Dissabte 28 de novembre de 2020 Rura Barri Vallparadís: "Del plistocé fins als nostres dies" La Ruta

A la Estació Vallparadis Universitat. L'any 2005 quan la Generalitat de Catalunya estava duent a terme un important projecte per a la ciutat, com va ser la prolongació de la línia de ferrocarril autonòmica que uneix Barcelona amb Terrassa, dotant així a la ciutat de tres noves estacions connectades sota terra com si fos una petita línia de metro.

A l'excavar la que s'havia de construir a Vallparadís, per afavorir la mobilitat dels milers d'estudiants de la universitat, va aparèixer un important jaciment arqueològic que els experts van situar de finals del Plistocè. Les excavacions van començar immediatament per no retardar el projecte ferroviari sota la direcció de Joan García i Kenneth Martínez, amb investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Es van perllongar fins a 2007 i el resultat no solament va ser la constatació d'un fet que se sabia -la existència d'assentaments humans a la Prehistòria al costat de la riera de Vallparadís- sinó també la troballa d'un dels jaciments prehistòrics més antics i rics d'Europa, comparable al d'Atapuerca. Tal com van publicar els mitjans de comunicació en el seu moment, tan sols 4 mesos després d'iniciats els treballs s'havien trobat uns 11.000 registres, dels quals al voltant de 8.000 eren eines de pedra i 3.000, fòssils animals.

Entre els fòssils animals, es va poder constatar que en el Quaternari van conviure en el que avui és el Parc de Vallparadís espècies com bisons, rinoceronts, mamuts, cérvols i fins i tot hipopòtams. Us ensenyo una fotografia de restes ossis trobats. (foto de IPHES ). El jaciment de Vallparadís ha estat objecte de nombroses publicacions científiques d'impacte des que es va començar a excavar el 2005. Entre aquestes destaquen, el Proceedings of the National Academy of Sciences, (2010), Comptes Rendus Palevol (2011) o Trabajos de Prehistoria (2012), entre altres.

Us convido a visitar la galeria: La prehistòria a Vallparadis de la Festa Major de Terrassa de l'any 2019.

Els terrenys on s'aixeca el barri pertanyien antigament a la quadra de Vallparadís, terme que anava des del camí de Castellar, al nord, fins a Santa Margarida al sud, i des del carrer de Sant Antoni, a l'oest, fins a la riera de les Arenes a l'est.

La primera parada de la Ruta va ser el taller Art Jacquart.

Galeria de la visita del Taller Art Jacquard

Carrer de Salmerón En el 1896, i amb la construcció del pont del passeig sobre el torrent de Vallparadís, a l'altra banda del torrent apareixen les primeres edificacions, no és fins sobre el 1930 que comencen a bastir-se les primeres cases que havien de configurar el barri.

Plaça de les Teixidores Aquesta plaça va ser inaugurada en el mes de maig del 2017 en homenatge a les dones treballadores del sector. Una pèrgola metàl·lica destaca orientada de nord a sud seguint el carrer de Salmerón. El paviment d´aquesta plaça , es converteix en una vorera molt ampla, aquesta té la meitat pavimentada amb granit i l'altra meitat de fusta.

La Casa Bauman La Casa Baumann, també coneguda com a Casa Coll i Bacardí, és un edifici modernista unifamiliar aïllat, de grans dimensions i situat aquí, a l´Avinguda de Jacquard, al marge dret del Parc de Vallparadis com podem veure.

Castell Cartoixa de Vallparadis El castell actual, conserva poques restes de l'original . Esta envoltat d'aquest fossat i amb una gran torre central .És de planta rectangular, de murs amb merlets i amb quatre torres quadrades als angles i tres mitges torres en el centre dels costats nord, sud i est. Les transformacions arquitectòniques per adequar-lo a la seva funció de cartoixa encara es conserven.

Museu Textil Vetlla per la preservació de el patrimoni tèxtil i treballa amb la voluntat d'oferir coneixement especialitzat i divulgatiu a el major nombre de públic possible a partir dels productes tèxtils històrics i contemporanis. És un espai per a la investigació i la conservació. Compta amb una plataforma de serveis especialitzats en restauració, conservació i documentació de tèxtils, així com de formació destinada a professionals i estudiants.

Vista de la Casa Bauman

Museu Textil Vetlla per la preservació de el patrimoni tèxtil i treballa amb la voluntat d'oferir coneixement especialitzat i divulgatiu a el major nombre de públic possible a partir dels productes tèxtils històrics i contemporanis. És un espai per a la investigació i la conservació. Compta amb una plataforma de serveis especialitzats en restauració, conservació i documentació de tèxtils, així com de formació destinada a professionals i estudiants.

En aquest moment de la ruta fem una visita al taller de l'artista Teresa Jordà

Galeria de la visita del Taller de l'artista Teresa Jordà

Mur modernista fet amb pedres d'una ermita Forma part de la finca Salvans del carrer de Salmerón. Es tracta d´aquest mur de contenció i tanca modernista fet amb pedres com a material bàsic. El mur esta situat aquí a l´entrada del torrent Monner, tocant al Museu Tèxtil i és el principal lloc de pas per anar fins a les esglésies de Sant Pere pel pont penjat sobre el parc. A mida que va baixant la pendent del camí va augmentant d'alçada i a la part alta, hi han contraforts lligats entre si per arcs cecs. De fet, també la primera construcció que cal esmentar és la tanca de la entrada a la finca Salvans, que veurem d´aquí uns minuts en el carrer de Salmerón que que és la part on neix aquest mur. És obra de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada i foren construïts l'any 1909 amb pedres de l'enderroc de l'ermita de Sant Jaume que estava situada on ara hi ha el Museu Tèxtil. Us ensenyo un fotografía de l´ermita / Arxiu Tobella. En el seu lloc es va construir la anomenada Torre Soteras. En el Museu de Terrassa és conserva actualment part de la rosada de la façana. L´edifici va ser enderrocat a principis dels anys seixanta i en el seu lloc es va construir el Museu Tèxtil tal i com us acabo de comentar. Us ensenyo una fotografía amb la torre Soteras.

Pisos de l`avecrem Els pisos de l´avecrem són una promoció d'habitatges realitzada per una entitat bancaria durant la dècada dels 50 del segle passat. Els pisos realitzats en dues fases consecutives, constitueixen el nucli urbà del barri. Aquests pisos, construïts per una entitat bancaria, per a llogar-los entre els seus impositors, varen tenir una gran acceptació per la seva qualitat constructiva, doncs aquesta era poc habitual a la ciutat. La gran demanda i l'oferta limitada va obligar a la entitat bancaria a sortejar-los.

La primera promoció d'aquests pisos es va fer aquí on som, entre el carrer de Salmerón i el passatge de Venècia, aquesta és l'entrada principal als habitatges des del carrer de Salmerón. En el carrer de Prat de la Riba (est) i el carrer de Sant Antoni Maria Claret (sud), aquest també presenta un altre entrada i es distribueixen al voltant d'un pati o plaça central arbrada, al que poden accedir els vehicles dels propietaris. Aquesta primera fase està formada per quatre blocs de pisos de planta baixa més tres i balcons que donen als carrers que configuren l'illa i a la plaça arbrada interior. Us ensenyo una fotografía aèria

Aquests quatre blocs que ocupen tota la illa, inicialment eren de lloguer i sembla ser que el lloguer que havien de pagar els afortunats en el sorteig, era molt alt per aquells temps, i es comentava que als llogaters només els quedaven diners per menjar Avecrem. Amb el temps els llogaters varen acabar comprant els habitatges, doncs les condicions que va oferir la entitat bancaria, van ser prou bones, i degut a la bona qualitat de la construcció i el fet de viure en un lloc privilegiat. La segona fase de pisos de Vallparadís es va fer a l'illa del costat, formada pels carrers: Sant Antoni Maria Claret, el de Prat de la Riba, Pius XI i Salmerón. Aquesta segona fase va tenir lloc deu anys després, l'any 1968.

Plaça de l’Onze de Setembre. Aquesta plaça és el punt central del barri. Aquesta escultura es diu “Al Vent“ i és de l´artista terrassenc Albert Novellón (EPD). És una peça d'acer que representa la senyera en moviment. Al Vent, està realitzada en acer corten: L'Acer Corten és un tipus d'acer realitzat amb una composició química que fa que la seva oxidació tingui unes característiques particulars que protegeixen la peça realitzada amb aquest material enfront de la corrosió atmosfèrica sense perdre pràcticament les seves característiques mecàniques.

Per les seves característiques, contribueix a estilitzar la plaça i a donar-li sensació d'amplitud, a més de convertir-la en un punt neuràlgic de la ciutat, tant pel seu indubtable valor simbòlic, com pel seu valor estètic i d'optimització màxima de l'espai. Es tracta de la primera escultura que l'artista i exdirector de l'Escola Municipal d'Art de Terrassa, Albert Novellón, va realizar a la ciutat, i que l'ha va cedir de forma altruista. L'escultura d'Albert Novellón és una de les primeres que es realitza a Terrassa mitjançant un procés públic de participació. Els veïns i veïnes del barri de Vallparadís van treballar conjuntament amb l'artista en la idea de la peça.

Fem una altra paradeta per visitar la Sala Paüls

Galeria de la visita de la Sala Paüls

Carrer del Claustre (resta del antic cami de Terrassa a Sabadell). Té la seva entrada aquí pel carrer Salvador Busquets. Avui dia , encara queden dos trams de l’antic camí : l’entrada al parc de Vallparadís pel costat del Museu Tèxtil que voreja els Murs de la Casa Salvans, (hi hem anat fa poc) i aqui on som , el carrer del Claustre.

Fàbrica Duran Carrer Prat de la Riba 88. Aquest edifici va ser bastit l'any 1951 pels arquitectes Pere Pigrau i Josep Maria Bassols. L'empresa va ser extingida l'any 1999. Actualment l'edifici allotja diverses empreses comercials, de serveis i alguna petita indústria. La tercera planta és buida com podem veure i en mal estat de conservació. L'edifici el podem classificar dins de l'eclecticisme arquitectònic d'inspiració clàssica en els elements decoratius. És un edifici entre mitgeres, de grans dimensions. La façana principal presenta un sòcol de pedres irregulars situades damunt del maó i està dividida en tres cossos situats de forma simètrica. El cos central és de planta baixa i dos pisos. Tota la façana és de maó vist i està coronada per un frontó triangular.

A punt d'acabar la Ruta, arribem a l'avinguda 22 de Juliol i parem davant de...

Galeria de la La freiduria Carme

Fàbrica Duran Passeig 22 de Juliol a l´entrada al parc de Vallparadis. Com hem comentat a l´inici d´aquesta ruta, la història de Vallparadís es remunta al paleolitic inferior, amb la troballa de proves d'ocupació humana a la zona actual de l´estació dels Ferrocarrils de la Generalitat. Consten de centenars d'eines lítiques i milers de restes òssies, algunes de les quals antropitzades pels grups humans que varen ocupar aquesta àrea de Terrassa. Hem fet un petit trajecte pel barri: La zona que ocupen els museus ja la coneixem tots i forma part de la cultura del barri. Moltes gràcies Joan i familia Rusca d'Art Jacquard per estar des de l'any 1977 sumant i fent cultura al barri. Moltes gràcies a la Teresa Jordà: Esta considerada com una de les millors aquarel·listes abstractes. El seu nivell artístic, ensenyaments i humilitat aporta molt a al barri. Hem vist el mur modernista de la finca Salvans, hem estat en els famosos pisos de l'Avecrem i visitat la Plaça de l'Onze de Setembre que és el punt central de barri. Moltes gràcies a tu Jordi Paüls (Sala Paüls) pel teu suport als artistes i la Cultura de Terrassa. Un tram de l'antic camí que anava antigament de Terrassa a Sabadell, el carrer de Claustre. La fàbrica Duran, un edifici que ja no és el que era. Antiga "Freiduria Carmen: un record molt entranyable de la nostàlgia i de l'amistat, així com els dibuixos del Ramonet Rodó. Estic segur que hi ha mes coses per comentar i persones que han aportat molt al barri des de l'anonimat. No els he pogut incloure quan vaig escriure aquesta ruta, perquè he de limitar el temps a un màxim de dues hores. Vaig viure catorze anys al barri i m'agradaria molt que aquestes persones a qui em refereixo, sàpiguen que sempre les portaré al cor. Moltes gràcies. Al final hem estat 19 persones: Dàlia Soriguera, Loli Tartiera, Montserrat i Toni Villena, Josep, Jordi Paüls, Francisca, Rosa i Ángel, Maria Teresa Rojas, Matilde Garcia, Juana Risquez, Teresa Jordà, Ramonet Rodo, Rafael Morante, Fernando Font de Gayà, Llorens Pomar, Jaume Olivet i un servidor.

Si vols veure el meu CV i saber com seguir les novetats: FOTO Jaume Olivet. Pujada el dijous 17 de desembre de 2020. TAMBÉ ET POT INTERESSAR: - Reportatge: Ruta Barri "Vallparadis, del plistocé fins als nostres dies" - Apartat: Rutes Cultural i Fotogràfiques de Terrassa

Contador: