en la mesura que hi van participant d'altres associacions amb una mira més ampla, amb una especial sensibilitat sempre per als qui pateixen processos d'exclusió i marginalitat en la comunitat.

Associacions col•laboradores o que ho han sigut:

- Centre Juvenil Les Arenes, fundat l'any 1969.
- Associació de Veïns d' Habitatge Social La Grípia, fundada l'any 1996.
- Associació per l’Atenció i Acolliment Psicosocial DSO, fundada l'any 2008.
- Associació Ecologista GEA, fundada l'any 1998, l'any del camp de golf que no oblidem.
- Associació de Dones de Les Arenes, La Grípia i Can Montllor, l'any 1994.
- Seu de d'històrica tercera Ràdio Lliure de Terrassa Ràdio Barraka 103.2 FM, juntament amb Ràdio Kaos del barri Can Anglada i Radio Tse-Tse al barri del S.XX, etc

© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

Passatge del Cami dels Monjos:

Entrem pel carrer del Tibidabo, creuem el Passatge de la Panadella i continuem recte fins al carrer de Sierra Nevada.

Diu la llegenda que va ser el camí que van recórrer els monjos de Sant Llorenç del Munt quan buscaven un nou assentament, ja que les seves terres no eren productives, fins que van trobar el que actualment és el Monestir de Sant Cugat. Passa pels municipis de Sant Llorenç, Matadepera, Terrassa, Sant Quirze i Sant Cugat.

He llegit moltes coses sobre la història d'aquest camí. L'únic que és cert per a mi és que els dos monestirs estaven molt lligats entre sí i feien servir el Camí dels Monjos per comunicar-se entre les dues comunitats. La veritat és que a través de moltes generacions, les versions han anat passant de l’una a l’altra fins a arribar al meu avi, el qual a la seva manera o bé en la forma en què la va rebre, me la va transmetre. La llegenda, o bé història, ha arribat fins als nostres dies en diferents versions.

El Passatge és una mica estret, tranquil, les cases són molt senzilles i es respira en un ambient molt familiar.



© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

Un cop hem sortit del passatge ens trobem amb el carrer de Sierra Nevada, caminem un metres fins a arribar al carrer del Mont Perdut que girem a la dreta fins arribar al carrer Nerbion, que girem a l'esquerra, baixem carrer avall fins que ens trobem un acabat arquitectònic que no entenem.

Carrer Nerbion: entre els números 13 i el 17, sense passar pel 15. No acabo d'entendre què és el que passa aquí. La vorera és molt més ampla o la part posterior d'aquesta casa és molt més curta. El senyal de prohibit el pas ho acaba de complicar tot.

Continuem caminant carrer avall a la nostra dreta hi ha una plaça senzilla, bonica i agradable. Ens tornem a trobar amb el carrer de Sierra Nevada al final de la pendent.



© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

Cases amb mur:

Fa uns dies estava observant el barri, vaig passar per aquest carrer i al veure l'alçada de les voreres em va venir el record d’uns carrers iguals que vaig veure al barri de la Maurina amb el mateix desnivell.

Es va acostar un senyor molt gran i veí d'aquest mateix carrer i em va preguntar si jo era foraster. Li vaig contestar que estava elaborant un treball sobre el barri, em va somriure i en cinc minuts ja érem amics. Em va explicar amb molta tristesa com va passar el dia de la riuada i sobre un amic que va perdre. Les persones que van viure aquells tristos moments no ho oblidaran mai.

Continuant parlant sobre la riuada em va explicar que ha vist alguna vegada alguna excavadora movent terra en un sector de la riera de les Arenes i immediatament va recordar aquell conte clàssic infantil titulat "Pere i el llop". No ho explicaré perquè penso que tothom el coneix. Em comenta: “La cosa és que des de fa anys, molts anys, moltíssims anys... massa anys... sento que es procedirà a la neteja de la riera que per classificar-la d'alguna manera, podem fer-ho dient que és una merda”.

“A vegades, es tallen un parell d'arbustos, altres s'anuncien magnes obres de condicionament, encara que les més de les vegades, es culpa a l'Agència Catalana de l'Aigua a la qual pel que sembla li correspon emprendre aquestes tasques. I aquí segueix la riera, bruta, plena de males herbes, de deixalles. Això no és obstacle, perquè quan s'acosten unes eleccions els polítics de torn facin aparèixer màquines o se segueixi prometent la neteja del sector. Com quan durant diversos anys es va prometre la restauració del Teatre Principal, fins que per inèrcia va estar sorprenentment llest”.

Ferran Peña : És d'esperar que mentre el món no faci un gir necessari i sigui gent qualificada i no polítics els que gestionin les administracions públiques, també per inèrcia s'acabi netejant la riera. Ens vem fer una forta abraçada i ens vem prometre que ens tornariem a veure. Me'n vaig anar pel carrer del Mont Perdut, es va quedar quiet a la cantonada mirant com me'n anava, em vaig girar dues vegades i fins i tot continuava allí.
Mai oblidaré aquest amic.
Des d'aquest punt on ens trobem, ens crida l'atenció un altre carrer que tenim davant que és el carrer del Sil.



© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

En una paret i de foma molt visible hi ha un rètol que diu "prohibit jugar a la plaça". És una placeta petita envoltada de cases, modernes i de construcció antiga. El carreró és senzill amb construccions humils, molt net, tinc la sensació de que hi ha d'haver molt bon ambient entre els veïns. Ens porta al carrer Millars.



© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

Carrer Millars – entre els números 4 i 8. Una mena de passadís sense sortida. Al fons hi ha una porta, sembla un habitatge. No ho acabo d'entendre Les finestres de la casa del número 8 que donen al passadís és evident que tenen vistes al futur.

Continuem el nostre camí, ens dirigim direcció oest pel carrer de Mura, anem cap a la Plaça de Federico Garcia Lorca. Ens hem retrobat amb el Pepe ..



© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

Si vols pots:

Veure el reportatge: Ruta - Santa Maria de Les Arenes.
Veure l'apartat: Ruta Cultural i Fotogràfica de Terrassa.
Seguir les novetats pel facebook. On? FOTO Jaume Olivet
Seguir les novetats pel Telegram. On? FOTO Jaume Olivet
Pujada el divendres 7 de desembre de 2018.

© Jaume Olivet 2018
Contador:
Counter
© Jaume Olivet 2016