12 MESOS 12 TEMES 2026 "El Món del Cinema" MARIA BETRIU Aquests són els dibuixos fets per la Maria

- Galeria - GENER - El Cinema Mut EL GENI AL CATALUNYA El Cinema Catalunya de Terrassa, inaugurat el 1916, és un històric cinema municipal que va sobreviure a la crisi dels cinemes al centre de la ciutat, sent adquirit i gestionat per l'Ajuntament a finals dels 90, renovat el 2000 per obrir amb dues sales (una amb accés directe i anomenat Club Catalunya) i continuar projectant cinema comercial i cultural. El Cinema Catalunya de Terrassa ha projectat pel·lícules de Charles Chaplin, com "El noi" (The Kid) en sessions especials del Cinema-Club d'Amics de les Arts, i ha estat part de la difusió dels seus clàssics, encara que els arxius històrics específics detallant cada projecció de Chaplin en aquest cinema són difícils de trobar, la Filmoteca a la regió, amb obres com "Tiempos Modernos", "El Gran Dictador" i curtmetratges sent habituals en cicles culturals, consolidant Chaplin com un pilar del cinema clàssic a Terrassa.

- Galeria - FEBRER - El Cinema en Blanc i Negre LA STRADA L'esposa de Fellini, Giulietta Masina com a Gelsomina, va oferir una de les actuacions més icòniques de la història del cinema, sovint comparada amb el personatge de Charlot de Chaplin per la seva expressivitat i innocència. La strada (1954) és una faula tràgica i poètica que narra el viatge de la Gelsomina, una noia innocent i espiritual venuda a en Zampanò, un forçut de fira brutal i insensible. Acompanyats per la malenconiosa música de Nino Rota, recorren una Itàlia pobra on la brutalitat de l'home xoca amb la puresa de la dona. L'aparició d'un acròbata anomenat "El Boig" canvia el destí de la Gelsomina en ensenyar-li que tot en el món té un propòsit, fins i tot una petita pedra. La pel·lícula culmina en una redempció tardana i dolorosa per a en Zampanò, consolidant Federico Fellini com un mestre de l'emoció humana i guanyant el primer Oscar a la Millor Pel·lícula Estrangera.

- Galeria - MARÇ - Els Musicals CANTANT SOTA LA PLUJA Cantant sota la pluja (Singin’ in the Rain, 1952) va rebre dues nominacions als Oscars, però no en va guanyar cap. Les nominacions van ser per Millor Actriu de Repartiment (Jean Hagen) i Millor Banda Sonora d’un Musical (Lennie Hayton). Tot i això, la pel·lícula és avui considerada un dels millors musicals de la història, malgrat no haver estat premiada per l’Acadèmia.

- Galeria - ABRIL - Cinema del Far West CENTAURES DEL DESERT (1956) La pel·lícula canvia d'escenari i de protagonista? Dirigida per John Ford i amb John Wayne, Natalie Wood i Jeffrey Hunter com a protagonistes, bé i ara, també Fotomaton. En un Oest immens i implacable, Centaures del desert segueix Ethan Edwards, un home marcat per la guerra i per un passat que pesa més que el seu cavall. Quan els comanxes segresten la seva neboda, inicia una recerca que es convertirà en una obsessió llarga i polsosa, travessant deserts, hiverns i ombres pròpies. El film és un viatge físic i moral, un western majestuós que explora la frontera… i la foscor que cadascú porta a dins.

- Galeria - MAIG - Cinema històric CLEOPATRA (1963) Cleopatra és una superproducció nord-americana estrenada el 1963, dirigida per Joseph L. Mankiewicz. Protagonitzada per Elizabeth Taylor en el paper de la reina d’Egipte, i per Richard Burton i Rex Harrison, la pel·lícula narra les relacions polítiques i amoroses de Cleòpatra amb Juli Cèsar i Marc Antoni. Amb un pressupost enorme per a l’època, és considerada una de les pel·lícules més cares de la història. Va guanyar quatre Oscars.

- Galeria - JUNY - Cinema d'animació GATO FÉLIX Felix avança fent tip-tap de gat murri, amb la cua fent d’arma, d’espasa i de perill. Si veu un problema, riu: “Això és per mi”, i treu de la butxaca un caos petit però punyent. És negre com la nit i més llest que la gana, i quan algú el molesta, ell no s’enfada: simplement converteix la realitat en plastilina i deixa l’enemic amb cara de “què ha passat aquí?”. Felix és un bandoleret de dibuixos antics, un poeta del desastre, un ninja dels trucs. Quan marxa, només queda pols, fum i un somriure, i la sensació que t’ha pres la cartera… però amb molt d’estil.

- Galeria - JUlIOL - Cinema de gansters ELS INTOCABLES 1987 Els Intocables és una pel·lícula de 1987, dirigida per Brian De Palma i escrita per David Mamet. Està basada en el llibre autobiogràfic d’Eliot Ness i Oscar Fraley, tot i que gran part de la trama està ficcionalitzada.

- Galeria - AGOST - Cinema de Roma LA DOLCE VITA (1960) Dirigida per Federico Fellini i protagonitzada per Marcello Mastroianni, és un dels grans megàfons de la història del cinema i el retrat definitiu de la Roma hedonista i decadent dels anys cinquanta. La pel·lícula segueix a Marcello Rubini, un periodista de premsa rosa desencantat que vaga durant set nits i set albades per la capital italiana, dividit entre l'atractiu de la vida nocturna de l'alta societat, el desig d'una existència intel·lectual més profunda i la buidor existencial. Acompanyat de personatges fascinants com la inoblidable Sylvia (Anita Ekberg), la cinta va deixar per a la posteritat escenes icòniques com el bany a la Fontana de Trevi i va encunyar el terme paparazzi. Guanyadora de la Palma d'Or a Canes i de l'Òscar al millor disseny de vestuari, la pel·lícula va capturar a la perfecció la frontera entre el glamour superficial i la melancolia d'una època.

- Galeria - OCTUBRE - Cinema romàntic AMELIE Enquadrada en una versió idealitzada, màgica i acolorida del barri de Montmartre a París, Le Fabuleux Destin d'Amélie Poulain (2001) —coneguda simplement com Amélie— és una comèdia romàntica dirigida pel cineasta francès Jean-Pierre Jeunet. La pel·lícula segueix la vida d'Amélie Poulain (interpretada per una inoblidable Audrey Tautou), una cambrera introvertida i d'esperit innocent que, després de la mort de la princesa Diana, decideix dedicar la seva vida a canviar d'amagat la dels altres per fer-los més feliços. Mentrestant, a través de petits jocs i secrets, Amélie s'enamora de Nino Quincampoix (Mathieu Kassovitz), un jove peculiar que col·lecciona fotos rebutjades de fotomatons, mentre intenta trobar el valor per enfrontar-se al seu propi destí enamorat. Realitzada amb un pressupost d'uns 10 milions d'euros, la cinta es va convertir en un fenomen cultural i de taquilla sense precedents, recaptant més de 174 milions de dòlars a tot el món. La seva particular estètica visual —marcada pels tons verds, grocs i vermells de la fotografia de Bruno Delbonnel— i la inconfunsible i nostàlgica banda sonora composta per Yann Tiersen van fascinar tant el públic com la crítica. La pel·lícula va guanyar 4 Premis Cèsar (incloent Millor Pel·lícula i Millor Director) i 2 Premis BAFTA, i va obtenir 5 nominacions als Premis Òscar, entre elles les de Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa i Millor Guió Original. Avui dia, Amélie continua sent un icona del cinema europeu i un cant poètic a les petites alegries de la vida quotidiana.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR - Apartat - 12 Mesos 12 Temes 2026 - El Món del Cinema - Apartat - Nomspropis - Maria Betriu - El meu CV - FOTO Jaume Olivet. - Tornar a l'inici.

Contador: