TERRASSENC DE L'ANY 2002
Glossa escrita i llegida per Jordi Estapé i Madinabeitia al Centre Cultural de Caixa Terrassa - 8/12/2002
Una vegada li van preguntar a LOUIS ARMSTRONG què és el jazz. I la resposta no podia ser mes concisa i clarificadora.
ARMSTRONG va respondre a qui l'entrevistava: ... "Si encara creus que tens raons per preguntar-me això, què és el
jazz... Malament rai. Ho sento per tú".
En efecte, diriem modestament des d'aquesta tribuna: la música, l'art, són, sobretot, expressió de sentiments...
Sempre que es tracti de la bona música, de l'art encomiable, i de tot allò que es fa amb honradesa. I això no es descriu
fàcilment amb paraules. Això s'ha de percebre... El jazz, per exemple, n'és una gran mostra. El jazz que estima i tant ha
conreat, entre diverses activitats, un altre dels nostres "Terrasencs" reconeguts avui: l'ADRIÀ FONT. Per això no calen
les explicacions, ni les definicions més o menys felices i afortunades, com reclamava LOUIS ARMSTRONG, en ser preguntat
sobre el significat del jazz.
Ja els avanço, i estic convençut que ho sap tothom, que Adrià Font és un dels co-fundadors de la Jazz Cava i el Club de Jazz
de Terrassa, vinculat a Amics de les Arts i Joventuts Musicals. Per tant, aquest home, bateria de jazz i també amant de la
natura i especialment de la muntanya nascut l'any 1945, entronca amb les més fermes tradicions i senyals d'identitat d'una
terra i d'una ciutat, la seva, que és Terrassa... Consumat i conegut home de jazz, l'Adrià també sobresurt, efectivament,
per la seva vinculació al Centre Excursionista de Terrassa, del qual n'és soci des de fa més de 30 anys.
Parlem primer de jazz. Font és i ha estat un dels avaladors de la Jazz Cava. És un dels grans noms del jazz a Terrassa. I no
solament en la seva condició de seguidor i promotor d'aquest estil musical a la ciutat, sinó també com a intèrpret contínuament
en actiu. És pioner en la formació de grups jazzístics a casa nostra. Precisament l'audició dels discos de LOUIS ARMSTRONG
quan era ben jovenet, va ser el detonant que va introduir-lo en l'estima cap el jazz.
L'Adrià va començar a tocar professionalment al 1962 com a integrant dels conjunts "BLUE ANGELS" i "ORQUESTRA ESTRELLA". A més,
va ser una peça clau en l'impuls de la històrica "JAI JAZZ BANDA", que va participar el 1982 en el primer Festival Internacional
de Jazz de Terrassa. Adrià Font ha tingut una presència important en grups de prestigi reconegut, com el "MODERN JAZZ QUINTET",
creat amb el gran trompetista terrassenc Josep Maria Farràs; el "MAINSTREAM JAZZ GROUP", "JAZZ FIVE", i "JAZZ OM". I durant més
de 25 anys va formar part del "QUINTET D'EGARA", nom justament mític en l'àmbit local.
Però la seva faceta com a bateria s'ha anat prodigant en qualitat d'acompanyant rítmic de diferents músics de talla internacional,
entre els quals destacarem, com no, a TETE MONTOLIU; i a més a LOU BENNET, SLIDE HAMPTON, JOHNNY GRIFFIN, BUDY TATE, BENNY WATERS,
MARC ALIBERT, PONY POINDEXTER, GENE CONNORS o HAL SINGER... Adrià Font ha col.laborat també en la gravació de diversos discos, i
en els darrers temps ha anat formant part de grups com "TERRASSA ALL SWING", amb l'esmentat Josep Maria Farràs; "JAZZSPIRIT",
el trio de l'organista BENJAMIN LEÓN, o "DIXIE SEXTET TERRASSA"
I, a part de ser un del grans animadors egarencs del jazz, és molt notòria la seva tasca pedagògica d'aquest estil de música, ja
que pren part en el programa municipal "VISQUEM EL JAZZ", on també hi és el Club de Jazz Terrassa en les pertinents labors
organitzatives, i que està adreçat a mestres i alumnes de la nostra ciutat... Però per si desitgen, encara, un dada rotunda més
sobre la feina de difussió del jazz que amb tanta convicció desenvolupa aquest home, crec que serà més que suficient anotar que
la seva filla, la Clara Font, es va encomanar, afortunadament, de l'empenta musical del seu pare, i avui podem i podrem saludar-la
com a un altre nom a tenir en compte en la tradició interpretativa del jazz a Terrassa. I, parlant-ne, l'Adrià em confessa "l'orgull
i la satisfacció" que per a ell significa, lògicament, veure la Clara convertida en dona de jazz.
Després de repassar aquest currículum jazzístic de l'Adrià Font, m'adono, i m'imagino que vostés amb mi, del paper preponderant
d'aquest home que avui rebrà el títol de "Terrassenc de l'any", en tot allò que tingui a veure amb el jazz a Terrassa, com han
fet amb ell d'altres històrics d'aquesta faceta ciutadana.
Però, els ho ben asseguro, mai se'm passarà pel cap de preguntar-li a l'Adrià què és el jazz, per no córrer el risc de rebre la
mateixa resposta que aquell periodista amb LOUIS ARMSTRONG... Jo diria que si Terrassa és, entre altres aspectes, el jazz; doncs,
afegiria que el jazz a Terrassa és l'Adrià Font, entre altres noms rellevants, i que el més recomanable és escoltar-lo a ell quan
fa anar els pals de la bateria, juntament amb els artistes que el puguin envoltar.
Un personatge, aquest home, que és molt inquiet, perquè no és sinònim únicament de jazz. Com ja els he explicat, l'altra faceta de
l'Adrià Font que transcedeix és la muntanya i la seva consagració personal a la cura amb la natura i el medi ambient. Dintre del
Centre Excursionista de Terrassa, la seva vinculació a la Secció d'Alta Muntanya l'ha dut a formar part de diverses expedicions a
l'Himàlaia, principalment en tasques de suport tècnic i de ràdiocomunicació, aconseguint fites com el Saipal l'any 1985, el Makalu
el 1988 i el 1990, o el K-2 l'any 1993. També m'assenyala que ha recorregut muntanyes i paratges de la Índia, Bolívia, els Alps
o els Pirineus.
Però, a què no endevinen quina és la seva muntanya preferida? Quin és aquell lloc que visita i recorre amb més freqüència? ....
Doncs, un home que ha vist i ha estudiat moltes muntanyes, i que se la sap ben llarga quan de natura es tracta, afirma que la seva
favorita, emocionalment, es Sant Llorenç del Munt i l'Obac. El nostre Parc Natural, el que tenim aqui al costat i que més ens
estimem a Terrassa... Preguntat sobre la seva visió de Sant Llorenç, i la seva relació, en definitiva, amb aquest indret tan
significatiu, Adrià Font ha dit que hi va des dels 10 anys d'edat, i que, en conseqüència, va ser la seva primera muntanya, amb
la qual manté, explica, una mena de "relació amorosa" i que no dubta a qualificar com de "jardí de casa" on pràcticament s'entrena
a diari.
Font ha opinat al Butlletí del Parc que "Sant Llorenç és la silueta natural de Terrassa. He vist aquest paisatge tota la meva vida
i això ha activat el meu amor per aquest entorn natural. M'agraden molt les postes de sol a dalt La Mola, els migdies d'hivern, el
paisatge de tardor... En tots aquests moments, hi trobo la pau"... I confessa: "A mi, quan més m'agrada és quan estic sol envoltat
de la natura, però penso que aquest patrimoni és de tots i que, per tal de gaudir del Parc Natural, s'hauria de respectar més.
Manca educació ambiental, sobretot a les escoles. Les campanyes de neteja i de sensibilització amb l'entorn són molt positives,
però encara queda feina per fer".
... Té molta raó, l'Adrià. El respecte a la natura és bàsic, com ho és al jazz. I en aquests objectius ell destaca notablement. I
tothom li ho reconeix. Recordin que l'any 1999 se'l va proclamar com a "Capgròs de l'any".
Avui rep una nova distinció. La ciutat el premia per una àmplia i meritòria trajectòria global. I aquest és el nostre aplaudiment
a aquest nou "Terrassenc de l'Any 2002!!!
Podeu: Tornar a l'inici.
|
