12 MESOS 12 TEMES 2026 "El Món del Cinema" JAUME ROSELL Aquests són els dibuixos fets pel Jaume

- Galeria - GENER - El Cinema mut BUSTER KEATON Al març afegeixo aquest dibuix d'en Jaume Rosell pel gener. Ni més ni menys que el gran Buster Keaton a la pel·lícula "The Navigator de 1924. "The Navigator" (1924), una de les obres mestres de Buster Keaton. En aquesta pel·lícula, Buster Keaton interpreta Rollo Treadway, un jove ric, mandrós i absolutament inútil per a qualsevol tasca pràctica. Per una sèrie de catastròfiques desdites, acaba sol a la deriva en un transatlàntic gegantí (el Navigator) enmig de l'oceà, acompanyat només per la noia que l'acaba de rebutjar. El que fa que aquesta pel·lícula sigui especial és com Keaton utilitza un objecte gegant —el vaixell— com si fos un personatge més. La comèdia neix de la ineptitud dels protagonistes intentant sobreviure en un entorn dissenyat per a centenars de persones: L'escena de la cuina: Intentar cuinar un ou passat per aigua en olles industrials gegants és una lliçó de slapstick coreogràfic. Una de les imatges més icòniques del cinema és Keaton caminant sota l'aigua amb un vestit de bus antic, intentant "reparar" el vaixell mentre lluita amb peixos i el seu propi destorb. A diferència d'altres còmics de l'època, Keaton no busca la llàstima de l'espectador. La seva "cara de pal" (The Great Stone Face) es manté impertorbable davant el caos. La pel·lícula és una meravella de l'enginyerìa còmica: tot està calculat al mil·límetre per funcionar com un rellotge. El vaixell de la pel·lícula era real. Es deia USAT Buford i Keaton el va llogar sencer perquè el volien desballestar. Això li va permetre fer unes acrobàcies reals i visuals que avui dia semblen impossibles.

- Galeria - FEBRER - El Cinema en Blanc i Negre THE END Tanquem aquesta galeria cinematogràfica en blanc i negre de la mà dels protagonistes de Casablanca, que emprenen el seu propi camí.

- Galeria - MARÇ - Els musicals CABARET "Cabaret" (1972), dirigida pel mestre de la coreografia Bob Fosse, no és només un musical; és un retrat punyent i decadent de l'ascens del nazisme a l'Alemanya d'entreguerres. Basada en les històries de Christopher Isherwood, la pel·lícula va guanyar vuit premis Oscar i va redefinir el gènere per sempre. L'acció se situa al Berlín de 1931, una ciutat que viu una llibertat sexual i creativa extrema mentre, a l'exterior, l'ombra del Tercer Reich comença a créixer. El club nocturn Kit Kat Klub serveix com a metàfora de la societat alemanya de l'època: un lloc on la gent s'amaga per oblidar els problemes del món real sota el lema "Life is a Cabaret".

Dibuix de la Jaume Rosell - Galeria - ABRIL - Cinema Far West DOS PASANDO POR DOS CALLES En el cinema de l’oest, el duel és l’escena per excel·lència: dos pistolers cara a cara, el silenci tens, la mà a punt de desenvainar i el poble observant. Amb la pols al vent i la música creixent, el duel es converteix en un ritual d’honor i supervivència. Un sol tret decideix el destí, convertint aquest moment en una de les imatges més icòniques del western.

- Galeria - MAIG - Cinema Històric CENTENARI DE LA SEU D'ÈGARA Sí, ja li he dit al Jaume Rosell que això va de cinema, i m’ha contestat que en aquell moment no teníem càmera de cinema, i que pujar-ne una a la teulada de Sant Pere era complicat sense grua. Per això van fer una fotografia. "El a su bola" i no podem dir res, només: "Aceptamos pulpo como animal de compañia".

- Galeria - JUNY - Cinema d'animació EL GELAT Sense informació perquè és inèdita... una primicia, la filma al carrar Galileo... Bé jo crec que ha anat al Ri... ha vist la cua, i li ha inspirat!

- Galeria - JULIOL - Cinema de gansters EL GANSTER DE LA CIGARRETA El ganstern s’arrepenja al mur com si fos el seu sofà privat, expulsant fum com un drac amb ressaca. El barret li tapa mitja cara, però l’altra mitja ja fa prou por: té aquella mirada de “no em toquis els nassos” que fa callar fins als gats del carrer. Fuma lent, no per elegància, sinó perquè li agrada fer esperar la gent, com si cada glop fos un insult silenciós. Ningú sap què trama, només que quan apareix, els problemes surten corrents abans que ell. No necessita pistola ni paraules: amb la silueta, el cigarret i aquella calma de psicòpata simpàtic, ja fa més respecte que tota la policia del barri junta.

- Galeria - AGOST - Cinema de Roma VOLS SER ROMÀ? Ser extra en una pel·lícula de romans és l'únic ofici on et paguen per passar dotze hores sota el sol amb una túnica de sintètic i sandàlies que fan nafres. La clau de l'èxit resideix en la picaresca: gesticular amb molta passió al Senat mentre en realitat debatEU si el dinar de càterings portarà croquetes, o buscar un tros d'herba ben suau a la batalla per caure mort dramàticament i fer una bona migdiada fins que el director cridi tall. Aquesta vida de paperets fugaços no és més que la versió cinematogràfica del tema de Joaquín Sabina, La del pirata cojo. Igual que el d'Úbeda somiava amb ser emperador romà, contrabandista o mariner sense passar per la rutina de l'oficina, l'extra de rodatge juga a viure mil vides en un sol dia. Avui ets un centurió ferotge que cobra per fer cara de dolent amb faldilla de cuir i demà tornes a la teva vida normal, havent complert el desig sabiner de ser un heroi de ficció només durant un parell de preses.

- Galeria - SETEMBRE - Cinema d'Animació SUPERMAN I FOTOMATON En Superman visitant Terrassa mentre Fotomaton l'observa en companyia.

- Galeria - OCTUBRE - Cinema romàntic CAROL Amb l'elegància refinada i la tensió palpitant de la Nova York dels anys cinquanta, Carol (2015) és una obra mestra del drama romàntic dirigida per Todd Haynes. Basada en la novel·la de 1952 The Price of Salt de Patricia Highsmith i adaptada per la guionista Phyllis Nagy, la pel·lícula segueix la fascinant trobada entre Therese Belivet (interpretada per Rooney Mara), una jove fotògrafa que treballa com a dependent en unes grans magatzems de Manhattan, i Carol Aird (Cate Blanchett), una dona elegant, atractiva i atrapada en un matrimoni infeliç i sense amor. Quan la flama d'una atracció irresistible i d'un amor profund s'encén entre totes dues, es veuen obligades a desafiar les estrictes normes socials i les amenaces d'un divorci devastador que posa en perill la custòdia de la filla de la Carol. Realitzada amb un pressupost de 11,8 milions de dòlars, la cinta es va convertir en un gran èxit de crítica i va recaptar més de 42 milions de dòlars a la taquilla internacional. Destacada per una direcció artística exquisida, una fotografia en 16 mm a càrrec d'Edward Lachman i una evocadora banda sonora de Carter Burwell, la pel·lícula va triomfar en el Festival de Cannes, on Rooney Mara va guanyar el premi a la Millor Actriu. Posteriorment, Carol va rebre 6 nominacions als Premis Òscar (incloent-hi Millor Actriu per a Blanchett, Millor Actriu de Repartiment per a Mara i Millor Guió Adaptat) i 9 nominacions als Premis BAFTA. Avui dia, la cinta és aclamada com un clàssic modern indispensable sobre el desig, la dignitat i el coratge d'estimar sense reserves.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR - Apartat - 12 Mesos 12 Temes 2026 - El Món del Cinema - Apartat - Nomspropis - Jaume Rosell - El meu CV - FOTO Jaume Olivet. - Tornar a l'inici.

Contador: