12 MESOS 12 TEMES 2026 "El Món del Cinema" ANTONIA RODRÍGUEZ Aquests són els dibuixos fets per l'Antonia

- Galeria - GENER - El Cinema Mut Retrat - Gloria Swanson L'actriu Gloria Swanson (1899–1983) va ser la màxima icona del glamur del cinema mut. Musa de Cecil B. DeMille, va arribar a ser l'actriu més ben pagada i admirada de Hollywood, destacant també com una de les primeres dones a fundar la seva pròpia productora. Tot i que la seva fama va minvar amb l'arribada del cinema sonor, el 1950 va fer un retorn llegendari a "Sunset Boulevard" (El crepuscle dels déus). En el paper de Norma Desmond, va immortalitzar la decadència d'una estrella oblidada, deixant una de les interpretacions més icòniques de la història del cinema.

- Galeria - FEBRER - El Cinema en Blanc i Negre Rita a Terrassa Després de la projecció, la Rita s'hauria tret els guants (els de debò, no els de la pel·lícula) per agafar una copa de cava al Gran Casino. Imagineu la burgesia tèxtil de l'època, amb els seus vestits rígids, quedant totalment eclipsada per la naturalitat de l'actriu. Ella, amb un gest elegant, hauria brindat "per la ciutat que fa el millor teixit del món", reconeixent la potència de les nostres fàbriques. L'honor visual hauria estat veure-la posant davant els arcs blancs de la Masia Freixa. La premsa de l'època hauria titulat: "La bellesa de Hollywood es rendeix al Modernisme de Terrassa" Aquelles fotos, amb la llum del Vallès banyant el seu rostre, serien avui dia la imatge més icònica de la història de la ciutat, penjada a totes les cafeteries del centre. L'honor més gran, però, hauria estat un gest de proximitat. Imagina que, en sortir de l'hotel (potser l'antic Hotel Peninsular), s'hagués aturat a parlar amb una colla de teixidores que sortien del torn de tarda. Aquella barreja de la glòria de Hollywood amb les mans tacades de treball de la gent de Terrassa hauria estat la definició perfecta de "classe". Encara que sabem que no va passar, ens queda l'honor d'imaginar que Terrassa era, i és, una ciutat prou important com per haver-la rebut. En el fons, cada vegada que algun cinema de la ciutat torna a projectar Gilda, la Rita torna a ser una mica terrassenca.

- Galeria - MARÇ - Els Musicals MARY POPPINS és un clàssic de Disney que combina fantasia, música i emoció per explicar com una mainadera màgica transforma la vida d’una família londinenca. La pel·lícula destaca per la seva imaginació, els seus números musicals i el carisma de Julie Andrews, que dona vida a un personatge ja mític.

- Galeria - ABRIL - El cinema del Far West BAILANDO CON LOBOS (1990) El 1990, en un moment en què semblava que el western ja havia dit tot el que havia de dir, Kevin Costner va decidir portar-lo a un altre territori. No només va protagonitzar la pel·lícula: també la va dirigir, convertint-se en l’ànima d’un projecte que volia mirar l’Oest amb uns ulls més amplis i més humans. Costner interpreta el tinent John J. Dunbar, un soldat de la Guerra de Secessió que, buscant un racó tranquil on desaparèixer, acaba trobant una nova manera d’entendre el món. Allà, enmig de les grans planures, coneix la tribu lakota i també Stands With a Fist, interpretada per Mary McDonnell, una dona atrapada entre dues cultures. Al seu voltant, actors com Graham Greene, Rodney A. Grant i Floyd Red Crow Westerman donen vida a personatges que respiren veritat i dignitat. La pel·lícula, llarga com un horitzó —181 minuts en la versió original—, es va rodar a les Dakotes, on el vent i la llum semblen fets expressament per a aquesta història. La música de John Barry, plena de melodia i melancolia, acompanya cada pas del protagonista mentre descobreix que el món és molt més gran del que li havien explicat. Quan es va estrenar, Bailando con lobos va sorprendre tothom: un western intimista, respectuós amb la cultura indígena i capaç de convertir un llop i un cavall en personatges memorables. El públic i la crítica s’hi van rendir, i la pel·lícula va acabar guanyant set Oscars, incloent-hi Millor Pel·lícula i Millor Director. Amb el temps, s’ha convertit en un clàssic modern: una història sobre identitat, respecte i la necessitat de mirar l’altre sense por.

- Galeria - MAIG - Cinema històtic LA MISIÓ (1986) Dirigida per Roland Joffé amb música de Ennio Morricone i amb els actors principals: Robert De Niro, Jeremy Irons, Ray McAnally i Aidan Quinn, entre altres. Enmig de la selva espessa que envolta les cataractes d’Iguaçú, La Misión desplega una història on la fe, la culpa i la redempció s'entrellacen amb la força implacable de la història. El pare Gabriel, amb la serenor d’un home que només té la música per defensar-se, s’endinsa en territori guaraní amb un oboè com a única arma. Allà, la seva melodia obre un pont fràgil entre dos mons. Rodrigo Mendoza, antic mercenari i traficant d'esclaus, arriba carregat —literalment— amb el pes dels seus pecats. La selva, els guaranís i la mirada pacient del missioner el van despullant de la seva antiga vida fins a convertir-lo en un altre home. Però la pau que construeixen plegats és tan delicada com la música que la va iniciar: prou perquè la política, la cobdícia i els imperis la facin miques. A La Misión, la bellesa natural i la música d’Ennio Morricone conviuen amb la tragèdia d'un poble condemnat per decisions preses lluny de la selva. És una història de llum i ombra, de fe i violència, on cada personatge lluita per salvar alguna cosa —o algú— abans que el món s'ho endugui tot.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR - Apartat - 12 Mesos 12 Temes 2026 - El Món del Cinema - Apartat - Nomspropis - Antonia Rodriguez - El meu CV - FOTO Jaume Olivet. - Tornar a l'inici.

Contador: