Galeria 1 - Primers dibuixos.
Amb aquesta primera galeria, Fotomatón es projecta al món amb llum pròpia.
Cada dibuix és una finestra oberta a les emocions, un viatge visual que parla
d’ell amb veu pròpia. És el naixement d’un nou univers, íntim i vibrant, que
convida a ser descobert.
|
El pla era esperar fins al 2026… però sóc impacient de mena! I com que avui celebro un any més de vida, també celebro el naixement d’aquest projecte! Som-hi! |

Dibuix fet el dimecres 3 de setembre de 2025 |

FOTOMATÓNObra de: Carles Lao Tornar a l'inici. |

Diumenge 5 d'octubre de 2025Mentre anava traçant línies i gargots, he anat avisant els amics artistes —sí, vosaltres!— per demanar col·laboració i fer que aquest personatge agafi embranzida de cara al 2026. Ho petarem fort! Ah, i en Carles m’ha posat deures: dibuixar l’altre perfil del personatge. A veure com me’n surto… Ja tinc feina: perfil lateral, frontal i d’esquena. El Fotomatón està agafant forma, i això només acaba de començar! Tornar a l'inici. |

|
És en aquests primers esbossos on Fotomatón comença a respirar, a moure’s, a existir. Cada traç, cada gest, cada mirada despistada
m’ajuda a descobrir qui és realment aquest personatge que ja sento tan proper. Encara està en construcció, sí, però ja deixa
entreveure el seu encant, la seva fragilitat… i aquella manera tan única de mirar el món a través de la càmera. |

|
Amb aquests dibuixos, la versió en còmic ja comença a ballar-me pel cap. Ja ho veureu…
Les escenes cobren vida, els gestos parlen per si sols, i el nostre estimat Fotomatón
es mou entre les vinyetes com si hi hagués viscut des de sempre. Cada traç em revela
una mica més del seu univers: caòtic, tendre, imprevisible… i absolutament irresistible. |

|
Fotomatón, un fotògraf amb més somnis que enfocament, més cor que precisió,
i una mirada capaç de captar allò que ningú veu. No és l’heroi típic:
s’entrebanca amb els seus propis cordons, confon el flaix amb el botó
d’engegada i arriba tard a gairebé tot… excepte als instants que realment compten. |

|
Fotomatón, fotògraf despistat però amb un cor enorme, fa el seu debut en còmic.
Oblida la tapa de l’objectiu, sí… però mai els moments que realment importen.
Amb cada clic, ens mostra que fins i tot els més caòtics poden capturar la bellesa del món. |

|
Fotomatón és un personatge obsessivament detallista. Tant, que si algun dia pinta una
zebra, l’animal li surt amb les ratlles rectes, paral·leles… i numerades! |

|
Fotomatón ja no té àvia, i quan li surt alguna cosa bé es posa tan eufòric que sembla
que hagi guanyat la Champions… tot i que només hagi aconseguit obrir un pot de conserva
sense ajuda. Però algú l’ha d’animar, no? |

|
Només hi ha una cosa que li molesta: que li canviïn la configuració de la càmera. Li costa una eternitat descobrir què ha passat. |

|
Mai té pressa si es tracta de fer una cervesa amb els amics.
El rellotge no existeix, el temps s’atura i no hi ha cap urgència. |

|
Encara que us ensenyo els dibuixos per separat, en faig més d’un per fulla, sempre pensant en futurs còmics amb les seves desventures! |

|
Tot va començar amb una idea per a un dibuix… i pam! Ja tenia entre mans una nova desventura.
El requisit indispensable? En Fotomatón, amb la càmera feta un desastre! |

|
El principi ja està escrit; ara només em cal un final que somrigui! |

|
La història comença amb fang i caos: el protagonista cobert de brutícia i la càmera malmesa.
Però acaba amb calma i llum: ell reposant i la càmera com nova. Què ha passat pel camí? |

|
El nostre amic Fotomatón no s’espanta per res! Que la càmera li queda feta un nyap?
Cap problema! Una mica d’aigua, sabó i fregall, i torna a brillar com si fos nova.
Aquí no s’escapa ni un racó: fora fang, fora brutícia — tot ha de quedar com una patena! |

|
Ara que està xop com un ànec, només li falta un bon combo de micro-sauna i assecador
per tornar a estar en plena forma! Si la jugada surt bé, en Fotomatón podria obrir
una franquícia: “Rentat exprés de càmeres — amb sabó, somriures i garantia d’esplendor
inclosa!” |

|
Això és només el primer pas d’una gran aventura. La segona entrega ja respira vida pròpia,
amb en Fotomatón guanyant carisma! Que sigui senzill no li treu gens de màgia —al contrari,
té aquell encant directe que fa somriure. |

|
En Fotomatón va veure una margarida preciosa al mig del jardí d'uns amics.
Es va ajupir amb delicadesa, va preparar la càmera i just quan anava a fer
la foto… ZAS! |

|
En Fotomatón, fotògraf de vocació i desastre per naturalesa, té una estranya tradició:
oblidar el trípode. Sempre. Sense excepció. Però això no l’atura mai! |

|
En Fotomatón, veient que amb la fotografia no es fa ric (ni famós, ni res),
ha decidit explorar altres branques de l’art. Un dia, inspirat per una paret
blanca i una esprai abandonat, va provar sort en el món dels grafitis. La idea
era bona. L’execució… no tant. |

|
Cada dibuix que faig m’ajuda a guanyar agilitat, a aprofundir en el personatge,
en els seus hàbits i la seva manera de ser. Segurament molts d’aquests dibuixos
acabaran formant part de futures historietes. |

|
El nostre amic s’atreveix amb tot, no té gens de vergonya, i si a algú no li agrada,
que no miri! És força maldestre en tot el que fa, però la seva frase preferida és:
“Que em treguin lo ballat!” |

|
El nostre estimat Fotomaton no és gaire àgil… |

|
Avui el nostre protagonista ha visitat una de les pastisseries més emblemàtiques
de la ciutat per fer fotos dels seus productes... la temptació és irresistible! |

|
Al final, la força de voluntat fa aigües i s’hi llença com un míssil sobre els pastissos! Ni fotos, ni filtres: directe al pecat dolç!
Adéu dieta, hola felicitat! |

|
Així és com apareixen al llibre de dibuix. Aquests dibuixos —i els que vindran— estan fets
pensant en la pròxima desventura del nostre Fotomatón, són el preludi de la nova embolicada
del nostre Fotomatón. Ja et pots imaginar per on aniran els trets! |

|
Caram, el nostre protagonista s’ha deixat portar pels pastissets... i ara porta uns quilets extra com a record! |

|
I ara! Ha recuperat la línia! Aquest Fotomatón està una mica boig! |

|
Primer semblava que els pastissets li havien passat factura, però després va recuperar la línia!
Els pròxims dies descobriràs el secret d’aquesta transformació. |

|
El nostre Fotomaton és tot força de voluntat. Llàstima que el personatge real en què es basa no en tingui ni per començar una dieta! |

|
Esperem que aquest mal tràngol li passi volant… perquè jo, només de veure’l, ja necessito una migdiada. Quin patiment, pobre! |

|
Ja no és el mateix de fa uns dies! El gimnàs li ha fet efecte i està a punt per a la pròxima aventura… o desventura, que amb ell mai se sap! |

|
Ara sí, respirant aire sa com cal! Perquè al gimnàs, entre suor i ambient tancat… ni amb pinça al nas! |

|
És per treure’s el barret, les sabates i fins i tot la panxa! El nostre Fotomaton s’empassa
els pastissets com si no hi hagués demà… però després, pam! Solució al canto i torna a lluir
com si res. Quin personatge! |

|
Atenció, humans amb sentit de l’humor! Ja tenim la tercera entrega dels còmics del nostre intrèpid
Fotomatón! Les seves desgràcies evolucionen com un iogurt caducat: cada cop més potents i imprevisibles. |

|
David Millán, artista tot terreny amb més projectes que hores al dia,
està preparant el seu primer llargmetratge i el nostre Fotomatón, que
no es vol quedar enrere, ha fet una reinterpretació del pòster… a la
seva manera, és clar! |

|
Estava fotografiant una mantis religiosa petitona, tota presumida damunt d’una fulla.
I de sobte… noto una ombra al darrere. Em giro i pam! La mare, gegantina, amb cara de
“què coi fas amb la meva filla?” Vaig sortir corrent amb la càmera volant i el cor a
la boca. Nota mental: mai et fiïs d’una mantis amb reforços. |
- Pujada el dilluns 10 de novembre de 2025 |
