12 MESOS 12 TEMES 2026 "El Món del Cinema" SILVIA PIÑOL Aquests són els dibuixos fets per la Silvia

- Galeria - GENER - El Cinema Mut LABERINT DE MIRALLS (THE MIRROR MAZE) Aquesta escena és considerada una de les millors peces de comèdia visual de la història del cinema mut. En ella, el personatge de Xarlot (el vagabund) entra en una atracció de fira plena de miralls mentre intenta fugir d'un policia. La gràcia de l'escena recau en la confusió total de Xarlot, que no sap quina de les figures que veu és ell mateix, quina és el policia o on és la sortida. Es colpeja repetidament contra els vidres en un intent desesperat per escapar. Tot i que sembla improvisat, l'escena està rodada amb una precisió matemàtica. Chaplin utilitza els reflexos per crear una imatge multiplicada d'ell mateix, generant un efecte visual fascinant per a l'època. Més enllà del riure, molts crítics veuen en aquesta escena una metàfora de la pèrdua d'identitat i de la confusió de l'individu modern, un tema recurrent en l'obra de Chaplin. Per què és tan recordada? Aquesta pel·lícula va guanyar un Oscar Honorífic per la versatilitat de Chaplin, i l'escena del laberint de miralls va establir un recurs visual que després seria copiat en moltes altres pel·lícules de suspens i acció (com a The Lady from Shanghai d'Orson Welles o fins i tot a John Wick).

- Galeria - FEBRER - El Cinema en Blanc i Negre CASABLANCA Si mai t’havies preguntat com seria Casablanca amb un toc de surrealisme il·lustrat, aquí tens la resposta: el Rick’s Café acaba de patir una transformació digna de multivers. En aquest dibuix, el mític posat de duresa de Humphrey Bogart ha desaparegut per deixar pas a la cara d'en Fotomaton que, siguem sincers, no sap gaire bé on s'ha ficat. Imagina la mítica escena del comiat a l’aeroport, sota la pluja i amb les hèlixs de l'avió girant, però en lloc de la mirada tèrbola d'en Rick, ens trobem amb el nas puntegut del Mortadel·lo, el tupè de Tintín o potser el somriure de murri de l'Anacleto. És impossible no riure quan l'emoció del "sempre ens quedarà París" es barreja amb una cara que sembla estar esperant que li caigui un enclusa al cap o que aparegui un entrepà de text a sobre. Però mai m'ho hagués imaginat amb les ulleres d'en Fotomaton i a sobre a Terrassa!!!!

- Galeria - MARÇ - Els Musicals FOTOGRAFIANT SOTA LA PLUJA Don Lockwood El protagonista original és una estrella del cinema mut que ha construït la seva fama a base d’esforç i d’una imatge perfecta que no sempre coincideix amb la realitat. Quan el cinema sonor irromp i amenaça la seva carrera, descobreix en Kathy Selden una sinceritat que el transforma. Amb ella i amb el seu amic Cosmo, Don aprèn a deixar enrere la façana i a mostrar-se tal com és. El seu gest més icònic —ballar sota la pluja, feliç i alliberat— revela el moment en què finalment es permet ser ell mateix. Encara que potser hauriem de dir Fotomaon Lockwood? El protagonista actual és un fotògraf desastreeeeeeee!

- Galeria - MARÇ - Els Musicals FOTO CABARET La Sílvia ha fet un segon dibuix... així m'agrada! Fotomaton no era una artista del Kit Kat Club: era un accident glamurós amb potes. Pujava a l’escenari com si hagués perdut una aposta i, tot i així, el públic quedava hipnotitzat. Cantava? Bé… feia soroll amb estil. Ballava? Més aviat esquivava la gravetat i algun got que li llançaven els fans massa entusiastes. Amb un pintallavis que semblava aplicat en un taxi en marxa i una actitud de “jo he vingut a liar-la”, Fotomaton convertia cada nit en un espectacle imprevisible. Explicava històries contradictòries sobre la seva vida, però tothom li reia les gràcies perquè tenia aquell magnetisme de persona que probablement hauria de ser il·legal. I quan et mirava fixament, amb aquell somriure mig dolç mig perillós, sabies que estaves perdut. Perquè Fotomaton no era una diva: era un caos adorable amb purpurina.

- Galeria - ABRIL - El cinema del Far West RIO BRAVO (1959) L’any 1959, en plena maduresa del western clàssic, Howard Hawks va decidir explicar una història que no anava tant de pistoles com de lleialtats. Va reunir un repartiment que avui sembla impossible de repetir: John Wayne com el sheriff Chance, ferm com una roca; Dean Martin en el paper de Dude, un ajudant marcat per l’alcohol però amb un cor que encara sap on mirar; Ricky Nelson, jove i ràpid com un tret; i Angie Dickinson, que aporta al poble polsegós una llum que no surt del sol. La pel·lícula, llarga i pausada com una tarda al desert —141 minuts—, es va rodar als Old Tucson Studios d’Arizona, però respira aquell aire de frontera que podria pertànyer a qualsevol racó del vell Oest. La música de Dimitri Tiomkin acompanya cada pas, cada mirada i cada silenci, convertint el setge al petit poble en una mena de dansa lenta entre el deure i la por. La història és senzilla i contundent: un assassí és empresonat, i el seu poderós germà assetja el poble per alliberar-lo. El sheriff i els seus ajudants —un vell coix, un alcohòlic i un noi massa jove— decideixen resistir fins que arribi la llei estatal. I en aquesta espera, Hawks construeix un western que parla menys de bales i més de caràcter. Amb el temps, Rio Bravo s’ha convertit en un clàssic indiscutible, un d’aquells films que recorden que el western també pot ser una història d’amistat, dignitat i humor discret. M'encanta aquesta versió Wayne del nostre Fotomaton!!!

- Galeria - MAIG - Cinema històric CLEOPATRA (1963) Dirigida per Joseph L. Mankiewicz i amb les estrelles Elizabeth Taylor (Cleòpatra), Richard Burton (Marc Antoni) i Rex Harrison (Juli Cèsar), entre altres. Cleopatra narra l’ascens i la caiguda de Cleòpatra VII, l’última reina d’Egipte, en el seu intent de mantenir la independència del seu regne davant l'expansió de Roma. La història segueix la seva aliança política i sentimental amb Juli Cèsar, que la proclama reina d’Egipte i amb qui té un fill, i posteriorment amb Marc Antoni, amb qui viu un amor apassionat i també una lluita desesperada contra el poder creixent d'Octavi. La pel·lícula culmina amb la derrota d'Antoni i el tràgic final de Cleopatra, que prefereix la mort abans que ser humiliada com a botí romà.

- Galeria - JUNY - Cinema d'animació SHREK La versío de Shrek i els seus amics feta per la Silvia Piñol amb una afegit que darrerament està a tot arreu!!! Durant el rodatge de Shrek (bé, “rodatge” digital), els animadors van descobrir que Mike Myers havia tornat a gravar totes les línies de Shrek… perquè se li havia acudit fer accent escocès. Això va obligar a reanimar un munt d’escenes, però el millor és que quan Myers va veure el resultat va dir que l’accent feia que Shrek semblés “més tendre i més bèstia alhora”. La part divertida? En una sessió de prova, un nen va preguntar si Shrek era escocès perquè “menja com el meu avi”. Els animadors van decidir que aquella era la validació definitiva i van deixar l’accent per sempre.

- Galeria - JULIOL - Cinema de gansters ELS INTOCABLES 1987 La història se situa al Chicago de 1930, en plena Llei Seca, i segueix l’agent federal Eliot Ness mentre forma un equip incorruptible per atrapar Al Capone. El repartiment és de luxe: Kevin Costner com Ness, Sean Connery com Malone, Robert De Niro com Capone, Andy García i Charles Martin Smith completant el grup.

- Galeria - JULIOL EXTRA - Cinema d'humor EL GRAN LEBOWSKY (1998) una comèdia negra dels germans Coen, convertida en pel·li de culte. El protagonista, Jeff "The Dude" Lebowski, és un gandul encantador que només vol viure tranquil, jugar a bitlles i beure White Russians… fins que uns mafiosos el confonen amb un milionari del mateix nom i li destrossen la catifa ("really tied the room together"). A partir d’aquí, el Dude, el seu amic Walter Sobchak, veterà del Vietnam i especialista en embolics, i el tímid Donny s'endinsen en un caos de segrestos, artistes excèntriques, nihilistes alemanys i converses delirants. Estrenada el 1998, durada 117 min, protagonitzada per Jeff Bridges, John Goodman, Julianne Moore i Steve Buscemi, produïda per Polygram Filmed Entertainment.

- Galeria - AGOST - Cinema de Roma SPARTACUS (1960) L'he vista 1000 Cops! És un dels grans clàssics de l'èpica històrica, dirigit per Stanley Kubrick i protagonitzat per Kirk Douglas. La pel·lícula narra la història real d'un esclau traci que encapçala una rebel·lió massiva contra la República Romana en el segle I aC. Després de ser entrenat com a gladiador i revoltar-se a l'escola de Capua, Espàrtac aconsegueix reunir un exèrcit de milers d'esclaus que posa en xoc al mateix Senat romà. Amb un repartiment d'alt nivell que inclou Laurence Olivier, Jean Simmons, Charles Laughton i Peter Ustinov, el llargmetratge és famós tant per les seues espectaculars batalles com per la seua emblemàtica escena final on tots els rebels criden «Jo soc Espàrtac» per a protegir el seu líder. La cinta va guanyar quatre Premis Òscar i va esdevenir un símbol de la lluita per la llibertat i la dignitat humana.

- Galeria - SETEMBRE - Cinema d'Animació LARA CROFT Lara Croft és una de les icones més grans de la història dels videojocs i del cinema d'aventures, redefinint per complet el paper de les dones en un gènere tradicionalment dominat per homes. Nascuda en la saga de videojocs Tomb Raider el 1996, aquesta arqueòloga britànica combina una intel·ligència brillant amb una agilitat física extraordinària i un caràcter indomable. El que fa fascinant el seu origen i la seva trajectòria és la passió per desemmascarar els secrets més ben guardats de la història humanes. Lara Croft no busca la riquesa ni la glòria superficial, sinó la veritat que s'amaga rere les llegendes, les ruïnes oblidades i les relíquies antigues. Enfrontant-se a perills mortals, trampes ancestrals i organitzacions criminals a través del món, encarna l'esperit més pur de l'exploració: el coratge d'endinsar-se en l'inconegut sense fer cap pas enrere.

- Galeria - OCTUBRE - Cinema romàntic 4 BODAS Y 1 FUNERAL Amb el característic humor britànic sec i eleganta com a bandera, Quatre bodes i un funeral (Four Weddings and a Funeral, 1994) és la comèdia romàntica definitiva dels anys noranta, dirigida per Mike Newell i escrita pel prestigiós guionista Richard Curtis. La història segueix Charles (un inoblidable Hugh Grant), un jove britànic encantadorament desorganitzat i eternament fadrí que, al llarg de cinc esdeveniments socials —quatre casaments i un enterrament—, coincideix repetidament amb Carrie (interpretada per Andie MacDowell), una atractiva nord-americana de qui s'enamora profundament. Envoltats per un entranyable i pintoresc grup d'amics —entre els quals destaquen Kristin Scott Thomas, John Hannah i Simon Callow—, la pel·lícula explora amb enginy, rialles i moments de gran emotivitat les complicacions de trobar l'amor vertader en el moment equivocat. Pactada com un projecte independent de baix pressupost que amb prou feines va arribar als 4,5 milions de dòlars (uns 3 milions de lliures), la cinta es va convertir en un dels fenòmens financers més sorprenents de la història del cinema, recaptant més de 245 milions de dòlars a tot el món. L'èxit massiu de la pel·lícula va catapultar immediatament Hugh Grant a la fama internacional i va obrir la porta a l'edat daurada de les comèdies romàntiques britàniques. Va rebre 2 nominacions als Premis Òscar (incloent-hi Millor Pel·lícula i Millor Guió Original), va triomfar als BAFTA guanyant 4 premis (entre ells Millor Pel·lícula, Millor Director i Millor Actor) i es va endur el Globus d'Or al Millor Actor, consolidant-se per sempre com un clàssic imprescindible del gènere.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR - Apartat - 12 Mesos 12 Temes 2026 - El Món del Cinema - Apartat - Nomspropis - Silvia Piñol - El meu CV - FOTO Jaume Olivet. - Tornar a l'inici.

Contador: