© Jaume Olivet

© Jaume Olivet

CONTINGUT:

- Infortmació - Explicació de la tradició.
- Fotos - El dia dels morts a Cadereyta.





© Jaume Olivet

EL DIA DELS MORTS - A Mèxic

(Resum d'informació treta de Viquipèdia, www.lanacion.com i altres llocs WEB. Si trobeu alguna dada que no sigui certa, us agrairia que m'ho féssiu saber.)

Dia de Morts és una celebració que es fa a Mèxic particularment a les parts centrals i al sud del país. La festa se centra en la reunió de la família i els amics per pregar i recordar els amics i la família que ja han mort i donar suport al seu viatge espiritual. La creença popular és que les ànimes dels éssers estimats que van marxar, tornen durant aquest dia, per això, se'ls rep amb una ofrena i es visiten els cementiris. L'any 2008 la UNESCO la va considerar com a Patrimoni de la Humanitat.

Els orígens es troben a les antigues civilizacions, abans de la colonització espanyola del segle XVI aquesta festa es feia a principi de l'estiu i commemorava el novè mes del calendari solar mexicà. Entre els pobles prehispànics era comuna la pràctica de conservar els cranis com a trofeus i mostrar-los durant els rituals que simbolitzaven la mort i el renaixement. Les festivitats eren presidides per la deesa Mictecacïhuatl, coneguda com "La Dama de la Mort" i esposa de Mictlantecuhtli, senyor de la terra dels morts.

Més tard, la festa va ser traslladada al 31 d'octubre, 1 i 2 de novembre per coincidir amb la festivitat cristiana de Tots Sants. Els conqueridors espanyols, aterrits per les pràctiques paganes dels indígenes, i en un intent de convertir-los al catolicisme, van moure la data de la festivitat.

Els portals, balcons i finestres es decoren amb esquelets i calaveres. Els carrers s’omplen de tianguis (nom que tenen els mercats populars) dels morts, on es pot trobar tot tipus d’objectes curiosos.

La calavera és l’element essencial en aquesta festivitat. Prové de les cultures precolombines que tenien la calavera (el crani) com a símbol essencial de la mort (en contrast amb l’esquelet a Europa), i és un element que ha estat representat en murals, còdexs, pedres i ceràmiques.

© Joana Risquez 2019

Inspirat en la pel·lícula COCO



Les famílies construeixen uns altars amb un gran significat que s'anomenen "ofrendas". Així creuen que ajuden als morts a fer un bon camí durant la mort. Els altars consten de set nivells o graons que representen els set nivells pels quals ha de passar l’ànima del mort per poder descansar. Cada graó té un significat específic i ha de contenir uns elements concrets. S’hi fan ofrenes: menjars favorits del difunt, calaveres de sucre, clavells de moro, begudes alcohòliques, joguines... També s’hi posen retrats del difunt, imatges religioses, flors i ciris.

© Fernando Font de Gayà

Una part molt essencial d'aquesta tradició implica visitar els cementiris. Ja sigui de dia o de nit, les famílies van i col·loquen espelmes sobre les tombes com una forma d'il·luminar el camí de les ànimes en el seu retorn a casa. Els cementiris romanen oberts les 24 hores durant aquesta data i algunes famílies és queden a dormir i menjar, es solen contractar grups musicals que interpreten les cançons preferides dels difunts a peu del seu sepulcre.

© Fernando Font de Gayà

Els avantpassats creien que, quan una persona es moria, la seva ànima anava a viure al Mactlán (un tipus de cel) on es quedaven a viure per sempre, però un dia a l’any baixaven a visitar els seus parents i amics: és el dia de morts.

Hi participa tothom: rics i pobres, nens i grans, particulars i estaments oficials.

- De les calaveres es diu que els seus antecedents simbòlics es troben en les imatges i els rostres descarnats i les figures cadavèriques d’algunes deïtats asteques com Mictlantecuhtli, el senyor de les profunditats de la terra on habiten els morts, la seva dona, la vella mare de tots, i Miquiztli, el déu de la mort.
- Les calaveres literàries són uns quartets octosil·làbics rimats a través dels quals es mofen de la vida a través de la mort.
- Les calaveres de sucre, que poden ser fetes també de xocolata, amarant, entre les quals la gent busca el seu propi nom, per menjar-se’l després.
- El pa de mort són uns petits panets dolços amb diferents formes: rodons, cranis, ossos...
- La mort és una presència constant en la vida quotidiana dels mexicans.

Tornar a l'inici





© Jaume Olivet

Cadereyta - Octubre/novembre 2019

En Jordi Olivet, fill del meu cosí Daniel Olivet, col·labora amb el meu WEB. M'ha enviat aquestes fotos de "El dia de los muertos" de Cadereyta (Mèxic) Moltes gràcies



© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019



© Jaume Olivet

Si vols pots:

Tornar a l'inici
Veure l'apartat: Tradicions.
Seguir les novetats i veure el meu CV: FOTO Jaume Olivet.
Pujada el dijous 21 de novembre de 2019.

© Jaume Olivet

© Jaume Olivet