12 MESOS 12 TEMES 2026 "El Món del Cinema" XAVI MARTÍ Aquests són els dibuixos fets pel Xavi

- Galeria - GENER - El Cinema Mut Charlot En Charlot s'ha quedat mut després de veure la Masia Freixa! Charlot va començar a Londres en el món del music-hall i va arribar a Hollywood el 1914. En els seus primers curtmetratges, el personatge de Charlot era un trapella una mica gamberre que només buscava sobreviure a base de cops de bastó i corredisses. A mesura que Chaplin va anar guanyant control sobre les seves pel·lícules, el personatge es va transformar en un símbol de la humanitat. Amb "El noi" (1921), va demostrar que el cinema no només servia per fer riure, sinó també per fer plorar, explorant la tendresa de la paternitat des de la pobresa. Durant els anys 20, amb obres com "La quimera de l'or", va portar la comèdia visual a un nivell de perfecció tècnica gairebé coreogràfic. Quan va arribar el cinema sonor a finals dels anys 20, Chaplin es va produir un dilema: sabia que si Charlot parlava, el personatge moriria perquè perdria la seva universalitat. Per això, va desafiar la indústria amb "Llums de la ciutat" (1931), una pel·lícula muda en plena era sonora que va acabar sent el seu èxit més gran. Finalment, va utilitzar el cinema com una arma de crítica social i política. A "Temps moderns" (1936) va denunciar com les màquines trituraven l'ànima dels obrers, i a "El gran dictador" (1940), va tenir el valor de ridiculitzar Hitler quan la guerra tot just començava, tancant la pel·lícula amb un discurs humanista que encara avui posa la pell de gallina. En essència, la seva filmografia és el relat de com un "vagabund" es va convertir en la consciència moral del segle XX.

- Galeria - FEBRER - El Cinema en Blanc i Negre HAROLD LLOYD Escena on Harold Lloyd es penja desesperadament de les agulles d'un rellotge gegant sobre el trànsit de la ciutat s'ha convertit en una de les imatges més icòniques de la història del cinema. Aquesta escena va ser utilitzada el mes passat per l'amic Pep G. Celdràn amb motiu del cinema mut. M'encanta.

- Galeria - MARÇ - Els Musicals CABARET La música de Cabaret, composta per John Kander amb lletres de Fred Ebb, crea l’atmosfera vibrant i alhora inquietant del Berlín de 1931. Les cançons interpretades dins del Kit Kat Klub —com Willkommen, Mein Herr o Money, Money— funcionen com petites escenes satíriques que comenten, sovint de manera irònica, el que passa fora del local. Liza Minnelli, en el paper de Sally Bowles, aporta una energia magnètica a números com Maybe This Time i Cabaret, que revelen la fragilitat i els somnis del personatge. A mesura que avança la història, la banda sonora deixa entreveure un to més fosc: peces com Tomorrow Belongs to Me evoquen l’auge del nazisme i trenquen la il·lusió festiva del cabaret. Així, la música no només acompanya l’acció, sinó que actua com a comentari social i emocional, convertint-se en un element narratiu essencial que ha contribuït a fer de Cabaret un musical revolucionari.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR - Apartat - 12 Mesos 12 Temes 2026 - El Món del Cinema - Apartat - Nomspropis - Xavi Martí - El meu CV - FOTO Jaume Olivet. - Tornar a l'inici.

Contador: