12 MESOS 12 TEMES 2026
"El Món del Cinema"
PEP G. CELDRÁN
Aquests són els dibuixos fets pel Pep
- Galeria - GENER - El Cinema Mut
Safety Last! (1923)
La gran escalada de Harold Lloyd
Safety Last! (sovint coneguda a casa nostra com L'home mosca) és l'obra mestra
del còmic Harold Lloyd i una de les pel·lícules més emblemàtiques de l'era del
cinema mut.
La trama gira al voltant d'un jove de poble que es trasllada a la gran ciutat
per fer fortuna i poder casar-se amb la seva promesa. Tot i que només aconsegueix
una feina humil en uns grans magatzems, fa creure a la noia que és un executiu
d'èxit. Per aconseguir diners i reconeixement, organitza un truc publicitari que
consisteix a escalar la façana de l'edifici de la botiga, però, per una sèrie de
malentesos, acaba havent de fer l'escalada ell mateix.
La pel·lícula és famosa mundialment per la seva escena final, on Lloyd esquiva tota
mena d'obstacles mentre puja l'edifici. El moment en què penja desesperadament de les
agulles d'un rellotge gegant sobre el trànsit de la ciutat s'ha convertit en una de
les imatges més icòniques de la història del cinema. És una comèdia perfecta que
barreja rialles amb una tensió vertiginosa.
- Galeria - FEBRER - El Cinema en Blanc i Negre
THE WILD ONE (1953)
Fotomatón, més maco que Marlon!
Arriben com un tro mal educat. Motos bramant, jaquetes de cuir lluent i cares de “no em miris malament”. The Wild One (1953) no entra al poble:
l’ocupa. I al davant de tot, en Marlon Brando, plantat sobre la moto com si el món li degués alguna cosa… i no tingués gens de pressa per cobrar-ho.
En Johnny no vol ser heroi ni dolent: vol que el deixin en pau. Però la pau, clar, és avorrida. Així que la banda es passeja, provoca, fa soroll i remena
la consciència del poble com qui sacseja una màquina de refrescos. Els adults tremolen, l’ordre es fa petit i la joventut comença a fer preguntes incòmodes.
—Contra què et rebel·les?
—Contra què tens?
Bum. Frase directa a la mandíbula.
Aquesta peli no explica gaire: escup actitud. Cuir, pols, mirades torçades i silenci carregat de mala llet. Va espantar tant que la van voler prohibir,
com si una moto pogués encomanar idees perilloses. I potser sí: idees com no obeir sense preguntar, no demanar perdó per existir i ocupar l’espai amb orgull.
The Wild One no va passar de moda: va crear moda. I encara avui, cada cop que algú es posa una jaqueta de cuir amb cara de “no m’emprenyo però tampoc em callo”,
Brando somriu des del 1953, fent soroll de motor.
- Galeria - MARÇ - Els musicals
THE BLUES BROTHERS (1980)
The Blues Brothers és, per damunt de tot, un monument a l'herència cultural afroamericana, disfressat de comèdia d'acció desenfrenada.
La pel·lícula s'allunya de qualsevol intent de realisme per abraçar una estètica gairebé de dibuixos animats en viu, on la gravetat i
la lògica no tenen cabuda, però on el respecte per la música és sagrat. Els seus protagonistes, vestits amb la uniformitat impertorbable
del color negre, actuen com a catalitzadors d'un caos purament artesanal que avui dia, en l'era digital, sembla gairebé un miracle
cinematogràfic.
L'essència del film resideix en el seu contrast constant: la solemnitat gairebé religiosa amb la qual es tracten els números musicals
enfrontada a l'absurditat absoluta de les destruccions de vehicles i edificis. No és només una pel·lícula amb banda sonora; és una
celebració del Rhythm and Blues i del Soul que va servir per retornar aquests gèneres al centre del debat cultural en un moment en
què la indústria semblava haver-los girat l'esquena. La càmera de John Landis no només filma músics, sinó que captura llegendes en
el seu hàbitat, donant-los una dignitat i una energia que traspassen la pantalla.
Visualment, la cinta és una oda a la ciutat de Chicago, retratada amb una pàtina de greix, ferro i asfalt que li dona una autenticitat
única. Aquesta atmosfera urbana és el taulell de joc on es barreja el surrealisme amb la comèdia física més clàssica. En definitiva,
es tracta d'una obra que aconsegueix ser, alhora, un espectacle de masses i una peça de culte, demostrant que l'estil, quan es porta
fins a les últimes conseqüències, pot esdevenir una forma d'art immortal.
Aqui teniu la versió Fotomatón davant el Cinema Catalunya, Brutal!
TAMBÉ ET POT INTERESSAR
- Apartat - 12 Mesos 12 Temes 2026 - El Món del Cinema
- Apartat - Nomspropis - Pep G. Celdrán
- El meu CV - FOTO Jaume Olivet.
- Tornar a l'inici.
Contador:
12 MESOS 12 TEMES 2026
"El Món del Cinema"
PEP G. CELDRÁN
Aquests són els dibuixos fets pel Pep
"El Món del Cinema"
PEP G. CELDRÁN
Aquests són els dibuixos fets pel Pep
- Galeria - GENER - El Cinema Mut
Safety Last! (1923)
La gran escalada de Harold Lloyd
Safety Last! (sovint coneguda a casa nostra com L'home mosca) és l'obra mestra
del còmic Harold Lloyd i una de les pel·lícules més emblemàtiques de l'era del
cinema mut.
La trama gira al voltant d'un jove de poble que es trasllada a la gran ciutat
per fer fortuna i poder casar-se amb la seva promesa. Tot i que només aconsegueix
una feina humil en uns grans magatzems, fa creure a la noia que és un executiu
d'èxit. Per aconseguir diners i reconeixement, organitza un truc publicitari que
consisteix a escalar la façana de l'edifici de la botiga, però, per una sèrie de
malentesos, acaba havent de fer l'escalada ell mateix.
La pel·lícula és famosa mundialment per la seva escena final, on Lloyd esquiva tota
mena d'obstacles mentre puja l'edifici. El moment en què penja desesperadament de les
agulles d'un rellotge gegant sobre el trànsit de la ciutat s'ha convertit en una de
les imatges més icòniques de la història del cinema. És una comèdia perfecta que
barreja rialles amb una tensió vertiginosa.
La gran escalada de Harold Lloyd
Safety Last! (sovint coneguda a casa nostra com L'home mosca) és l'obra mestra
del còmic Harold Lloyd i una de les pel·lícules més emblemàtiques de l'era del
cinema mut.
La trama gira al voltant d'un jove de poble que es trasllada a la gran ciutat
per fer fortuna i poder casar-se amb la seva promesa. Tot i que només aconsegueix
una feina humil en uns grans magatzems, fa creure a la noia que és un executiu
d'èxit. Per aconseguir diners i reconeixement, organitza un truc publicitari que
consisteix a escalar la façana de l'edifici de la botiga, però, per una sèrie de
malentesos, acaba havent de fer l'escalada ell mateix.
La pel·lícula és famosa mundialment per la seva escena final, on Lloyd esquiva tota
mena d'obstacles mentre puja l'edifici. El moment en què penja desesperadament de les
agulles d'un rellotge gegant sobre el trànsit de la ciutat s'ha convertit en una de
les imatges més icòniques de la història del cinema. És una comèdia perfecta que
barreja rialles amb una tensió vertiginosa.
- Galeria - FEBRER - El Cinema en Blanc i Negre
THE WILD ONE (1953)
Fotomatón, més maco que Marlon!
Arriben com un tro mal educat. Motos bramant, jaquetes de cuir lluent i cares de “no em miris malament”. The Wild One (1953) no entra al poble:
l’ocupa. I al davant de tot, en Marlon Brando, plantat sobre la moto com si el món li degués alguna cosa… i no tingués gens de pressa per cobrar-ho.
En Johnny no vol ser heroi ni dolent: vol que el deixin en pau. Però la pau, clar, és avorrida. Així que la banda es passeja, provoca, fa soroll i remena
la consciència del poble com qui sacseja una màquina de refrescos. Els adults tremolen, l’ordre es fa petit i la joventut comença a fer preguntes incòmodes.
—Contra què et rebel·les?
—Contra què tens?
Bum. Frase directa a la mandíbula.
Aquesta peli no explica gaire: escup actitud. Cuir, pols, mirades torçades i silenci carregat de mala llet. Va espantar tant que la van voler prohibir,
com si una moto pogués encomanar idees perilloses. I potser sí: idees com no obeir sense preguntar, no demanar perdó per existir i ocupar l’espai amb orgull.
The Wild One no va passar de moda: va crear moda. I encara avui, cada cop que algú es posa una jaqueta de cuir amb cara de “no m’emprenyo però tampoc em callo”,
Brando somriu des del 1953, fent soroll de motor.
Fotomatón, més maco que Marlon!