SICÍLIA - Agost 2019 Dimarts 13 d'agost de 2019 Ortigia

Ortigia és una illa que forma part de Siracusa, a la qual està unida per un pont. Seu original de la ciutat, fortalesa, palaus, avui és el barri vell de Siracussa.

Temple d'Apol·lo (segle VI aC)

Plaça d'Arquímedes. La plaça exhibeix palaus d'estil gòtic català, herència de l'expansió de la Corona d'Aragó per la Mediterrània en els segles XIII i XV. La font central del XIX, està coronada per Artemisa, la deessa caçadora.

Catedral de Siracusa. Pocs edificis a Siracusa mostren com el Duomo, les petjades de les cultures que ha acollit la ciutat. Reconstruïda en estil barroc després del sisme de 1693, va ser edificada sobre un temple grec (segle V aC). Peces del mosaic artístic una pica baptismal normanda del segle XIII.

La Plaça del Duomo. Considerada la més atractiva i monumental de Siracusa. La Catedral que li dóna nom s'eleva entre bars amb terrasses com la del Gran Caffé del Duomo, on degustar un capuccino i el típic pastís cassata, i palaus barrocs com el del Arcivescovile, dipòsit d'antiquíssims manuscrits, i el del Senatoriale, avui l'Ajuntament. Tanca la plaça pel sud l'església de Santa Luzia alla Badia, barreja d'estils barroc i rococó.

Interior de la Catedral.

La Font Aretusa Segons una llegenda, el déu grec Alfeo es va enamorar perdudament de la nimfa Aretusa, que havia promés romandre verge la resta de la seva vida i es va negar a acceptar les seves pretensions. Com el déu no es donava per vençut, la nimfa va fugir a l'illa d'Ortigia i es va transformar en la font que porta el seu nom. Alfeo, llavors, es va transformar al seu torn en riu, i expliquen que les aigües del déu-riu s'internen a la terra i viatgen des del Peloponès, a Grècia, fins rtigia, a Sicília, per unir-se a les de la seva estimada.

L'any 204 a.C. el general romà Publio Cornelio Escipion sortia d'aquestes costes per invaïr Àfrica.

Castell de Maniace. Assentat s'assenta a l'extrem d'Ortigia, va ser construït cap a 1240 per ordre de l'emperador Frederic II, sobre un bastió bizantí que governava el comandant Giorgio Maniace (998-1043). Des del passeig de les seves muralles es pot reconèixer la perfecta estructura defensiva, rematada en les cantonades per torres que parlen de la necessitat de l'illa de defensar-se. De fet, el recinte va servir de canonera en temps de Napoleó i de presó militar al segle XIX durant la unificació italiana.

En el seu interior destaca la Sala Central, decorada amb columnes i voltes de creueria que demostren que l'arquitectura castrense no està renyida amb la bellesa.

Si vols pots:

Reportatge: Sicilia 2019 .
Apartat: Pàgina - Viatges .
Veure el meu CV i saber com seguir les novetats: FOTO Jaume Olivet.
Pujada el dissabte 14 de setembre de 2019.