12 MESOS 12 TEMES 2026
"El Món del Cinema"
MATILDA GARCIA
Aquests són els dibuixos fets per la Matilda
- Galeria - GENER - El Cinema Mut
Personatge anònim del cinema mut
La Matilda ha demostrat una habilitat increïble amb aquest dibuix, tot i que es tracta d’un personatge anònim,
ha aconseguit capturar l'encant del cinema de l'època: aquesta barreja de nostàlgia, expressivitat i elegància
que tenien les estrelles del silenci.
No és només un retrat ben fet; és que ha sabut trobar l'ànima d'aquells
fotogrames i posar-la sobre el paper. Realment, ha clavat el personatge, un rostre desconegut en una figura
que ens transporta directament a l'època daurada del cinema mut.
M'encanta.
- Galeria - FEBRER - El Cinema en Blanc i Negre
MARILYN MONROE
"La tentación vive arriba"
Marilyn Monroe: L'espurna de "La temptació viu a dalt". Quan pensem en Marilyn Monroe, la primera imatge que ens ve al
cap és, gairebé segur, la de la seva faldilla blanca volant sobre la reixa del metro de Nova York. Aquesta escena pertany
a "La temptació viu a dalt", una comèdia dirigida pel mestre Billy Wilder que va capturar perfectament el magnetisme de
l'actriu.
El personatge i el mite. En aquesta pel·lícula, Marilyn no té ni tan sols un nom propi (se l'anomena simplement "La Noia"),
però la seva presència omple tota la pantalla. Representa la fantasia d'un veí que es queda sol a casa mentre la seva família
és de vacances, però Marilyn va saber donar-li una barreja única de naturalitat, innocència i vulnerabilitat que anava molt
més enllà del simple paper de "femme fatale".
- Galeria - MARÇ - El Cinema musical
THE SKELETON DANCE
the Skeleton Dance (conegut en català com La Dansa dels Esquelets) és una peça fonamental de la història de l'animació.
Es tracta d'un curtmetratge de 1929 produït i dirigit per Walt Disney, amb l'animació principal d'Ub Iwerks.
Aquest va ser el primer curt de la sèrie Silly Symphonies. A diferència dels
dibuixos de Mickey Mouse de l'època, aquestes peces no se centraven en un personatge recurrent, sinó en maridar la
música amb el moviment. L'objectiu era que l'animació seguís el ritme de la banda sonora, i no a l'inrevés.
La banda sonora és una peça original de Carl Stalling, que es va inspirar en la "Dansa Macabra" de Saint-Saëns i en
la imatgeria medieval de la mort. És famosa pel seu ús de xilòfons, que imiten perfectament el so dels ossos picant
entre si.
Ub Iwerks, el braç dret de Disney en aquell moment, va animar gairebé tot el curt ell sol. Va introduir gags visuals
que avui són icones: Esquelets que fan servir un altre esquelet com a xilòfon, Cossos que s'estiren i es deformen com
si fossin goma, L'ús de la repetició rítmica (loops) per crear una coreografia hipnòtica.
Avui és un icona de Halloween, un clàssic que es torna a veure cada mes d'octubre a tot el món. Des de vídeos musicals
fins a pel·lícules de Tim Burton (com The Nightmare Before Christmas o Corpse Bride), la influència d'aquests esquelets
ballant és omnipresent. Actualment, el curt es troba en el domini públic, la qual cosa ha permès que s'utilitzi i es
remescli infinitament a internet.
Dada curiosa: Disney va haver de convèncer els distribuïdors que una pel·lícula sobre esquelets ballant en un cementiri
podia ser divertida i no només "fúnebre". El temps li va donar la raó!
TAMBÉ ET POT INTERESSAR
- Apartat - 12 Mesos 12 Temes 2026 - El Món del Cinema
- Apartat - Nomspropis - Matilda
- El meu CV - FOTO Jaume Olivet.
- Tornar a l'inici.
Contador:
12 MESOS 12 TEMES 2026
"El Món del Cinema"
MATILDA GARCIA
Aquests són els dibuixos fets per la Matilda
"El Món del Cinema"
MATILDA GARCIA
Aquests són els dibuixos fets per la Matilda
- Galeria - GENER - El Cinema Mut
Personatge anònim del cinema mut
La Matilda ha demostrat una habilitat increïble amb aquest dibuix, tot i que es tracta d’un personatge anònim,
ha aconseguit capturar l'encant del cinema de l'època: aquesta barreja de nostàlgia, expressivitat i elegància
que tenien les estrelles del silenci.
No és només un retrat ben fet; és que ha sabut trobar l'ànima d'aquells
fotogrames i posar-la sobre el paper. Realment, ha clavat el personatge, un rostre desconegut en una figura
que ens transporta directament a l'època daurada del cinema mut.
M'encanta.
La Matilda ha demostrat una habilitat increïble amb aquest dibuix, tot i que es tracta d’un personatge anònim,
ha aconseguit capturar l'encant del cinema de l'època: aquesta barreja de nostàlgia, expressivitat i elegància
que tenien les estrelles del silenci.
No és només un retrat ben fet; és que ha sabut trobar l'ànima d'aquells
fotogrames i posar-la sobre el paper. Realment, ha clavat el personatge, un rostre desconegut en una figura
que ens transporta directament a l'època daurada del cinema mut.
M'encanta.
- Galeria - FEBRER - El Cinema en Blanc i Negre
MARILYN MONROE
"La tentación vive arriba"
Marilyn Monroe: L'espurna de "La temptació viu a dalt". Quan pensem en Marilyn Monroe, la primera imatge que ens ve al
cap és, gairebé segur, la de la seva faldilla blanca volant sobre la reixa del metro de Nova York. Aquesta escena pertany
a "La temptació viu a dalt", una comèdia dirigida pel mestre Billy Wilder que va capturar perfectament el magnetisme de
l'actriu.
El personatge i el mite. En aquesta pel·lícula, Marilyn no té ni tan sols un nom propi (se l'anomena simplement "La Noia"),
però la seva presència omple tota la pantalla. Representa la fantasia d'un veí que es queda sol a casa mentre la seva família
és de vacances, però Marilyn va saber donar-li una barreja única de naturalitat, innocència i vulnerabilitat que anava molt
més enllà del simple paper de "femme fatale".
"La tentación vive arriba"
Marilyn Monroe: L'espurna de "La temptació viu a dalt". Quan pensem en Marilyn Monroe, la primera imatge que ens ve al
cap és, gairebé segur, la de la seva faldilla blanca volant sobre la reixa del metro de Nova York. Aquesta escena pertany
a "La temptació viu a dalt", una comèdia dirigida pel mestre Billy Wilder que va capturar perfectament el magnetisme de
l'actriu.
El personatge i el mite. En aquesta pel·lícula, Marilyn no té ni tan sols un nom propi (se l'anomena simplement "La Noia"),
però la seva presència omple tota la pantalla. Representa la fantasia d'un veí que es queda sol a casa mentre la seva família
és de vacances, però Marilyn va saber donar-li una barreja única de naturalitat, innocència i vulnerabilitat que anava molt
més enllà del simple paper de "femme fatale".
- Galeria - MARÇ - El Cinema musical
THE SKELETON DANCE
the Skeleton Dance (conegut en català com La Dansa dels Esquelets) és una peça fonamental de la història de l'animació.
Es tracta d'un curtmetratge de 1929 produït i dirigit per Walt Disney, amb l'animació principal d'Ub Iwerks.
Aquest va ser el primer curt de la sèrie Silly Symphonies. A diferència dels
dibuixos de Mickey Mouse de l'època, aquestes peces no se centraven en un personatge recurrent, sinó en maridar la
música amb el moviment. L'objectiu era que l'animació seguís el ritme de la banda sonora, i no a l'inrevés.
La banda sonora és una peça original de Carl Stalling, que es va inspirar en la "Dansa Macabra" de Saint-Saëns i en
la imatgeria medieval de la mort. És famosa pel seu ús de xilòfons, que imiten perfectament el so dels ossos picant
entre si.
Ub Iwerks, el braç dret de Disney en aquell moment, va animar gairebé tot el curt ell sol. Va introduir gags visuals
que avui són icones: Esquelets que fan servir un altre esquelet com a xilòfon, Cossos que s'estiren i es deformen com
si fossin goma, L'ús de la repetició rítmica (loops) per crear una coreografia hipnòtica.
Avui és un icona de Halloween, un clàssic que es torna a veure cada mes d'octubre a tot el món. Des de vídeos musicals
fins a pel·lícules de Tim Burton (com The Nightmare Before Christmas o Corpse Bride), la influència d'aquests esquelets
ballant és omnipresent. Actualment, el curt es troba en el domini públic, la qual cosa ha permès que s'utilitzi i es
remescli infinitament a internet.
Dada curiosa: Disney va haver de convèncer els distribuïdors que una pel·lícula sobre esquelets ballant en un cementiri
podia ser divertida i no només "fúnebre". El temps li va donar la raó!
the Skeleton Dance (conegut en català com La Dansa dels Esquelets) és una peça fonamental de la història de l'animació.
Es tracta d'un curtmetratge de 1929 produït i dirigit per Walt Disney, amb l'animació principal d'Ub Iwerks.
Aquest va ser el primer curt de la sèrie Silly Symphonies. A diferència dels
dibuixos de Mickey Mouse de l'època, aquestes peces no se centraven en un personatge recurrent, sinó en maridar la
música amb el moviment. L'objectiu era que l'animació seguís el ritme de la banda sonora, i no a l'inrevés.
La banda sonora és una peça original de Carl Stalling, que es va inspirar en la "Dansa Macabra" de Saint-Saëns i en
la imatgeria medieval de la mort. És famosa pel seu ús de xilòfons, que imiten perfectament el so dels ossos picant
entre si.
Ub Iwerks, el braç dret de Disney en aquell moment, va animar gairebé tot el curt ell sol. Va introduir gags visuals
que avui són icones: Esquelets que fan servir un altre esquelet com a xilòfon, Cossos que s'estiren i es deformen com
si fossin goma, L'ús de la repetició rítmica (loops) per crear una coreografia hipnòtica.
Avui és un icona de Halloween, un clàssic que es torna a veure cada mes d'octubre a tot el món. Des de vídeos musicals
fins a pel·lícules de Tim Burton (com The Nightmare Before Christmas o Corpse Bride), la influència d'aquests esquelets
ballant és omnipresent. Actualment, el curt es troba en el domini públic, la qual cosa ha permès que s'utilitzi i es
remescli infinitament a internet.
Dada curiosa: Disney va haver de convèncer els distribuïdors que una pel·lícula sobre esquelets ballant en un cementiri
podia ser divertida i no només "fúnebre". El temps li va donar la raó!
Avui és un icona de Halloween, un clàssic que es torna a veure cada mes d'octubre a tot el món. Des de vídeos musicals fins a pel·lícules de Tim Burton (com The Nightmare Before Christmas o Corpse Bride), la influència d'aquests esquelets ballant és omnipresent. Actualment, el curt es troba en el domini públic, la qual cosa ha permès que s'utilitzi i es remescli infinitament a internet.
Dada curiosa: Disney va haver de convèncer els distribuïdors que una pel·lícula sobre esquelets ballant en un cementiri podia ser divertida i no només "fúnebre". El temps li va donar la raó!