© Jaume Olivet 2026



12 MESOS 12 TEMES 2026
"El Món del Cinema"
MATILDA GARCIA

Aquests són els dibuixos fets per la Matilda









© Jaume Olivet 2026 © Jaume Olivet 2026 © Jaume Olivet 2026 © Jaume Olivet 2026 © Jaume Olivet 2026













© Jaume Olivet 2026


- Galeria - GENER - El Cinema Mut

Personatge anònim del cinema mut

La Matilda ha demostrat una habilitat increïble amb aquest dibuix, tot i que es tracta d’un personatge anònim, ha aconseguit capturar l'encant del cinema de l'època: aquesta barreja de nostàlgia, expressivitat i elegància que tenien les estrelles del silenci.

No és només un retrat ben fet; és que ha sabut trobar l'ànima d'aquells fotogrames i posar-la sobre el paper. Realment, ha clavat el personatge, un rostre desconegut en una figura que ens transporta directament a l'època daurada del cinema mut.

M'encanta.





© Jaume Olivet 2026


- Galeria - FEBRER - El Cinema en Blanc i Negre

MARILYN MONROE
"La tentación vive arriba"

Marilyn Monroe: L'espurna de "La temptació viu a dalt". Quan pensem en Marilyn Monroe, la primera imatge que ens ve al cap és, gairebé segur, la de la seva faldilla blanca volant sobre la reixa del metro de Nova York. Aquesta escena pertany a "La temptació viu a dalt", una comèdia dirigida pel mestre Billy Wilder que va capturar perfectament el magnetisme de l'actriu.

El personatge i el mite. En aquesta pel·lícula, Marilyn no té ni tan sols un nom propi (se l'anomena simplement "La Noia"), però la seva presència omple tota la pantalla. Representa la fantasia d'un veí que es queda sol a casa mentre la seva família és de vacances, però Marilyn va saber donar-li una barreja única de naturalitat, innocència i vulnerabilitat que anava molt més enllà del simple paper de "femme fatale".





© Jaume Olivet 2026


- Galeria - MARÇ - El Cinema musical

THE SKELETON DANCE

the Skeleton Dance (conegut en català com La Dansa dels Esquelets) és una peça fonamental de la història de l'animació. Es tracta d'un curtmetratge de 1929 produït i dirigit per Walt Disney, amb l'animació principal d'Ub Iwerks.

Aquest va ser el primer curt de la sèrie Silly Symphonies. A diferència dels dibuixos de Mickey Mouse de l'època, aquestes peces no se centraven en un personatge recurrent, sinó en maridar la música amb el moviment. L'objectiu era que l'animació seguís el ritme de la banda sonora, i no a l'inrevés.

La banda sonora és una peça original de Carl Stalling, que es va inspirar en la "Dansa Macabra" de Saint-Saëns i en la imatgeria medieval de la mort. És famosa pel seu ús de xilòfons, que imiten perfectament el so dels ossos picant entre si.

Ub Iwerks, el braç dret de Disney en aquell moment, va animar gairebé tot el curt ell sol. Va introduir gags visuals que avui són icones: Esquelets que fan servir un altre esquelet com a xilòfon, Cossos que s'estiren i es deformen com si fossin goma, L'ús de la repetició rítmica (loops) per crear una coreografia hipnòtica.

Avui és un icona de Halloween, un clàssic que es torna a veure cada mes d'octubre a tot el món. Des de vídeos musicals fins a pel·lícules de Tim Burton (com The Nightmare Before Christmas o Corpse Bride), la influència d'aquests esquelets ballant és omnipresent. Actualment, el curt es troba en el domini públic, la qual cosa ha permès que s'utilitzi i es remescli infinitament a internet.

Dada curiosa: Disney va haver de convèncer els distribuïdors que una pel·lícula sobre esquelets ballant en un cementiri podia ser divertida i no només "fúnebre". El temps li va donar la raó!







© Jaume Olivet 2026

- Galeria - ABRIL - El Cinema del Far West

LA CONQUESTA DEL TERRITORI

Hi ha un silenci antic que s’estén per tota la escena, un silenci fet de pols, de sol baix i de camins que s’obren cap a l’infinit. Els dos personatges, quiets però plens d’històries, semblen formar part del paisatge tant com el molí que gira lentament o les muntanyes que custodien l’horitzó.

El saloon al fons respira un aire de temps passats, com si hagués vist arribar i marxar generacions de viatgers, somiadors i buscadors de fortuna. I enmig d’aquest decorat de frontera, els dos figures esdevenen gairebé símbols: la calma abans del moviment, la força discreta de qui coneix el territori i el respecta.

Tot el conjunt té una bellesa serena, com una escena atrapada entre la realitat i el record, entre el cinema i la memòria col·lectiva d’un oest que ja només existeix en l’art i en la imaginació.







© Jaume Olivet 2026

- Galeria - MAIG - Cinema històric


LA LLISTA DE SCHINDLER (1993)

El 1993, Steven Spielberg va decidir mirar de front un dels capítols més foscos de la història i va rodar La llista de Schindler, una pel·lícula que no només explica fets, sinó que els fa respirar amb una força que costa d’oblidar. Al centre de la història hi ha Oskar Schindler, interpretat per Liam Neeson, un empresari alemany que comença buscant beneficis en plena Segona Guerra Mundial i acaba descobrint que salvar vides pot ser l’únic negoci que val la pena.

Al seu costat, Ben Kingsley dona vida a Itzhak Stern, l’home que transforma els números en noms i els noms en persones. I a l’altra banda, Ralph Fiennes encarna Amon Göth, un comandant nazi tan inquietant que sembla fet de gel i crueltat. Spielberg filma la història en un blanc i negre que no és nostàlgia, sinó memòria: una manera de recordar que allò que veiem no és ficció, sinó un reflex del que expliquen els llibres d’història.

Rodada en part a Polònia, la pel·lícula segueix Schindler mentre utilitza la seva fàbrica per protegir centenars de jueus de l’horror dels camps. La famosa “llista” no és només un document: és un pont entre la vida i la mort, una prova que fins i tot enmig de la barbàrie pot aparèixer un gest de humanitat.

Quan es va estrenar, La llista de Schindler va commoure el món i va guanyar set Oscars, incloent-hi Millor Pel·lícula i Millor Director. Avui continua sent una obra imprescindible, una d’aquelles pel·lícules que recorden que la història real —la dels llibres, la dels testimonis— no s’ha d’oblidar mai.








TAMBÉ ET POT INTERESSAR

- Apartat - 12 Mesos 12 Temes 2026 - El Món del Cinema
- Apartat - Nomspropis - Matilda
- El meu CV - FOTO Jaume Olivet.
- Tornar a l'inici.

Contador:
Counter
© Jaume Olivet 2026