12 MESOS 12 TEMES 2026 "El Món del Cinema" ISABEL VALERO Aquests són els dibuixos fets per la Isabel

- Galeria - GENER - El Cinema Mut EL MORTA-CHARLOT La semblança no és només estètica, sinó que neix de l'arrel de la comèdia: La silueta icònica: Tots dos es defineixen per un vestuari que sembla una "disfressa" permanent. El frac negre d'en Mortadel·lo i el barret de bombí d'en Charlot els donen un aire d'elegància desfasada, com si fossin cavallers d'una altra època atrapats en un món de cops i persecucions. La metamorfosi: Mentre que en Mortadel·lo és el rei de les disfresses físiques, en Charlot ho era de les disfresses psicològiques. Chaplin podia passar de ser un rodamón a comportar-se com un aristòcrata en segons, utilitzant el seu bastó i el seu barret per transformar la realitat, exactament igual que Mortadel·lo canvia de vestit per intentar (sovint sense èxit) solucionar un problema. L'humor del "Slapstick": Tant l'un com l'altre són mestres del cop, la caiguda i la persecució. L'humor d'Ibáñez és pur cinema mut sobre el paper: una acció visual frenètica on les paraules sovint sobren, recordant aquelles corredisses de Charlot davant de la policia. L'antiheroi supervivent: Tots dos representen l'individu que, malgrat rebre cops de la vida (o del Súper), s'aixeca, es sacseja la pols de la jaqueta, es col·loca el barret (o les ulleres) i continua caminant amb una dignitat gairebé heroica. En definitiva, Mortadel·lo és el fill espiritual de Charlot en el món de la vinyeta: un personatge que converteix la desgràcia en riallada a través d'una imatge que ja forma part del nostre ADN cultural.

- Galeria - FEBRER - El Cinema en Blanc i Negre INMORTALS Tothom els coneix! El "Gordo i el Flaco" van transformar el cinema en blanc i negre en un espai d’enginy i tendresa. Amb el seu humor físic, la seva complicitat i una humanitat desbordant, van crear un llenguatge universal que encara avui arrenca somriures. La seva obra és un record viu que la senzillesa, quan és autèntica, pot esdevenir eterna. Ja veure com molts de nosaltres els escogirem per fer el dibuix de febrer! No se si la Isabel va entendre que podia incorporar el personatge d'en Fotomaton als dibuixos, ella ha incorporat en Mortadel·lo, però m'encanta!

- Galeria - MARÇ - El Cinema musical GREASE La coreografia de Grease combina moviments de rock & roll dels anys 50, twist i passos de jazz molt teatrals. Les rutines són enèrgiques però accessibles, amb gestos icònics com els moviments de malucs, girs senzills i posats exagerats que donen molta personalitat. Números com You’re the One That I Want o Greased Lightnin’ destaquen per la seva actitud divertida i juvenil, i per passos repetitius que faciliten que tot el grup balli sincronitzat. És un estil pensat per transmetre energia, frescor i molta actitud escènica.

- Galeria - ABRIL - El Cinema del Far West PERDUTS A TERRASSA Un foto-cowboy i el seu cavall van aparèixer, ben perduts, al mig de Terrassa. Després de voltar sense entendre ni un rètol, van trobar una font pública. El cowboy s’hi va ajupir per beure amb desesperació, i el cavall va ficar-hi el morro com si fos l’únic oasi de tot l’Oest. La gent els mirava estrany, però ells només pensaven el mateix: “Això no surt als mapes del Far West”.

- Galeria - ABRIL - El Cinema històric LOS DIEZ MANDAMIENTOS (1956) Els deu manaments és una superproducció bíblica dirigida per Cecil B. DeMille, un dels reis del cinema èpic. Explica la vida de Moisès, des de la seva infantesa a Egipte fins a l’alliberament del poble hebreu i la recepció de les Taules de la Llei al mont Sinaí. És una pel·lícula gegantina en tots els sentits: durada, decorats, repartiment i ambició narrativa. Interpretada entre altres per: per Charlton Heston (Moisès), Yul Brynner (Ramsès), Anne Baxter (Nefertari) i Edward G. Robinson (Dathan). És una de les superproduccions més grans de la història del cinema. Va guanyar l’Oscar als millors efectes visuals, especialment pel famós partiment del Mar Roig. DeMille va rodar escenes amb milers d’extres, animals reals i decorats mastodòntics. Encara avui és un clàssic de Setmana Santa i un referent del cinema bíblic i jo l'he vista 1000 vegades!!! Però ens fem la pregunta: Està basada en fets reals? Aquí és on entra la matisació interessant: La història està basada en el relat bíblic de l’Èxode, no en documents històrics verificables. Hi ha elements inspirats en el context de l’antic Egipte, però la major part és recreació i interpretació cinematogràfica. És, per tant, cinema històric-religiós, no cinema basat en fets comprovats.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR - Apartat - 12 Mesos 12 Temes 2026 - El Món del Cinema - Apartat - Nomspropis - Isabel Valero - El meu CV - FOTO Jaume Olivet. - Tornar a l'inici.

Contador: