12 MESOS 12 TEMES 2026
"El Món del Cinema"
MATILDA GARCIA
Aquests són els dibuixos fets per la Matilda
- Galeria - GENER - El Cinema Mut
Personatge anònim del cinema mut
La Matilda ha demostrat una habilitat increïble amb aquest dibuix, tot i que es tracta d’un personatge anònim,
ha aconseguit capturar l'encant del cinema de l'època: aquesta barreja de nostàlgia, expressivitat i elegància
que tenien les estrelles del silenci.
No és només un retrat ben fet; és que ha sabut trobar l'ànima d'aquells
fotogrames i posar-la sobre el paper. Realment, ha clavat el personatge, un rostre desconegut en una figura
que ens transporta directament a l'època daurada del cinema mut.
M'encanta.
- Galeria - FEBRER - El Cinema en Blanc i Negre
MARILYN MONROE
"La tentación vive arriba"
Marilyn Monroe: L'espurna de "La temptació viu a dalt". Quan pensem en Marilyn Monroe, la primera imatge que ens ve al
cap és, gairebé segur, la de la seva faldilla blanca volant sobre la reixa del metro de Nova York. Aquesta escena pertany
a "La temptació viu a dalt", una comèdia dirigida pel mestre Billy Wilder que va capturar perfectament el magnetisme de
l'actriu.
El personatge i el mite. En aquesta pel·lícula, Marilyn no té ni tan sols un nom propi (se l'anomena simplement "La Noia"),
però la seva presència omple tota la pantalla. Representa la fantasia d'un veí que es queda sol a casa mentre la seva família
és de vacances, però Marilyn va saber donar-li una barreja única de naturalitat, innocència i vulnerabilitat que anava molt
més enllà del simple paper de "femme fatale".
- Galeria - MARÇ - El Cinema musical
THE SKELETON DANCE
the Skeleton Dance (conegut en català com La Dansa dels Esquelets) és una peça fonamental de la història de l'animació.
Es tracta d'un curtmetratge de 1929 produït i dirigit per Walt Disney, amb l'animació principal d'Ub Iwerks.
Aquest va ser el primer curt de la sèrie Silly Symphonies. A diferència dels
dibuixos de Mickey Mouse de l'època, aquestes peces no se centraven en un personatge recurrent, sinó en maridar la
música amb el moviment. L'objectiu era que l'animació seguís el ritme de la banda sonora, i no a l'inrevés.
La banda sonora és una peça original de Carl Stalling, que es va inspirar en la "Dansa Macabra" de Saint-Saëns i en
la imatgeria medieval de la mort. És famosa pel seu ús de xilòfons, que imiten perfectament el so dels ossos picant
entre si.
Ub Iwerks, el braç dret de Disney en aquell moment, va animar gairebé tot el curt ell sol. Va introduir gags visuals
que avui són icones: Esquelets que fan servir un altre esquelet com a xilòfon, Cossos que s'estiren i es deformen com
si fossin goma, L'ús de la repetició rítmica (loops) per crear una coreografia hipnòtica.
Avui és un icona de Halloween, un clàssic que es torna a veure cada mes d'octubre a tot el món. Des de vídeos musicals
fins a pel·lícules de Tim Burton (com The Nightmare Before Christmas o Corpse Bride), la influència d'aquests esquelets
ballant és omnipresent. Actualment, el curt es troba en el domini públic, la qual cosa ha permès que s'utilitzi i es
remescli infinitament a internet.
Dada curiosa: Disney va haver de convèncer els distribuïdors que una pel·lícula sobre esquelets ballant en un cementiri
podia ser divertida i no només "fúnebre". El temps li va donar la raó!
- Galeria - ABRIL - El Cinema del Far West
LA CONQUESTA DEL TERRITORI
Hi ha un silenci antic que s’estén per tota la escena, un silenci fet de pols, de sol baix i de camins que s’obren cap a
l’infinit. Els dos personatges, quiets però plens d’històries, semblen formar part del paisatge tant com el molí que gira
lentament o les muntanyes que custodien l’horitzó.
El saloon al fons respira un aire de temps passats, com si hagués vist arribar i marxar generacions de viatgers, somiadors
i buscadors de fortuna. I enmig d’aquest decorat de frontera, els dos figures esdevenen gairebé símbols: la calma abans
del moviment, la força discreta de qui coneix el territori i el respecta.
Tot el conjunt té una bellesa serena, com una escena atrapada entre la realitat i el record, entre el cinema i la memòria
col·lectiva d’un oest que ja només existeix en l’art i en la imaginació.
- Galeria - MAIG - Cinema històric
LA LLISTA DE SCHINDLER (1993)
El 1993, Steven Spielberg va decidir mirar de front un dels capítols més foscos de la història i va rodar La llista de Schindler,
una pel·lícula que no només explica fets, sinó que els fa respirar amb una força que costa d’oblidar. Al centre de la història hi
ha Oskar Schindler, interpretat per Liam Neeson, un empresari alemany que comença buscant beneficis en plena Segona Guerra Mundial
i acaba descobrint que salvar vides pot ser l’únic negoci que val la pena.
Al seu costat, Ben Kingsley dona vida a Itzhak Stern, l’home que transforma els números en noms i els noms en persones. I a l’altra
banda, Ralph Fiennes encarna Amon Göth, un comandant nazi tan inquietant que sembla fet de gel i crueltat. Spielberg filma la història
en un blanc i negre que no és nostàlgia, sinó memòria: una manera de recordar que allò que veiem no és ficció, sinó un reflex del
que expliquen els llibres d’història.
Rodada en part a Polònia, la pel·lícula segueix Schindler mentre utilitza la seva fàbrica per protegir centenars de jueus de l’horror
dels camps. La famosa “llista” no és només un document: és un pont entre la vida i la mort, una prova que fins i tot enmig de la
barbàrie pot aparèixer un gest de humanitat.
Quan es va estrenar, La llista de Schindler va commoure el món i va guanyar set Oscars, incloent-hi Millor Pel·lícula i Millor Director.
Avui continua sent una obra imprescindible, una d’aquelles pel·lícules que recorden que la història real —la dels llibres, la dels
testimonis— no s’ha d’oblidar mai.
- Galeria - JUNY - Cinema d'animació
ELS PICAPEDRA
Els Picapedra són aquella família prehistòrica que viu a Pedraforta, un poble on els dinosaures fan de rentadora,
els ocells fan de despertador i les rodes encara són quadrades. En Fred Picapedra, tossut i sorollós, sempre es
pensa que té la solució perfecta… fins que tot li explota a la cara. La Wilma Picapedra, molt més espavilada,
manté la casa en ordre mentre vigila que en Dino, la mascota, no s’ho mengi tot.
Al costat hi viuen els seus millors amics, els Terregam: en Barney Terregam, baixet i rialler, i la Betty Terregam,
que té més paciència que un menhir. Entre els quatre —i amb la Pebbles Picapedra i en Bam-Bam Terregam corrent pel
voltant— converteixen la vida a Pedraforta en un festival de caos, humor i invents impossibles.
- Galeria - JULIOL - Cinema de gansters
THE PUBLIC ENEMY (1931)
The Public Enemy, un clàssic absolut del cinema de gàngsters pre-Code, dirigit per William A. Wellman i protagonitzat
per James Cagney, Jean Harlow, Edward Woods i Joan Blondell. És una pel·li dura, crua, sense moralina, que mostra
l’ascens i caiguda d’un delinqüent de Chicago durant la Llei Seca.
Tom Powers (James Cagney) i el seu amic Matt Doyle creixen fent trapelleries als carrers de Chicago. Amb la Prohibició,
passen de lladres de poca volada a "venedors de cervesa" —és a dir, matons del contraban. Tom prospera a base de violència,
impulsos i mala llet, mentre el seu germà Mike intenta mantenir-lo en el camí recte. La història és una espiral de diners
fàcils, bars foscos, trets, traïcions i una violència que no s'amaga.
Va convertir James Cagney en una estrella: el seu Tom Powers és un dels gàngsters més icònics del cinema.
Conté una de les escenes més famoses de la història del cinema: el pomelo esclafat a la cara de Mae Clarke.
És una de les primeres pel·lícules que mostra el crim organitzat amb realisme, inspirada en històries reals de l'era d'Al Capone.
El 1998 va ser preservada al National Film Registry per la seva importància cultural i històrica.
- Galeria - JULIOL EXTRA - Cinema d'humor
VENTE A ALEMANIA, PEPE (1971)
És una comèdia espanyola dirigida per Pedro Lazaga i protagonitzada per Alfredo Landa, José Sacristán i Tina Sáinz.
Explica la història de Pepe, un veí de Peralejos (Aragó) que, en veure el seu amic Angelino tornar de Alemanya amb
un Mercedes i històries meravelloses, decideix emigrar-hi buscant fortuna. Un cop a Munic, però, descobreix que la
vida del treballador emigrant és molt menys glamurosa: jornades eternes, feines precàries i un xoc cultural monumental.
Estrenada el 1971, durada 95 min, guió de Vicente Escrivá i Vicente Coello, música d’Antón García Abril i produïda per
Aspa Producciones Cinematográficas i Filmayer.
- Galeria - AGOST - Cinema de tema Roma
ROMANCE EN ROMA (2019)
Romance en Roma (Rome in Love, 2019) és una pel·lícula romàntica dirigida per Eric Bross i produïda per
a la cadena Hallmark Channel. La història se centra en Amelia Tate, interpretada per l'actriu canadenca
Italia Ricci, una intèrpret desconeguda que aconsegueix de manera inesperada el paper de la seua vida:
protagonitzar a la Ciutat Eterna la nova versió (remake) del clàssic cinematogràfic Vacances a Roma.
Durant el rodatge i la promoció de la cinta a Itàlia, la vida d'Amelia s'entrecreua amb la de Philip
Hamilton (interpretat per Peter Porte), un periodista estatunidenc encarregat d'escriure un perfil complet
sobre ella.
Amb una durada aproximada de 84 minuts, el llargmetratge aprofita els escenaris reals de Roma —com la
Fontana de Trevi, el Colosseu i la Piazza Navona— per a retre un homenatge visual al cinema clàssic. L
a trama, escrita per Judd Parkin i Topher Payne, evoluciona des del professionalisme inicial fins a
un vincle afectiu profund, mentre ambdós personatges exploren el valor de l'autenticitat enmig de la
pressió mediàtica i el glamur del món de l'espectacle.
- Galeria - SETEMBRE - Cinema d'herois
EL REPORTER DELS SUPERHEROIS
Fotomaton havia aconseguit la exclusiva del segle: fotografiar Superman. Però, és clar, quan tens davant un
paio que va a Mach 3 i porta els calçotets per fora, la cosa es complica. Fotomaton va activar el mode turbo,
va enfilar-se a un terrat de Terrassa i va cridar: "Ei, Kryptonià! Mira aquí que et trec guapo!"
Superman va frenar en sec, sorprés que algú tingués tanta barra. Fotomaton, sense perdre ni un segon, va
disparar la càmera com si fos una metralladora de flaixos. El superheroi va quedar tan desconcertat que, per
un moment, va oblidar que podia volar. I així, entre vent, capa i un parell de coloms indignats, Fotomaton
va capturar la foto perfecta: Superman amb cara de "què nassos està passant?".
Perquè només Fotomaton pot convertir un déu del cel en un model improvisat.
- Galeria - OCTUBRE - Cinema d'amor
L'AMOR
L'amor és la força més invisible i, tanmateix, la més devastadora i constructiva que existeix.
Sovint el reduïm a l'afecte de parella o als grans gests romàntics, però en la seva essència
més pura és el vertader motor que fa girar el món. És l'energia callada que empeny una mare a
desvetllar-se per cuidar, la passió que porta un artista a crear del nada o la compassió que
fa que un desconegut estengui la mà a un altre enmig del caos.
On la raó imposa límits i la lògica aixeca murs, l'amor troba escletxes per on fer néixer l'esperança.
Té la capacitat de transformar la por en coratge, d'endolcir el dolor i de fer-nos superposar el
benestar dels altres al nostre propi egoisme. No és una simple emoció passiva, sinó un acte de la
voluntat que inspira les grans revolucions humanes, la ciència, l'art i la convivència. Quan tot
la resta falla, quan les estructures s'esfondren i el cinisme sembla guanyar la partida, és la capacitat
d'estimar el que ens manté de peu i ens recorda que sempre val la pena continuar endavant.
- Galeria - NOVENBRE - Cinema d'aventures
TINTIN DEL PAPER AL CINEMA
Les aventures de Tintín són el retrat més pur i brillant del cinema d'aventures clàssic, una invitació directa a la
curiositat i a la descoberta. A través de la mirada del jove i intrèpid periodista de Hergé —portat al cinema
magistralment per Steven Spielberg—, el gènere troba la seva fórmula perfecta: un ritme trepidant, enigmes per
resoldre i viatges febrils que ens porten des de mercats exòtics i deserts infinits fins a les profunditats de l'oceà.
El que fa de Tintín una icona indiscutible de l'aventura és la seva naturalesa incansable i el seu sentit de
la justícia. Acompanyat pel seu fidel Milú i l'inoblidable capità Haddock, no busca el perill per simple
temeritat, sinó per desemmascarar la veritat i protegir els més febles. Entre mapes del tresor, vaixells
enfonsats, persecucions impossibles i un humor característic, Tintín encarna el desig universal d'explorar
el món, recordant-nos que la major aventura sempre comença amb el primer pas cap a l'inconegut.
- Galeria - DESEMBRE - Cinema de ciència ficció
ET (1982)
E.T. l'extraterrestre és una de les obres cabdals de la ciència-ficció perquè redefineix per complet la manera com el cinema
s'acosta a l'inconegut. Allunyant-se de la visió tradicional de l'espai com una amenaça hostil o una font d'invasions alienígenes,
Steven Spielberg utilitza el gènere com un mirall per explorar la feblesa, la noció d'incomprensió i la necessitat d'empatia.
La grandesa de la pel·lícula rau en la seva capacitat per combinar el rigor dels conceptes fantàstics —tecnologia alienígena,
naus espacials i la connexió biològica i telepàtica entre en Elliott i l'E.T.— amb una història profundament humana i quotidiana.
La ciència-ficció es converteix així en un vehicle per parlar de la solitud infantil, l'amistat sense fronteres i la curiositat
pura. Amb icones inoblidables com la silueta de la bicicleta creuant la lluna, E.T. demostra que el millor cinema de ciència-ficció
no és el que mira cap a les estrelles per trobar monstres, sinó el que s'hi aboca per trobar-hi humanitat.
- Galeria - DESEMBRE EXTRA - Cinema de terror
VAMPIRS
El vampir és, sense cap mena de dubte, la criatura de terror més fascinant, versàtil i recurrent de la història del cinema de terror.
Des dels orígens del setè art amb l'inoblidable Nosferatu (1922) i el Dràcula de Bela Lugosi, el mite del no-mort ha sabut reinventar-se
dècada rere dècada per adaptar-se a les pors i desitjos de cada època, passant per les produccions gòtiques de la Hammer fins a les
visions modernes, urbanes i seductores del cinema contemporani.
Aquesta presència constant a la pantalla no és casualitat. El vampir ho té tot per encantar el gènere de terror: encarna la por atàvica
a la foscor i a la mort, però ho fa a través d'una figura elegant, immortal i sovint magnètica. A diferència d'altres monstres irracionals,
el vampir representa el duel entre la raó i la temptació, la violència i la sensibilitat. És una criatura que no només fa por per les
seves dents o la seva necessitat de sang, sinó per la seva capacitat de reflectir la nostra pròpia vulnerabilitat davant el desig,
el pas del temps i la solitud eterna.
TAMBÉ ET POT INTERESSAR
- Apartat - 12 Mesos 12 Temes 2026 - El Món del Cinema
- Apartat - Nomspropis - Matilda
- El meu CV - FOTO Jaume Olivet.
- Tornar a l'inici.
Contador:
12 MESOS 12 TEMES 2026
"El Món del Cinema"
MATILDA GARCIA
Aquests són els dibuixos fets per la Matilda
"El Món del Cinema"
MATILDA GARCIA
Aquests són els dibuixos fets per la Matilda
- Galeria - GENER - El Cinema Mut
Personatge anònim del cinema mut
La Matilda ha demostrat una habilitat increïble amb aquest dibuix, tot i que es tracta d’un personatge anònim,
ha aconseguit capturar l'encant del cinema de l'època: aquesta barreja de nostàlgia, expressivitat i elegància
que tenien les estrelles del silenci.
No és només un retrat ben fet; és que ha sabut trobar l'ànima d'aquells
fotogrames i posar-la sobre el paper. Realment, ha clavat el personatge, un rostre desconegut en una figura
que ens transporta directament a l'època daurada del cinema mut.
M'encanta.
La Matilda ha demostrat una habilitat increïble amb aquest dibuix, tot i que es tracta d’un personatge anònim,
ha aconseguit capturar l'encant del cinema de l'època: aquesta barreja de nostàlgia, expressivitat i elegància
que tenien les estrelles del silenci.
No és només un retrat ben fet; és que ha sabut trobar l'ànima d'aquells
fotogrames i posar-la sobre el paper. Realment, ha clavat el personatge, un rostre desconegut en una figura
que ens transporta directament a l'època daurada del cinema mut.
M'encanta.
- Galeria - FEBRER - El Cinema en Blanc i Negre
MARILYN MONROE
"La tentación vive arriba"
Marilyn Monroe: L'espurna de "La temptació viu a dalt". Quan pensem en Marilyn Monroe, la primera imatge que ens ve al
cap és, gairebé segur, la de la seva faldilla blanca volant sobre la reixa del metro de Nova York. Aquesta escena pertany
a "La temptació viu a dalt", una comèdia dirigida pel mestre Billy Wilder que va capturar perfectament el magnetisme de
l'actriu.
El personatge i el mite. En aquesta pel·lícula, Marilyn no té ni tan sols un nom propi (se l'anomena simplement "La Noia"),
però la seva presència omple tota la pantalla. Representa la fantasia d'un veí que es queda sol a casa mentre la seva família
és de vacances, però Marilyn va saber donar-li una barreja única de naturalitat, innocència i vulnerabilitat que anava molt
més enllà del simple paper de "femme fatale".
"La tentación vive arriba"
Marilyn Monroe: L'espurna de "La temptació viu a dalt". Quan pensem en Marilyn Monroe, la primera imatge que ens ve al
cap és, gairebé segur, la de la seva faldilla blanca volant sobre la reixa del metro de Nova York. Aquesta escena pertany
a "La temptació viu a dalt", una comèdia dirigida pel mestre Billy Wilder que va capturar perfectament el magnetisme de
l'actriu.
El personatge i el mite. En aquesta pel·lícula, Marilyn no té ni tan sols un nom propi (se l'anomena simplement "La Noia"),
però la seva presència omple tota la pantalla. Representa la fantasia d'un veí que es queda sol a casa mentre la seva família
és de vacances, però Marilyn va saber donar-li una barreja única de naturalitat, innocència i vulnerabilitat que anava molt
més enllà del simple paper de "femme fatale".
- Galeria - MARÇ - El Cinema musical
THE SKELETON DANCE
the Skeleton Dance (conegut en català com La Dansa dels Esquelets) és una peça fonamental de la història de l'animació.
Es tracta d'un curtmetratge de 1929 produït i dirigit per Walt Disney, amb l'animació principal d'Ub Iwerks.
Aquest va ser el primer curt de la sèrie Silly Symphonies. A diferència dels
dibuixos de Mickey Mouse de l'època, aquestes peces no se centraven en un personatge recurrent, sinó en maridar la
música amb el moviment. L'objectiu era que l'animació seguís el ritme de la banda sonora, i no a l'inrevés.
La banda sonora és una peça original de Carl Stalling, que es va inspirar en la "Dansa Macabra" de Saint-Saëns i en
la imatgeria medieval de la mort. És famosa pel seu ús de xilòfons, que imiten perfectament el so dels ossos picant
entre si.
Ub Iwerks, el braç dret de Disney en aquell moment, va animar gairebé tot el curt ell sol. Va introduir gags visuals
que avui són icones: Esquelets que fan servir un altre esquelet com a xilòfon, Cossos que s'estiren i es deformen com
si fossin goma, L'ús de la repetició rítmica (loops) per crear una coreografia hipnòtica.
Avui és un icona de Halloween, un clàssic que es torna a veure cada mes d'octubre a tot el món. Des de vídeos musicals
fins a pel·lícules de Tim Burton (com The Nightmare Before Christmas o Corpse Bride), la influència d'aquests esquelets
ballant és omnipresent. Actualment, el curt es troba en el domini públic, la qual cosa ha permès que s'utilitzi i es
remescli infinitament a internet.
Dada curiosa: Disney va haver de convèncer els distribuïdors que una pel·lícula sobre esquelets ballant en un cementiri
podia ser divertida i no només "fúnebre". El temps li va donar la raó!
the Skeleton Dance (conegut en català com La Dansa dels Esquelets) és una peça fonamental de la història de l'animació.
Es tracta d'un curtmetratge de 1929 produït i dirigit per Walt Disney, amb l'animació principal d'Ub Iwerks.
Aquest va ser el primer curt de la sèrie Silly Symphonies. A diferència dels
dibuixos de Mickey Mouse de l'època, aquestes peces no se centraven en un personatge recurrent, sinó en maridar la
música amb el moviment. L'objectiu era que l'animació seguís el ritme de la banda sonora, i no a l'inrevés.
La banda sonora és una peça original de Carl Stalling, que es va inspirar en la "Dansa Macabra" de Saint-Saëns i en
la imatgeria medieval de la mort. És famosa pel seu ús de xilòfons, que imiten perfectament el so dels ossos picant
entre si.
Ub Iwerks, el braç dret de Disney en aquell moment, va animar gairebé tot el curt ell sol. Va introduir gags visuals
que avui són icones: Esquelets que fan servir un altre esquelet com a xilòfon, Cossos que s'estiren i es deformen com
si fossin goma, L'ús de la repetició rítmica (loops) per crear una coreografia hipnòtica.
Avui és un icona de Halloween, un clàssic que es torna a veure cada mes d'octubre a tot el món. Des de vídeos musicals
fins a pel·lícules de Tim Burton (com The Nightmare Before Christmas o Corpse Bride), la influència d'aquests esquelets
ballant és omnipresent. Actualment, el curt es troba en el domini públic, la qual cosa ha permès que s'utilitzi i es
remescli infinitament a internet.
Dada curiosa: Disney va haver de convèncer els distribuïdors que una pel·lícula sobre esquelets ballant en un cementiri
podia ser divertida i no només "fúnebre". El temps li va donar la raó!
Avui és un icona de Halloween, un clàssic que es torna a veure cada mes d'octubre a tot el món. Des de vídeos musicals fins a pel·lícules de Tim Burton (com The Nightmare Before Christmas o Corpse Bride), la influència d'aquests esquelets ballant és omnipresent. Actualment, el curt es troba en el domini públic, la qual cosa ha permès que s'utilitzi i es remescli infinitament a internet.
Dada curiosa: Disney va haver de convèncer els distribuïdors que una pel·lícula sobre esquelets ballant en un cementiri podia ser divertida i no només "fúnebre". El temps li va donar la raó!