12 MESOS 12 TEMES 2026 "El Món del Cinema" MARIONA SERRA Aquests són els dibuixos fets per la Mariona

- Galeria - GENER - El Cinema Mut ICONA UNIVERSAL Aquest és el retrat de la icona més universal del setè art: Charlot, el vagabund cavaller. Més que un personatge, la figura de Charlot és una silueta que tothom pot reconèixer només amb tres elements: el barret de bombí, el bigoti i el bastó. Però el que fa gran aquesta imatge no és només la roba, sinó el contrast que representa. El Barret de Bombí: Massa petit per al seu cap, simbolitza el seu intent desesperat de mantenir la dignitat i l’etiqueta. Charlot no és un pidolaire qualsevol; és un home que vol ser un cavaller en un món que el tracta com a un ningú. El Bigoti de "raspall": Chaplin el va triar perquè li permetia afegir edat a la seva cara jove sense ocultar l'expressió de la boca. És el detall que humanitza el seu rostre, fent-lo alhora còmic i vulnerable. El Bastó de canya: És l'eix de la seva dansa. El bastó li serveix per caminar amb una elegància maldestre, per defensar-se, per pescar objectes o, simplement, per recolzar-se amb una gràcia gairebé aristocràtica enmig de la pobresa.

- Galeria - FEBRER - El Cinema en Blanc i Negre Riña en un café (1897) És una peça fonamental de la història de la cultura perquè es considera la primera pel·lícula de ficció del cinema espanyol. En un moment en què el cinema es limitava gairebé exclusivament a registrar escenes de la vida quotidiana de forma documental, Gelabert va fer un pas revolucionari en utilitzar un guió preestablert i amics seus com a actors per representar una petita comèdia de costums. L'acció, d'amb prou feines un minut de durada, transcorre a la terrassa d'un cafè del barri de Sants. La trama és senzilla però efectiva: un home que seu tranquil·lament amb la seva parella s'enfronta a un vianant que intenta flirtejar amb ella, desencadenant una baralla a cops de puny que acaba amb la intervenció dels presents. Malgrat la seva brevetat, aquesta peça va marcar el naixement del cinema narratiu a Catalunya, demostrant que la càmera no només servia per observar la realitat, sinó també per inventar-la.

- Galeria - MARÇ - Els Musicals CANTANT SOTA LA PLUJA A Hollywood, just quan el cinema mut començava a desaparèixer, Don Lockwood veia com la seva carrera trontollava. L’arribada del so ho canviava tot, i només amb l’ajuda de Kathy Selden i el seu amic Cosmo podia reinventar-se. Entre assajos caòtics i rialles, Don descobria una felicitat inesperada. I una nit, sortint al carrer mullat, va deixar que la pluja li caigués al damunt mentre ballava, alliberat i enamorat. Aquell moment, senzill i espontani, es convertiria en la imatge més recordada d’una història que celebra el cinema i la joia de viure.

- Galeria - ABRIL - Cinema del Far West EL BUENO, EL FEO Y EL MALO En un desert que sembla fet per esborrar les petjades de tothom, tres figures avancen com tres maneres oposades d’entendre la vida. El Bo té aquella mirada tranquil·la de qui dispara només quan cal, però sempre encerta. El Lleig és pura supervivència: brut, imprevisible, mig pallasso i mig dimoni, capaç de vendre’t i salvar-te en el mateix minut. El Dolent, en canvi, camina amb la seguretat d’un home que ja ha decidit que el món és seu i que la resta només són obstacles. No són amics, ni enemics del tot. Són tres línies que es creuen perquè el destí té humor negre. I mentre busquen un tresor enterrat en un cementiri immens, cadascun descobreix que, en aquell Oest polsós, ningú és tan bo com diu, ningú tan lleig com sembla, i ningú tan dolent com voldria.

- Galeria - MAIG - Cinema històric CASABLANCA (1942) La pel·lícula Casablanca no està basada en fets reals, però respira un ambient que sí que va existir. La història d’amor entre Rick i Ilsa és ficció pura, igual que el famós Rick’s Café, però el món que els envolta —refugiats atrapats al Marroc, visats impossibles, espies, corrupció i gent desesperada buscant una sortida cap als Estats Units— formava part del paisatge real de 1941. La ciutat era un punt de pas per a milers de persones que fugien de l’Europa ocupada pels nazis, i aquest clima tens i incert és el que els guionistes van saber convertir en una atmosfera única. En realitat, la pel·lícula adapta una obra teatral que mai no es va arribar a estrenar, escrita després que un dels autors veiés de prop aquella Europa en descomposició. Així doncs, la trama és inventada, però el món que la sosté és dolorosament autèntic.

- Galeria - JUNY - Cinema d'animació PINOCCHIO Si vols saber de la pel·lícula, abans amb el dibuix d'en Pep, tens informació. Però potser tothom no sap que Pinotxo no sempre va ser el nen entranyable que tothom recorda. En el seu origen, era un tros de fusta tossut, gairebé salvatge, que no entenia el món ni volia entendre’l. Caminava amb la impaciència d’algú que encara no sap què significa ser viu. Collodi, el seu pare literari, el va imaginar així: imperfecte, impulsiu, capaç de fer mal sense voler, com si la seva fusta encara no hagués estat polida del tot. Però en aquesta imperfecció hi havia la seva força. Pinotxo era, sobretot, un mirall: mostrava les febleses humanes sense maquillatge, la por de créixer, la necessitat d’aprendre a base de cops. No era un heroi, sinó un aprenent de persona. I potser per això continua fascinant: perquè, en el fons, tots som una mica de fusta abans de trobar la nostra forma.

- Galeria - JULIOL - Cinema de gangsters AMERICAN GANGSTERS 2007 Biopic criminal potentíssim dirigit per Ridley Scott, amb Denzel Washington fent de Frank Lucas, el narcotraficant que va revolucionar el mercat de l'heroïna a Harlem, i Russell Crowe com el detectiu incorruptible Richie Roberts que li va seguir el rastre fins a fer-lo caure. La pel·li és un duel moral entre dos homes que, curiosament, tenen més principis que molts dels que els envolten.

- Galeria - JULIOL EXTRA - Cinema d'humor LOS SIMPSONS Té 37 temporades amb un total de 809 episodis! Trigariem 296 hores aproximades, equival a poc més de 12 dies i mig seguits sense dormir, menjar ni parar el reproductor.... Sense menjar cap donut!!!

- Galeria - AGOST - Cinema de Roma TO ROMA WITH LOVE (2012) Miru l'explicació un parell de dibuixos més amunt... Ja que la Mariona posa el títol en anglés: It is an ensemble romantic comedy in which Woody Allen portrays the Italian capital through farce and the absurd. The story combines four independent storylines: a retired opera director (Allen himself) who discovers a gifted tenor who can only sing well in the shower; an ordinary citizen (Roberto Benigni) who inexplicably becomes a media celebrity overnight; a young architecture student (Jesse Eisenberg) tempted by a seductive friend (Elliot Page) under the watchful eye of a veteran architect (Alec Baldwin); and a small-town couple separated by accident, leading him to pass off a prostitute (Penélope Cruz) as his wife. Set against backdrops like the Colosseum or Piazza Navona, the film explores fame, temptation, and love, with the city of Rome as its grand backdrop.

- Galeria - SETEMBRE - Cinema d'Animació MARVEL El que avui és un imperi global de l'entreteniment va néixer l'any 1939 sota el nom de Timely Comics, fundada per l'editor Martin Goodman. Durant els seus primers anys i en plena Segona Guerra Mundial, la companyia va aconseguir els seus primers èxits gràcies a personatges icònics com la Torxa Humana original, Namor el Submariner i, especialment, el Capità Amèrica, un símbol patriòtic dissenyat per Joe Simon i Jack Kirby que va captivar milions de lectors. Tanmateix, la veritable revolució va arribar a principis de la dècada de 1960. Sota el nou nom de Marvel Comics, el guionista Stan Lee i dibuixants llegendaris com Jack Kirby i Steve Ditko van transformar la indústria del còmic per sempre. Van crear herois humans, imperfectes i amb problemes quotidians amb els quals el públic podia empatitzar. Així van néixer Els Quatre Fantàstics, Spider-Man, els X-Men, l'Increïble Hulk, Thor i Iron Man, tots ells compartint un mateix univers ficcionat que connectava les seves històries. Després d'dècades de creixement, la companyia va patir una greu crisi financera als anys noranta que la va portar a la fallida el 1996, obligant-la a vendre els drets cinematogràfics de personatges com Spider-Man o els X-Men per sobreviure. Però aquest obstacle va ser la llavor del seu mètode de reinventar-se: el 2008, amb l'estrena independent d'Iron Man, Marvel va posar la primera pedra del Marvel Cinematic Universe (MCU). Adquirida per The Walt Disney Company el 2009, la franquícia ha transformat la cultura popular contemporània, convertint les seves històries en la saga cinematogràfica més taquillera de la història i demostrant que els herois creats en vinyetes de paper podien conquerir les pantalles de tot el món.

- Galeria - OCTUBRE - Cinema romàntic LA DAMA Y EL VAGABUNDO Amb el charme inconfundible de l'edat daurada de l'animació i la dolçor d'una història d'amor sense barreges socials, La dama i el vagabund (Lady and the Tramp, 1955) és un dels clàssics més emblemàtics i estimats de Walt Disney Animation Studios, dirigit per Clyde Geronimi, Wilfred Jackson i Hamilton Luske. Basada en el relat Happy Dan, the Whistling Dog de Ward Greene, la pel·lícula narra el contrastat romanç entre la Reina (Lady), una elegant i consentida gosseta de raça Cocker Spaniel que viu en una rica llar burgesa de principis del segle XX, i en Golfó (Tramp), un astut, lliure i desenfadat gos creuat del carrer. Quan la vida de la Reina es veu trasbalsada per l'arribada d'un nadó i l'arribada de la severa tia Sarah amb els seus dos gats siamesos, la gosseta acaba al carrer, on en Golfó la protegirà i li ensenyarà el valor de la llibertat i el món real. Realitzada amb un pressupost aproximat de 4 milions de dòlars, la cinta va ser una aposta revolucionària en ser el primer llargmetratge d'animació filmat en el format panoràmic CinemaScope, capturant els escenaris amb una profunditat i un detall visual inèdits per a l'època. La pel·lícula va ser un èxit colossal de taquilla, recaptant més de 93 milions de dòlars al llarg de les seves múltiples reestrenes. Més enllà d'escenes icòniques gravades en la retina de la cultura popular —com el sopar romàntic de pa amb tomàquet i espaguetis al darrere del restaurant italià de Tony al ritme de la cançó Bella Notte—, la cinta destaca per les cançons interpretades i coescrites per la llegendària Peggy Lee. La dama i el vagabund es manté c om una autèntica joia atemporal sobre la complicitat, el sacrifici i el superament de les diferències socials.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR - Apartat - 12 Mesos 12 Temes 2026 - El Món del Cinema - Apartat - Nomspropis - Mariona Serra - El meu CV - FOTO Jaume Olivet. - Tornar a l'inici.

Contador: