Ruta Barri d'Ègara - Part 2
Dissabte 30 de novembre de 2019.
En negre la narració d'en Ferran.
En blau els meus comentaris.
El Classic Chaplin, un dels històrics bars de copes de Terrassa, incombustible! Fa molt que no el trepitjo, però en tinc molts bons records.
4 - Bar Egara - El inicis de Manuel Lao
Carrer del Periodista Grané , 125.
La família Lao va muntar el Bar Egara, que els va donar feina durant dues dècades. En ell servien menjars típics d'Almeria, oferien tapes, esmorzars, dinars i sopars.
"Estava sempre al màxim de gent", em va comentar el Manuel Lao personalment, l'única vegada que vaig xerrar amb ell a Matadepera fa uns anys.
Tal va ser l'èxit del local, que les propines en pessetes s'acumulaven per centenars a la cuina. Jo hi havia vingut amb el meu pare i sempre havíem sortit molt contents
pel tracte i per la qualitat dels seus productes.
El bar ha sofert algunes reformes. El senyor Cristobal Barco (de la associació de veïns del barri) aquí mateix en el que havia estat el bar Egara ens fa uns comentaris
molt interessants sobre la seva experiència amb el Manuel Lao, també el Xavier Samperi sobre el funcionament del bar. Més tard parlarem de Manuel Lao i Cirsa.
Continuem caminant direcció nord-est i entrem al carrer de la Tet on ens trobem amb la Plaça de Can Gorgs.
5 - Plaça de Can Gorgs
Està situada just darrere de la parròquia de Sant Llorenç. Podem observar des d'aquest punt una bona perspectiva de l'estructura arquitectònica de la parròquia.
Té dues sortides, una a cada extrem que donen a la plaça de la Immaculada. Aquestes dues sortides estan sempre tancades per unes reixes, i no entenc molt bé
el motiu. La plaça és senzilla, envoltada de cases de poca alçada i algunes amb pati. Es nota un ambient tranquil i molt familiar.
Can Gorgs, era una masia: La masia estava situada en l’actual encreuament de l’avinguda de Barcelona amb la plaça de Catalunya. La masia va ser enrunada entre
1965 i 1967 per deixar pas a la urbanització de l’avinguda de Barcelona.
Quan s’acostava el bon temps hi havia molt moviment del nou veïnat, ja que a l’era s’organitzaven balls amb un piano o acordió. A la masia s’hi arribava pel camí dels
Ametllers, actual carrer de Lleó XIII. Entre aquest camí, la carretera de Castellar i Can Gorgs hi havia una bòbila amb uns talussos que es van aprofitar, un cop
tancada, per criar xampinyons.
Les coves de Can Gorgs: Cap a finals dels anys quaranta, aquestes coves foren ocupades per immigrants del sud d’Espanya, faltats de sostre en arribar a Terrassa.
Us ensenyo una fotografia de les coves (autor AMAT).
L’únic record que queda de la Masia de Can Gorgs és el nom d’aquesta plaça situada aquí rera l’església de la Immaculada, del barri d’Ègara, a la qual l’Ajuntament li va
posar el nom de plaça de Can Gorgs.
Continuem caminant pel carrer de la Tet en direcció al carrer de Ferran Canyameres,
6 - Cafè Bar - La puerta del Sol i el seu entorn
Carrer de Ferran Canyameres, 13 cantonada carrer de la Ciutadella. Coses meves? Aquest bar sempre m'ha cridat l'atenció. El nom del bar estava pintat fa uns dies
a la part superior de la porta d'entrada directament a la paret a sobre d'una plantilla feta de forma artesanal. El sol ja començava a menjar-se la pintura.
A la part dreta de la porta d'entrada, (a la part alta de la paret i toncant a la cantonada ) es nota l'absència d'una placa, potser sigui la que indicava el nom del carrer ;-).
A la mateixa paret i una mica més amunt tocant a la cantonada amb el carrer de la Ciutadella i veiem una bola de color vermell de la Coca Cola: És única. Si mirem l'entorn
i mirem cap al cel, el “popurri” de cables que veiem és fantàstic, tot connecta amb tot.
Els quatre carrers que té als seus costats: Carrer de Maó, carrer de la Ciutadella, carrer de Menorca i el carrer Eivissa són magnífics, et traslladen a un altre lloc i li donen
un aire de barri molt personalitzat i autèntic.
Caminem uns metres i ja ens trobem a la Plaça de la Immaculada.
Jo vaig estudiar a l'I.E.S. Blanxart i durant un temps, tenia molta relació amb el barri i els seus veïns. Recordo que a l'institut van fer un treball d'estudi dels carrers
del Barri: Serveis, comerços, restauració, etc, però també l'estètica, els cables elèctrics, les antenes de televisió, aires condicionats, l'amplada de
voreres i carrers, l'alçada dels edificis, la llum, l'estat de conservació, bé, moltes coses.
Sense ganes d'ofendre als veïns d'aquests carrers, no van sortir ben parats. Encara que després d'acabar el treball, m'hi vaig fitxar molt i puc dir que hi ha
carrers molt pitjors. I he de dir que l'aparença dels carrers no té perquè anar lligada a la gent que hi viu! La gent que conec del barri d'Ègara és encantadora,
començant per l'amic Angel, present, hahaha i no ho dic per obligació.
7 - Plaça de la Immaculada
Parròquia de Sant Llorenç.
Parròquies obreres contra el franquisme: L'adopció d'una línia de "pastoral obrera" per part dels capellans de la parròquia de Sant Llorenç va implicar que tinguessin
forts enfrontaments amb la jerarquia eclesiàstica, l'administració local franquista, la policia governativa i els sectors socials més conservadors de Terrassa. Malgrat
les mesures coercitives practicades per l'arquebisbat i els atemptats soferts, la parròquia de Sant Llorenç va continuar aixoplugant l'activitat del moviment obrer.
En lloc de replegar-se va fer un pas més negant-se a celebrar l'eucaristia. Tenien la sensació d'estar acorralats. D'una banda, cedien els locals per a defensar el dret
de reunió dels treballadors de l'empresa AEG, per l'altra les reunions es convertien en un parany que la policia aprofitava per practicar detencions amb el silenci
còmplice de la jerarquia eclesiàstica.
Entrem?
Crec que alguna persona del grup ha aprofitat per deixar informació sobre els 2ns Premis de Conte i Il·lustració Natàlia Sallés. Jo aprofito per ampliar-la, si en voleu
saber una mica més, podeu visitar l'apartat d'aquest WEB dedicat al
Curs de Relats Natàlia Sallés
8 - Associació de Veïns del Barri d'Egara de Terrassa
Plaça Immaculada nº 4
Ens ha rebut la Presidenta de l'Associació, la senyora Assumpció Guijarro, acompanyada de la senyora Marina Sarlé i dels senyors Cristobal Barco i Jordi Llop.
L´Associació està formada per un petit grup de persones sense ànim de lucre que fa el que està a les seves mans per millorar el barri. Aquest grup de veïns que formen
part de la junta, reduït però ferm, mantén alta la torxa de la convivència amb afany, sacrifici, i dedicació altruista amb la voluntat inequívoca de continuar en la línia dels
que els van precedir en la seva lluita, llegant-los una societat més justa, més democràtica, més participativa, més humana, més solidària, plena de valors en la proximitat,
l'horitzontalitat i la fraternitat i que faci llum a la ciutat de les persones que tots anhelem.
L'associació és molt activa i no para d'organitzar constantment activitats per als veïns del barri, per exemple: Ioga al barri, zumba, gimnàstica sueca, dansa expressiva, etc
També hi ha dins de la associació el Grup de Dones d'Egara des de l'any 1996. Són un grup de dones diverses de totes les edats amb l'objectiu d'organitzar activitats per la dona,
conferències, tallers, sortides, xerrades...
La Matilde Garcia, no es perd cap de les rutes que fem. Persona alegre i activa, també té una artísta dintre, la Matilde pinta i qualsevol dia, podreu veure aquesta
faceta artística al meu WEB.
Ens han rebut d'una forma molt afectuosa i amable. Al pati del local ens han explicat aspectes molt interessants d'algunes de les activitats que organitzen per al bé
dels veïns. Algunes d'elles les coordinen amb el CAP de barri.
També he considerat molt important la tasca que fa l’agrupació de dones (la Marina Sarlé ens ha fet una bona explicació de la tasca que fan i que paren). Hem acabat
xerrant entre tots nosaltres aportant moltes ganes i positivitat per solucionar certs problemes que tenim a la vida, etc.
Jo escoltava la conversa en silenci i pensava: si desapareguessin els polítics i els problemes es pensessin i debatessin construint com ho estavem fent en aquest
pati el món seria moltíssim millor. No oblidaré mai aquest moment.
Ens han regalat un llibre sobre el barri escrit per Montse Oliva Vilà.
Aprofitem la sortida de l'Associació per fer-nos la ja tradicional foto de grup.
Si vols pots:
Veure reportatge: Ruta - Barri d'Ègara .
Veure apartat: Ruta Cultural i Fotogràfica de Terrassa .
Veure el meu CV i saber com seguir les novetats: FOTO Jaume Olivet.
Pujada el divendres 13 de desembre de 2019.
Contador:
Ruta Barri d'Ègara - Part 2
Dissabte 30 de novembre de 2019.
En negre la narració d'en Ferran.
En blau els meus comentaris.
El Classic Chaplin, un dels històrics bars de copes de Terrassa, incombustible! Fa molt que no el trepitjo, però en tinc molts bons records.
4 - Bar Egara - El inicis de Manuel Lao
Carrer del Periodista Grané , 125.
La família Lao va muntar el Bar Egara, que els va donar feina durant dues dècades. En ell servien menjars típics d'Almeria, oferien tapes, esmorzars, dinars i sopars.
"Estava sempre al màxim de gent", em va comentar el Manuel Lao personalment, l'única vegada que vaig xerrar amb ell a Matadepera fa uns anys.
Tal va ser l'èxit del local, que les propines en pessetes s'acumulaven per centenars a la cuina. Jo hi havia vingut amb el meu pare i sempre havíem sortit molt contents
pel tracte i per la qualitat dels seus productes.
La família Lao va muntar el Bar Egara, que els va donar feina durant dues dècades. En ell servien menjars típics d'Almeria, oferien tapes, esmorzars, dinars i sopars. "Estava sempre al màxim de gent", em va comentar el Manuel Lao personalment, l'única vegada que vaig xerrar amb ell a Matadepera fa uns anys.
Tal va ser l'èxit del local, que les propines en pessetes s'acumulaven per centenars a la cuina. Jo hi havia vingut amb el meu pare i sempre havíem sortit molt contents pel tracte i per la qualitat dels seus productes.
El bar ha sofert algunes reformes. El senyor Cristobal Barco (de la associació de veïns del barri) aquí mateix en el que havia estat el bar Egara ens fa uns comentaris molt interessants sobre la seva experiència amb el Manuel Lao, també el Xavier Samperi sobre el funcionament del bar. Més tard parlarem de Manuel Lao i Cirsa.
Continuem caminant direcció nord-est i entrem al carrer de la Tet on ens trobem amb la Plaça de Can Gorgs.
5 - Plaça de Can Gorgs
Està situada just darrere de la parròquia de Sant Llorenç. Podem observar des d'aquest punt una bona perspectiva de l'estructura arquitectònica de la parròquia.
Té dues sortides, una a cada extrem que donen a la plaça de la Immaculada. Aquestes dues sortides estan sempre tancades per unes reixes, i no entenc molt bé
el motiu. La plaça és senzilla, envoltada de cases de poca alçada i algunes amb pati. Es nota un ambient tranquil i molt familiar.
Can Gorgs, era una masia: La masia estava situada en l’actual encreuament de l’avinguda de Barcelona amb la plaça de Catalunya. La masia va ser enrunada entre
1965 i 1967 per deixar pas a la urbanització de l’avinguda de Barcelona.
Quan s’acostava el bon temps hi havia molt moviment del nou veïnat, ja que a l’era s’organitzaven balls amb un piano o acordió. A la masia s’hi arribava pel camí dels
Ametllers, actual carrer de Lleó XIII. Entre aquest camí, la carretera de Castellar i Can Gorgs hi havia una bòbila amb uns talussos que es van aprofitar, un cop
tancada, per criar xampinyons.
Les coves de Can Gorgs: Cap a finals dels anys quaranta, aquestes coves foren ocupades per immigrants del sud d’Espanya, faltats de sostre en arribar a Terrassa.
Us ensenyo una fotografia de les coves (autor AMAT).
L’únic record que queda de la Masia de Can Gorgs és el nom d’aquesta plaça situada aquí rera l’església de la Immaculada, del barri d’Ègara, a la qual l’Ajuntament li va
posar el nom de plaça de Can Gorgs.
Continuem caminant pel carrer de la Tet en direcció al carrer de Ferran Canyameres,
6 - Cafè Bar - La puerta del Sol i el seu entorn
Carrer de Ferran Canyameres, 13 cantonada carrer de la Ciutadella. Coses meves? Aquest bar sempre m'ha cridat l'atenció. El nom del bar estava pintat fa uns dies
a la part superior de la porta d'entrada directament a la paret a sobre d'una plantilla feta de forma artesanal. El sol ja començava a menjar-se la pintura.
A la part dreta de la porta d'entrada, (a la part alta de la paret i toncant a la cantonada ) es nota l'absència d'una placa, potser sigui la que indicava el nom del carrer ;-).
A la mateixa paret i una mica més amunt tocant a la cantonada amb el carrer de la Ciutadella i veiem una bola de color vermell de la Coca Cola: És única. Si mirem l'entorn
i mirem cap al cel, el “popurri” de cables que veiem és fantàstic, tot connecta amb tot.
Els quatre carrers que té als seus costats: Carrer de Maó, carrer de la Ciutadella, carrer de Menorca i el carrer Eivissa són magnífics, et traslladen a un altre lloc i li donen
un aire de barri molt personalitzat i autèntic.
Caminem uns metres i ja ens trobem a la Plaça de la Immaculada.
Carrer de Ferran Canyameres, 13 cantonada carrer de la Ciutadella. Coses meves? Aquest bar sempre m'ha cridat l'atenció. El nom del bar estava pintat fa uns dies
a la part superior de la porta d'entrada directament a la paret a sobre d'una plantilla feta de forma artesanal. El sol ja començava a menjar-se la pintura.
A la part dreta de la porta d'entrada, (a la part alta de la paret i toncant a la cantonada ) es nota l'absència d'una placa, potser sigui la que indicava el nom del carrer ;-).
A la mateixa paret i una mica més amunt tocant a la cantonada amb el carrer de la Ciutadella i veiem una bola de color vermell de la Coca Cola: És única. Si mirem l'entorn
i mirem cap al cel, el “popurri” de cables que veiem és fantàstic, tot connecta amb tot.
Els quatre carrers que té als seus costats: Carrer de Maó, carrer de la Ciutadella, carrer de Menorca i el carrer Eivissa són magnífics, et traslladen a un altre lloc i li donen
un aire de barri molt personalitzat i autèntic.
Caminem uns metres i ja ens trobem a la Plaça de la Immaculada.
Jo vaig estudiar a l'I.E.S. Blanxart i durant un temps, tenia molta relació amb el barri i els seus veïns. Recordo que a l'institut van fer un treball d'estudi dels carrers
del Barri: Serveis, comerços, restauració, etc, però també l'estètica, els cables elèctrics, les antenes de televisió, aires condicionats, l'amplada de
voreres i carrers, l'alçada dels edificis, la llum, l'estat de conservació, bé, moltes coses.
Sense ganes d'ofendre als veïns d'aquests carrers, no van sortir ben parats. Encara que després d'acabar el treball, m'hi vaig fitxar molt i puc dir que hi ha
carrers molt pitjors. I he de dir que l'aparença dels carrers no té perquè anar lligada a la gent que hi viu! La gent que conec del barri d'Ègara és encantadora,
començant per l'amic Angel, present, hahaha i no ho dic per obligació.
7 - Plaça de la Immaculada
Parròquia de Sant Llorenç.
Parròquies obreres contra el franquisme: L'adopció d'una línia de "pastoral obrera" per part dels capellans de la parròquia de Sant Llorenç va implicar que tinguessin
forts enfrontaments amb la jerarquia eclesiàstica, l'administració local franquista, la policia governativa i els sectors socials més conservadors de Terrassa. Malgrat
les mesures coercitives practicades per l'arquebisbat i els atemptats soferts, la parròquia de Sant Llorenç va continuar aixoplugant l'activitat del moviment obrer.
En lloc de replegar-se va fer un pas més negant-se a celebrar l'eucaristia. Tenien la sensació d'estar acorralats. D'una banda, cedien els locals per a defensar el dret
de reunió dels treballadors de l'empresa AEG, per l'altra les reunions es convertien en un parany que la policia aprofitava per practicar detencions amb el silenci
còmplice de la jerarquia eclesiàstica.
Entrem?
Crec que alguna persona del grup ha aprofitat per deixar informació sobre els 2ns Premis de Conte i Il·lustració Natàlia Sallés. Jo aprofito per ampliar-la, si en voleu
saber una mica més, podeu visitar l'apartat d'aquest WEB dedicat al
Curs de Relats Natàlia Sallés
8 - Associació de Veïns del Barri d'Egara de Terrassa
Plaça Immaculada nº 4
Ens ha rebut la Presidenta de l'Associació, la senyora Assumpció Guijarro, acompanyada de la senyora Marina Sarlé i dels senyors Cristobal Barco i Jordi Llop.
L´Associació està formada per un petit grup de persones sense ànim de lucre que fa el que està a les seves mans per millorar el barri. Aquest grup de veïns que formen
part de la junta, reduït però ferm, mantén alta la torxa de la convivència amb afany, sacrifici, i dedicació altruista amb la voluntat inequívoca de continuar en la línia dels
que els van precedir en la seva lluita, llegant-los una societat més justa, més democràtica, més participativa, més humana, més solidària, plena de valors en la proximitat,
l'horitzontalitat i la fraternitat i que faci llum a la ciutat de les persones que tots anhelem.
L´Associació està formada per un petit grup de persones sense ànim de lucre que fa el que està a les seves mans per millorar el barri. Aquest grup de veïns que formen part de la junta, reduït però ferm, mantén alta la torxa de la convivència amb afany, sacrifici, i dedicació altruista amb la voluntat inequívoca de continuar en la línia dels que els van precedir en la seva lluita, llegant-los una societat més justa, més democràtica, més participativa, més humana, més solidària, plena de valors en la proximitat, l'horitzontalitat i la fraternitat i que faci llum a la ciutat de les persones que tots anhelem.