Els personatges - Galeria 1
- Personatge - 01 - Fotomatón - El nostre protagonista |

FOTOMATÓNÉs l’únic ésser humà capaç de ensopegar amb una sabatilla, caure dins d’un armari i sortir amb una idea brillant per a una vinyeta. Té el do de convertir cada petit desastre domèstic en una epopeia còmica. Si s’espatlla la rentadora, no és una avaria: és el capítol 3 de la saga “La rebel·lió dels electrodomèstics”. Fotomatón pensa en gag, respira en vinyeta, i somia en onomatopeia. Quan parla sol, no és perquè estigui boig —és perquè està assajant diàlegs per a Floc. Quan es queda mirant el sostre, no és mandra —és storyboarding mental. Té una mirada entre despistat i brillant, com si estigués resolent un misteri que ningú li ha demanat. Porta samarretes amb taques que semblen mapes, i cada dia descobreix un objecte que no recordava haver comprat. És l’heroi que no sap que ho és, però que salva el dia amb una rialla, una idea absurda i un dibuix que fa esclatar el riure. |

FLOCA casa d’en Fotomatón no hi ha democràcia: hi ha monarquia absoluta, i el tron és un coixí vell ple de pèls. El sobirà? Un gat taronja amb ratlles vermelles que camina com si hagués conquerit el saló amb les seves pròpies potes, encara que té cla que el seu lloc és el pati!. Don Bigotis I no és un gat qualsevol. És un feli amb majúscules. Quan entra en una habitació, espera reverències. Quan miola, exigeix servei immediat. Quan s’estira, ningú gosa moure’l —ni que sigui damunt del comandament de la tele. Creu que en Fotomatón és el seu majordom personal. Que la planta carnívora és la seva jardinera. Que les mosques són joguines voladores. I que el món gira al ritme del seu ronroneig imperial. Els seus moviments són elegants, teatrals, i una mica dramàtics. Si no li agrada el menjar, fa una mirada de desengany digne d’un actor de telenovel·la. Si algú ocupa el seu lloc preferit, es queda mirant com si hagués descobert una traïció. Però quan vol mimos, s’enrosca com un croissant calent i fa veure que és un gat humil. Mentida. És una estratègia diplomàtica per mantenir el poder. |

MARGARIDA FEROÇA casa d’en Fotomatón, entre piles de revistes, cables embullats i un pot de melmelada que ningú recorda quan es va obrir, hi viu la seva mascota més fidel: una planta carnívora de color verd radioactiu, amb més gana que un nen després de piscina. Amb fulles que s’obren com trampes de ratolí i una llengua que sembla feta de mocador d’un pallasso, la Mosquitòfaga no només és decorativa —és una exterminadora de mosquits amb instints de ninja. Quan sent el zzzzz d’un mosquit, es prepara com si fos un duel de l’oest: silenci, tensió... clac! Mosquit desaparegut. Ni rastre. Ni funeral. Fotomatón li ha posat nom, però cada setmana el canvia: “Mosqui”, “Trampa”, “La Glotona”, “Verda Furiosa”... Depèn del seu humor i de si la planta ha intentat menjar-se el seu entrepà. És tan eficaç que els mosquits del barri han començat a fer servir GPS per evitar el seu pis. I ella, orgullosa, es balanceja al ritme del ventilador, esperant la seva pròxima víctima amb un somriure vegetal. |
|
- Pujada el dissabte 10 de maig de 2025 |
