Dissabte 22 de juny de 2019. La mina d'en Ricard.

Avui hem sortit a fer una petita caminada pels Tossals d'Almatret, l'Isaac ens porta a veure la mina d'en Ricard.

Integrat en el paisatge trobem aquesta construcció que al el seu dia es feia servir per fer arribar el carbó de les mines a les barcasses que esperaven al riu.

Avui no caminarem gaire, anem amb nens petits i fa una calor de justícia.

La vista de l'Ebre des de dalt, és impressionant.

Cadolla de la mina d'en Ricard. Les cadolles o cogulles són un dipòsits excavats a la roca amb el propòsit de recollir i emmagatzemar l'aigua de la pluja. Normalment són rectangulars i acostumen a localitzar-se a la part baixa d'una superfície rocosa, més o menys ampla, solcada per unes canals obrades sobre la pedra que aboquen al dipòsit. Correspon de fet, a un dels elements arquitectònics característics dels paisatges de la pedra seca de la conca mediterrània amb una pluviometria irregular i més aviat escassa, en la qual esdevé fonamental la disponibilitat d'aigua sobretot per les persones, els animals, ja sigui domèstics o salvatges i les hortes. Com podeu observar, aquesta cadolla ha estat restaurada i s'hi ha construït una petita rampa per tal de facilitar l'accés a l'aigua per part de la fauna salvatge.

M'endinso uns 100 metres amb lla llanterna del mòbil, no m'agraden els espais tancats i aquest passadís no s'acaba mai.

Instal·lacions abandonades.

cric, cric, cric, cric, cric, cric...

La vegetació d'aquests costers està contruïda per pinedes de pi blanc -en els vessants ombradius-, i brolles i matollars -en els vessants més assoleiats i eixuts-. Així en aquestes pinedes hi ha, juntament als pins, molts arbusts que formen el sotabosc: garrics, arçots, savines, llentiscles, esparregueres boscanes... A les brolles i matollars hi abunda el romaní, el timó, l'argelaga, a més de la major part dels arbusts del sotabosc de les pinedes. També podem trobar-hi el salat blanc i l'èfedra.

Aquest punt és un magnífic mirador del riu Ebre. El paisatge, focalitzat per l'embassament de Riba-roja, presenta un marcat contrast cromàtic entre els blaus del riu i els verds, ocres i marrons dels costers. En un dia clar és pot gaudir d'una excel·lent panoràmica del riu Ebre, les serres de Mequinensa i de Ribers, als municipis aragonesos de Mequinensa i Faió.

Parem a fer la collita a un dels trossos que té la familia d'Almatret, nyam-nyam.

De tornada, veiem foc enllà. No vam tornar gaire tard a Terrassa perquè estaven tallant les carreteres pel foc. No ens imaginàvem el que passaria dies després.

Si vols pots:
Veure el meu CV i saber com seguir les novetats: FOTO Jaume Olivet.
Veure l'apartat: Almatret.
Pujada el dissabte 13 de juliol de 2019.